diumenge, 20 juny de 2010

L’abandó esfereïdor de Sant Martí de Sentfores.

Anava per la carretera BV-4316, Advertia a la dreta l’estructura d’un edifici en molt mal estat, que identificava – segur que per deformació ‘professional’- com un temple. En el trencall indicava; La Riera, l’Om, .... cap esment d’un edifici religiós. Gràcies a la tasca del Col•lectiu Obaga http://obaga.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/431_SMartiSentfores/SMartiSentfores.htm aclareixo que estic davant de Sant Martí de Sentfores.

A les envistes casi de la ‘catalaníssima’ Ciutat del Sants, - dins de quin terme està avui Sant Martí- sobta l’infinit abandó d’aquesta esglesia.

L'antic municipi de Sentfores es fusionà amb el de Vic l'any 1932. El municipi comprenia la parròquia de Sant Martí de Sentfores i l'antiga parròquia i després sufragània de Sant Joan de Riuprimer o del Galí.

la primitiva parròquia de Sant Martí se situà a l'extrem W del terme, gairebé a tocar del límit de Santa Eulàlia de Riuprimer.


M’arribo fins les ruïnes de l'església de Sant Martí de Sentfores , són en un planell elevat, ben visibles des de la carretera de Vic a Avinyó per Santa Eulàlia de Riuprimer; l’ànsia em juga una mala passada, les darreres pluges han fet créixer desmesuradament l’herba, vaig amb calçat de carrer – les meves botes descansen al maleter del cotxe – i arribo al costat de l’església amb els peus mullats i els baixos dels pantalons xops; reprodueixo les dades del col•lectiu Obaga :

L’ església és documentada ja el 930, i sembla que ja s'hi refereix una menció del 898 que parla del terme de Sant Martí; per tant, podria ésser anterior a l'organització del terme a l'entorn del castell de Sentfores.

El 1151, el bisbe de Vic, Pere de Redorta, va consagrar una nova església, que és la que ha arribat fins als nostres dies, malgrat que en èpoques posteriors s'hi van fer nombroses modificacions, especialment en el els segles XVI i XVII. En 1594 es va construir un nou portal i es va refer la volta, mentre que en 1690 es van arrebossar els seus murs i es van decorar amb pintures.

També es van afegir dos altars, un l'any 1597 dedicat a la Verge del Roser i un altre l'any 1670 on es venerava a Sant Isidre.

El temple inicialment tenia una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular. Al llarg dels segles es va modificar aquesta estructura, afegint dues capelles laterals, canviant la planta interior de l'absis per convertir-la en quadrada. La volta de la nau es va esfondrar per primera vegada ja en època antiga i va ser necessari fer els murs més gruixuts per suportar el pes de la nova volta d'ametlla. També es va modificar la porta d'accés, situada en el mur de migjorn i de factura barroca. Adossada a la capella lateral sud i ocultant parcialment l'absis es va construir una sagristia.





L'absis es va sobrealçar, però encara es poden veure algunes de les arcuacions llombardes i les lesenes amb que estava decorat externament. En la part central s'obria una finestra, avui cegada.

La torre campanar s'alça sobre la capella nord. Sembla que té la base romànica, si bé és de factura posterior al temple. En el pis superior trobem dues finestres en cadascun dels seus murs.


La porta està tapiada , i pel que fa a l’edifici l’estat de conservació és lamentable, l’heura cobreix totalment la cara del migdia i està estenen les seves arrels per les juntes que hi ha entre els carreus, tot plegat fa augmentar el risc que acabi d’esfondrar-se completament.

L’abandonament va començar l’any 1870, quan Sant Martí perd la condició de Parròquia, en benefici de la nova església construïda al barri de la Guixa.

No he sabut trobar les restes de l’antic cementiri.

© Antonio Mora Vergés

http://premisblocs.cat/bloc/395