dijous, 23 de juny del 2016

QUE EN SABEU DE L’ESGLESIA PARROQUIAL DE CANTONIGRÒS ADVOCADA A SANT ROC. L’ESQUIROL. OSONA

Retratava l’església parroquial de Cantonigròs, població que es troba dins del terme municipal de l’Esquirol, a la comarca d’osona, llegia que té el seu origen en un petit temple votiu que s'erigí l'any 1854 i que era dedicat a Sant Roc, excels patró per prevenir la pesta.

L'any 1861 fou ampliat.

L’any 1877 tingué sacerdot propi i s'erigí amb l'ajuda parroquial.

Fins a l’any 1945 no assolí la categoria de parròquia independent.

La construcció tardana d'aquest temple es deu sobretot a que el nucli de Cantonigròs es formà al segle XVIII i fins al 1860 no arribà a tenir 17 cases.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; església parroquial orientada al SW , és de planta basilical. Al davant del portal hi ha un atri sostingut per pilars de pedra. La nau central és coronada per un campanar d'espadanya. A la part dreta hi ha la capella fonda, darrera de la qual s'eleva un campanar torre de secció quadrada. Tot ell és bastit de pedra amb finestres d'arc de mig punt que emmarquen les campanes, a dalt de tot s'hi forma una terrassa. Aquest sector del temple és annexionat a la rectoria. L'absis és peraltat i està decorat, al seu interior, amb pilastres estriades i capitells corintis. Al centre s'hi eleva una cúpula sostinguda per petxines. És construïda amb pedra i arrebossada al damunt. L'estat de conservació és bo. Es conserven alguns retaules.



Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor del temple, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Carles Manuel Comella Suárez, em deixava un comentari ; obra de l´arquitecte Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - ídem, 21 de maig de 1966) .l’any  1913 es construí el campanar, l’any 1942 s´allarga l’església uns 6 metres,  i el porxo amb escales..., el paleta fou en  Joan Pujolriu, ens agradarà tenir noticia del  cognom matern i  i la data de naixement  a  Tavertet,  i si fos el cas la de traspàs a Cantonigròs, a l’email castellardiari@gmail.com


El Mapa de Patrimoni no recull aquests informació, diu però, que la  làmpada de damunt l'altar va ser dissenyada i construïda per Ramon Crosas i Capdevila als anys 60.


L’agrupació de pobles sota un ajuntament únic és un fet especialment desgraciat, propicia la pèrdua de la història dels nuclis més menuts, i comporta el desarrelament dels seus veïns. Si penseu que la mesura de concentrar municipis s’ha practicat d’antic des del REINO DE ESPAÑA, entendreu perfectament que té un fons ‘pervers’, oi?.


El fossar està situat prop de l’església en una petita elevació que domina el nucli. Estava tancat, ara això és habitual dissortadament.