dimarts, 6 de gener del 2015

TORRE DE LA PETITA. BERGA. CATALUNYA

El Miquel i la Rosa ens documenten en aquesta ocasió d’una construcció molt propera a Berga, citen la bona informació del Toni Gol Roca ( Manresa, 1960 ) , historiador i poeta, amb qui els uneix una bona amistat.


La Torre de la Petita era una fortificació de vigilància i defensa construïda per ordre de Charles d’Espagnac- el comte d’Espanya- l’any 1838 en plena dominació carlista durant la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys (1833-1840), una fortificació emmarcada dins del baluard d’artilleria construït a finals del segle XVIII, posteriorment ampliat i visiblement millorat i conegut a partir de la dècada de 1830 com la fortalesa de Maria Luisa Fernanda o fortí de la Petita (no es pot afirmar amb rotunditat, però és probable que el sobrenom de la Petita sigui degut a que la Infanta Maria Luisa Fernanda era la filla petita del rei Ferran VII i neboda del pretendent carlí al tron, Carles Maria Isidre de Borbó.

Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominges, marquès d'Espagnac i baró de Ramefòrt a França, i Comte d’España per decisió de Ferran VII, adreçava aquesta Proclama als Voluntaris Carlins en la seva pressa de possessió com a Comandant o Capità General de l’Exèrcit Carlí de Catalunya a la Vila de Berga el 4 juliol 1838..

Vean los pueblos en cada uno de vosotros un libertador. Seamos impertérritos en el combate, generosos en la victoria, i no dudeis nos granjearemos, observando esta conducta el aprecio y admiración de nuestros amigos...


La Torre, situada de forma estratègica damunt la serra de la Petita, té un domini visual, extens i ampli sobre els quatre punts cardinals: la seva funció era la de controlar les aproximacions de tropes enemigues, especialment les provinents del nord i de l’est.

L’any 1868 es va desocupar militarment; per altra banda, en un acurat i exhaustiu estudi sobre els orígens i l’evolució històrica del baluard i la Torre de la Petita, l’historiador Martí Picas Salas ens informa de les diverses propostes d’enderrocament de la Torre i del incendi que va patir l’any 1869 quan ja s’havia portat a terme la desocupació.

Durant la Darrera Carlinada (1872-1876), concretament l’any 1873 la comandància militar de Berga projectà novament d’enderrocar-la. Les protestes i les fortes pressions de l’ aleshores alcalde de Berga, en Ramon Pujol i Thomas i una bona part de la ciutadania berguedana ho impediren.


No devia ser una fortificació menor tota vegada que la trobem esmentada a l’obra : Humano enigma ( Pio Baroja)

El castillo de la Sierra de la Petita dominaba las demás defensas. Habían hecho en ellas los carlistas, hacia el este , una plataforma o bateria semicircular...


Fotografies: M. Rosa Planell Grau
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur