diumenge, 29 de març del 2015

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE CANAPOST. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré  ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )  i l’Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà de Tarragna, 1.1.1951 ) , a veure i retratar, l’ església parroquial de dues naus, advocada a Sant Esteve.


La descripció tècnica ens diu que a la primitiva església preromànica, se n'hi afegí una altra romànica, al Nord, i un cloquer, també romànic.

Al segle XVIII hom construí un frontis unitari per a tot el conjunt. El sector més antic, preromànic, conserva l'estructura d'una sola nau amb transsepte elevat i no sobresortint i capçalera trapezial. Al seu mur meridional hi ha una porta d'arcs de mig punt. Les voltes són de canó a la nau i a l'absis; la del creuer és ultrapassada. Es conserva una finestra antiga a llevant de l'absis el qual, exteriorment, presenta cornisa decorada amb relleus geomètrics i un arrebossat antic on, al mur Sud, hi ha uns grafits. La construcció és de lloses desbastades i morter; a migdia hi ha filades d'"opus spicatum" i antics carreus aprofitats. La nau romànica és capçada amb un absis semicircular que presenta un fris exterior d'arcuacions llombardes, i finestra de doble biaix, té volta de canó i es construí amb carreuada. El campanar, de planta quadrada, bastit amb grans carreus, poc més tardà que la nau romànica, restà inacabat a l'alçada del primer pis d'obertures: dobles arcs de mig punt a cada cara, lesenes i un fris superior d'arcuacions amb petites mènsules ornades amb petits caps i motius geomètrics. Al frontis afegit al Segle XVIII hi ha una portada amb motllures i semiesferes; a l'extrem del temple s'hi ha descobert pintures murals romàniques que ha restat sense descobrir del tot, a la volta del creuer preromànic.


Campanar de torre de Sant Esteve , aquest cloquer esta adossat a l´ala meridional del transsepte preromànic. Hi trobem dobles arcades de mig punt i un fris d’arquets llombards amb petites mènsules. La torre es coronada per unes pilastres i també trobem una volta de canó.


El retaule gòtic, obra pictòrica sobre fusta de l'anònim "Mestre de Canapost”, de la segona meitat del segle XV, dedicat a la Mare de Déu de la Llet, es guardava en aquesta església fins que després de la guerra fou traslladat al Museu Diocesà de Girona. Avui és una de les peces més notables de la sala 8, de pintura gòtica, del Museu d'Art de Girona (Palau Episcopal). És una obra d'influència francesa, o d'un autor d'origen francès, dins de l'estil proper a Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481). Segons Francesc Montsalvatge i Fosas. (Olot, 1853 - Girona, 1917) (op. Cit. Any 1909) aquest retaule es trobava, en mal estat de conservació, a l'altar esquerre (absis romànic) de l'església de Canapost, mentre que a l'altre altar (absis preromànic) hi havia "otro retablo del siglo XVII de no muy buena factura” , el qual no ha arribat als nostres dies.




Trobava al diccionari català valencià balear ; CANAPOST Poblet agregat al municipi de Peratallada i situat a 4 quilòmetres al NE. de La Bisbal. Avui ambdós llocs, Canapost i Peratallada, formen part del terme de Forallac.

Topònim, etimològicament en un document de l'any 1064 apareix la forma Canepost, i a un altre de l'any 901 surt la forma llatinitzada Caneposto. Canêphoroe portadores de cistelles’.

 Que  la Marededéu , el protomàrtit Sant  Esteve  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.