dijous, 12 de maig del 2016

ESGLÉSIA DE SANT BLAI, ANNEXA AL CASTELL DE LA FLORESTA O DE DHIETER RUDLOFF Q.E.P.D. LES GARRIGUES. LLEIDA

Llegia que la primitiva església , que trobem documentada ja el 1216, estava dedicada a Santa Maria dels Castellots , nom primitiu del poble que després passà a dir-se la Floresta.

L'edifici actual està adossat al castell, ja que l’actual església fou aixecada pel poble on antigament hi havien hagut les quadres.


A la llinda d'entrada hi apareix la data 1760.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església d'una sola nau coberta a dues aigües amb teula àrab.

Fou construïda l'any 1760; és dedicada a Sant Blai o Blasi , bisbe de Sebaste (antiga capital de la Petita Armènia i actual Sivas, Turquia ) i està ubicada al mateix solar que el castell. Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu "San Blai gloriós, lleva'm la tos", amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.

Té un transsepte al que s'hi ha adossat una altre nau a la zona dreta, creant així la capella de Crist crucificat, i per sobre del braç del creuer, la sagristia. Es tracta d'un edifici de petites dimensions i molt auster, de carreus irregulars, tret de les pedres que envolten la portada i el finestral. Està tota policromada; als peus de l'església hi ha el cor i, adossat a la zona esquerra, el campanar. Aquest és de base quadrada; al capdamunt de tot té un pis de finestres on hi ha les campanes i una senzilla coberta de teula àrab a quatre aigües. Fou construït entre 1815- 1820 i s'hi aprecia un tractament més acurat de la pedra.

Al portal no hi veiem cap tipus de decoració, tant sols un relleu incís a la llinda on hi ha un escut i la data de 1760. a l'interior. A l'altar major hi ha imatges de Sant Blai, la Immaculada i Sant Josep.


Devem a DHIETER RUDLOFF (Kiel, capital de l´estat federal alemany de Schleswig-Holstein, 1926- La Floresta , les Garrigues, Lleida, Catalunya, 1989 ) la conservació d’aquest edifici, i del castell adjunt. Podia haver patit la dissort tràgica del Castell d’Arbeca, estigma etern per als fills d’aquell poble, i per a Catalunya.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com