dimecres, 13 d’agost del 2014

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ. QUEIXÂS. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

La Mercè Mañach retratava aquesta església advocada a Sant Martí de la que trobem a primera menció documental en l’acta de la seva consagració duta a terme el 22 de gener del 1046 per Bernat, bisbe de Sent Líser (Saint-Lizier en francès), bisbat que fou dissolt l'any 1801, que actuà amb el consentiment del bisbe de Girona, Pere de Carcassona o Pere Roger (c.981- 1051) que fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1050).

Posteriorment apareix documentada amb el nom de ‘Sancti Martini de Chexanos’ a l'any 1121.

En un text de l'any 1204 es registra la venta de la parròquia de ‘Sancti Martini de Chexans’ al priorat de Santa Maria de Lledó per en Dalmau de Creixell i la seva mare Berenguera.

En un altre text de l'any 1245 es documenta amb el nom de ‘Chaxano’, també es troba com ‘Cheixanis’ i ‘Quoxanis’ a les Rationes decimarum.

La construcció actual conserva elements arquitectònics de diverses èpoques. Al període més antic, el segle XI, corresponen la nau central, l'absis i les restes d'una altra construcció de planta circular, reconvertida en l'actualitat en sagristia i pràcticament tapada per la rectoria. A mode d'hipòtesi s'ha plantejat el fet que, en origen, aquest espai de la sagristia fos un antic martirium, identificat a partir de l'església de Santa Maria de Sorba, al Berguedà.


La portada probablement fou bastida durant el segle XII, època a la qual també deu pertànyer la volta apuntada de la nau.


Els motius decoratius de ferro i el forrellat de la porta principal foren col•locats l'any 1772.


Posteriorment, durant el segle XVIII, s'hi afegiren les capelles de la banda de migdia (en un carreu de la paret sud hi ha la data 1762), la decoració a l'interior de la nau i el campanar.

La rectoria és actualment de propietat particular, i ha estat habilitada com a segona residència.

Queixàs, en francès Caixas, és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord; no hi ha doncs , atesa l’advocació de l’església, i aquesta dada de l‘existència d’una població amb aquest nom - avui sota domini de la República Francesa- cap dubte respecte de la procedència dels primers pobladors.