Llegia que l’any 1640 va ser saquejada per l'exèrcit del comte-duc d'Olivares, en la dita guerra dels Segadors, ja que entenia que Déu estava del costat de Castellà, i això li permetia autoritzat qualsevol excés – curiosament la Conferència Episcopal, continua aplicant aquella tesis - ; l’any 1718 es va reedificar. L’any 1697 l’església sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada, fou novament saquejada, pels francesos, l’any 1808, i podeu imaginar-vos que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’edifici va patir novament danys.
Per la seva ubicació , sovint ha necessitat reparacions (al 1493, 1571, 1718 i al 1958) ja que el lloc s'inundava quan el Llobregat creix.
L'actual construcció està quatre o cinc metres per damunt del fonaments de l'antiga, els murs de la qual es van documentar en unes excavacions realitzades el 1979-1981.
L'any 1959 es va fer una restauració que va substituir la casa adossada on vivia l'ermità, per un porxo.
Patrimoni Gencat ens explica que l'època de la probable fundació de Bellvitge, el nivell d'aquesta part del delta del Llobregat era molt inferior a l'actual, potser quatre metres més baix. Si pensem que actualment l'església es troba a cinc metres sobre el nivell del mar, podem deduir que l'església primitiva es trobava relativament pròxima a la costa" (CASAS, 1986, p. 98). "La portalada és vagament barroca però la part del darrera conserva encara un regust medieval, que contrasta fortament amb els blocs prefabricats que l'envolten. El polígon de Bellvitge es va començar a construir justament en aquesta zona més pròxima a l'ermita, l'any 1963" (CASAS, 1986, p. 100). "A partir del segle XV, gairebé a cada segle hi ha la constància documental de reconstruccions i obres a l’església de Bellvitge, que devien ser motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament, per la qual cosa hom es veia en la necessitat de sobrealçar-ne els murs. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es féu una concòrdia entre els obrers de la parròquia de L'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar l’església . En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes el comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. l’any 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada, fou novament saquejada, pels francesos, l’any 1808, sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652.
Santa Maria de Bellvitge és una construcció de nau única i capçalera quadra, amb una torre campanar no gaire alta al sud-est, també quadrada, dotada de finestres amb arcs apuntats en el pis superior. La coberta de tot el conjunt té dues vessants, menys al campanar, que té un coronament piramidal cobert a quatre vessants. En general la fàbrica és força barroera i heterogènia. Predomina la maçoneria vista barrejada amb totxo, la qual devia tenir a sobre un arrebossat que ara hi manca. En alguns punts, com ara certs llocs de la façana de tramuntana o la part baixa de l'angle nord-oest, s'observa un aparell de carreus, però semblen reaprofitats. L'aparell del campanar, també de carreus però més petits, sí que sembla original" (Catalunya Romànica, 1992). Les campanyes d'excavació realitzades el 1979-1981 van permetre documentar que sota l'estructura es conserven els murs de l'edifici romànic. No es tracta de la fonamentació medieval, sinó del parament de l'antiga construcció. El seu creixement s'anà produint a mesura que es refeien les construccions i els desbordaments del Llobregat aportaven veritables allaus de terres argiloses". L'excavació realitzada a l'església de la Mare de Déu de Bellvitge ha proporcionat el descobriment de la fàbrica de la primitiva construcció religiosa. Aquesta troballa respon a l'objectiu primordial de l'excavació i posa en evidència un fet llargament intuït o sospitat. Aquesta primera construcció, segons sembla, fou una església de planta basilical, dividida interiorment en tres naus, una major i tres laterals, encapçalades per sengles absis de planta semicircular. No posseïm una datació directa pel primer edifici, ja que els documents no l'esmenten i els seus estrats no han proporcionat material. Malgrat tot, s'ha descobert una necròpoli d'inhumació dividida en dos moments cronològics. Existeixen tres tombes, que tenien un aixovar consistent en olles de ceràmica oxidada de l'alta edat mitjana. Aquestes ceràmiques, es poden datar a la segona meitat del segle XI i presumiblement ja amortitzades en el moment que es col•locaren a les tombes, podrien proporcionar una data que se situa cap a començament del segle XII. Aquesta cronologia hauria de coincidir amb la fàbrica de l'església, d'aparell relativament acurat. A més, l'absidiola localitzada, era llisa, almenys a la part inferior. Aquesta característica, constatada al llarg del segle XI en absis menors, es converteix en norma general el segle XII; d'aquí que la cronologia indicada per a les ceràmiques, que correspon a una època en què l'església ja funcionava, no estigui gaire allunyada de la construcció d'aquesta.
Vegeu un exemplar dels Goigs extret de la pàgina : http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2008/02/goigs-la-mare-de-du-de-bellvitge-cicle.html
La pèssima gestió politica i econòmica, la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA, donaven lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) aprovat l'any 2004, és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara, pagesos i ramaders, es manifestin arreu per reclamar que se’ls doni un tracte humà, amb unes administracions acostumades al MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.
Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate" . El nostre condol a les famílies.
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada