diumenge, 26 abril de 2015

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. CALAF. L’ANOIA SOBIRANA

Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins a l’ermita votiva, erigida pels jurats de Calaf entorn de l'any 1690, amb motiu d'haver-se deslliurat l'any 1651, la població de la pesta bubònica, que assolà el país.

L’any 1880 caigueren les seves voltes i fou reparada.


La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular, sense absis. Tota la nau és coberta amb una volta de canó. La porta d'entrada, amb un arc de mig punt , és als peus de l'església i sobre ella hi ha un petit campanar d'espadanya.



Sant Sebastià és un mirador natural sobre la població de Calaf, i bona part de l’Anoia sobirana.

Ens agradarà rebre les vostre aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 25 abril de 2015

ESCOLA PÚBLICA DE NALEC. CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL RIU CORB. LA VALL DEL CORB. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Rebia un email signat per la Laura Piera Cuadras, Alcaldessa de Nalec, població de la Vall del Corb, a la comarca de l’Urgell, Lleida, en la que en relació a la meva pregunta sobre l’escola em deia ;

Bon dia,

En resposta al seu mail demanant informació de l'edifici de les escoles de Nalec, em trobat :

L’any 1932 s'adjudica l'obra.

El mestre d' obres fou el Sr. Jose Sanmartí Alcobé.

Va estar en funcionament fins els anys setanta del segle XX.

L' any 2013 es va executar la 1º fase de consolidació de les escoles municipals de Nalec i canvi d'us com a centre d'interpretació del riu Corb.

En aquesta intervenció es va refer la teulada, les parets i tancaments nous.

L'any 2012 l' inmoble de les escoles de Nalec es protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL) i és inscrit al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.

Salutacions
.

L’ Àngela Llop n’havia publicat fotografies.



La Laura Piera Cuadras, Alcaldessa de Nalec, m’adjuntava també una fotografia en la que s’aprecia l’edifici de les escoles.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

divendres, 24 abril de 2015

PODEU CONFIRMAR QUE SIGUI LA CAPELLA DEL ROSER DE LA MÓRA ?. CORTIUDA. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia a l’enciclopèdia catalana en relació , a la Móra, dins l’antic terme de Cortiuda, avui inclós a Peramola ‘ prop de la qual hi ha la capella romànica de la Mare de Déu del Roser’, el Miquel ‘ el pastor de Peramola’ ens havia dit que l’advocació era la de Sant Martí, cosa que ens corroboraren almenys dues persones d’edat avançada.

La fitxa tècnica, ens diu ‘la casa és coberta amb teula, i arrebossada. A tocar hi ha l'església del Roser, i d'altres construccions auxiliars. Està inclosa dins del catàleg de béns protegits amb el número D-05’.

Obiter dicta els amics de Romànic a l’objectiu documenten l’antiga església de Cortiuda, advocada a Sant Martí :
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1500/1516_SMartiCortiuda/SMartiCortiuda.htm

Hauré doncs – a reserva de demanar-ne confirmació a l’ajuntament de Peramola – de creure que retratava la capella del Roser de la Móra, a l’antic terme de Cortiuda.


Altrament la fotografia del interior feta des de la reixa de ventilació amb la Canon Ixus, en aquesta ocasió no aporta cap dada interessant.


Ho demanaré també als amics del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

Rebia un email de l’Ajuntament de Peramola, en el que el deien ;

Bon dia,

Responent a la vostra sol•licitud, us confirmem que la imatge correspon a la capella del mas de la Móra, sota

l’advocació de la Mare de Déu del Roser. L’església de sant Martí és a Cortiuda, us n’adjuntem una imatge.



Salutacions,

Montse Bach.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ DE MALLA. OSONA.CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré a la façana i els absis de l’església de Sant Vicenç de Malla, a la comarca d’Osona, situada a la base del ‘ Cementeri nou ‘.



La descripció tècnica ens diu que és un edifici romànic de planta basilical de tres naus paral•leles sense transsepte. Les naus central i de migdia estan cobertes amb volta de canó, mentre que la de tramuntana ho està amb volta d'aresta. Les naus comuniquen entre sí a través de dos grans arcs apuntats de pedra que van substituir l'arqueria romànica. Els tres absis de la capçalera són semicirculars, dels quals el major va ser reconstruït amb formigó en la darrera intervenció, en substitució d'un cos quadrangular incorporat al segle XVII. En l'absidiola de tramuntana s'hi conserven restes de les pintures murals romàniques que decoraven el temple. L'accés al temple es fa per un portal situat a llevant, que reprodueix amb formigó la portalada romànica amb arquivoltes, treta en motiu del canvi d'orientació de l'edifici i que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Les absidioles estan decorades amb arcuacions cegues entre lesenes d'estil llombard. A l'extrem de mestral de l'església s'hi adossa el campanar de torre de planta quadrangular i de quatre nivells d'alçat. Al tercer i quart pis presenta obertures d'arc de mig punt i de geminades, decorat amb arcuacions i dents de serra. L'aparell dels murs és de petits carreus disposats en filades.

La reconstrucció amb formigó ha rebut elogis i critiques en una proporció de quasi el 50%.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 23 abril de 2015

ESCOLA DEL VILOSELL. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

En ocasió de documentar l’edifici de l’ajuntament i escoles de la Llacuna a la comarca de l’Anoia, em feien arribar per e.mail un ‘material’ preciós per la tasca de recuperar la memòria de les escoles publiques de Catalunya, anteriors a la dictadura de Franco. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/05/23/pagina-6/33186801/pdf.html

Cercant informació de l’escola del Vilosell trobava :
http://www.somgarrigues.cat/noticies/1751/reobre-lescola-del-vilosell-pero-com-a-centre-dinterpretacio.

Enviava un e.mail a la redacció d’aquest mitjà amb el següent text :

Necessito una fotografia de l’edifici de l’escola del Vilosell.

L’arquitecte va ser l’Ignasi Villalonga Casañes.

Estic fent un treball sobre les escoles anteriors a la dictadura de Franco.

Sou pregats de fer-me- la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com


M’arribava resposta des del Centre d'Estudis Locals del Vilosell, en la que el Dr. Vicenç Aguado i Cudolà, em deia;

Benvolgut,

Tal i com heu demanat per internet, us envio una fotografia de les escoles del Vilosell.


Tenim una revista sobre patrimoni cultural, que es diu Talaia del Vilosell, no sé si ens podríeu fer unes notes (una o dues pàgines) sobre l'arquitecte Ignacio Villalonga Casañes i les escoles del Vilosell, per publicar-les en el número d'enguany (el tanquem durant el mes de juny).

Us voldríem demanar si hi ha possibilitat d'obtenir més informació sobre aquestes escoles en algun altre arxiu, potser hi hauria alguna informació en el Col•legi d'Arquitectes a Barcelona sobre la informació de l'exposició que hi havia en el diari?

M’afegia encara algunes dades d’interès; reproduint un comentari aparegut a la Vanguardia del dia 1 de gener de 1928 “Otro proyecto de construcción de escuelas en Vilosell (Lérida) ha sido aprobado por la cantidad de 49.503’54 pesetas de las que abonará el Ayuntamiento de la citada población 12.375,88 pesetas y el resto el Estado, ejecutándose las obras por administración” . Aquesta informació va aparèixer en un article del mateix Dr. Vicenç Aguado i Cudolà, al numero 14 de la revista Talaia del Vilosell, en el que feia una petita aproximació històrica a les escoles.

En relació a la seva petició, relativa a l’arquitecte Ignasi Villalonga Casañes, traslladava aquest post al Col•legi d’Arquitectes, al que demanava també dades – si existeixen – sobre aquella exposició , que s’esmenta a la Vanguardia del 23 maig de 1933.

De l’escola del Vilosell, no me’n havien donat raó des de la Generalitat de Catalunya.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 22 abril de 2015

EL SOLER DE TERRADES. MOIÀ. MOIANÈS

Retratava al Josep Olivé Escarré, amb la casa pairal del Soler de Terrades al fons; ell havia estat aquí feia més de 60 anys, per bescanviar sacs de blat per llavor de l’Oller de Collsuspina; ambdós cases estaven emparentades per matrimoni.


La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'un sol nucli amb coberta de teula a dues aigües. Façana encarada a migdia. Gran portal de pedra adovellat amb un escut a la clau que presenta un gran sol. Sota d'ell, en un requadre apareix l'any 1716. A la banda oest de l'edifici s'obre una elegant i esvelta porxada aixecada sobre dos arcs rebaixats.
Llegia que l’edifici és original del segle XVII, tot i que amb molt afegits i reconstruccions posteriors.

Al Segle XVIII fou oberta a mà esquerra de la façana una capella sota la advocació de Sant Josep – a la que no teníem possibilitat d’accedir - , a la llinda del portal d'accés a la dita capella es pot veure encara, gravada en pedra, la data de 1786

Actualment El Soler de Terrades és una destinació de turisme rural.

Demanarem a la propietat imatges de la capella de Sant Josep, com també ho farem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ESCOLA PÚBLICA DE CAN RULL MEMÒRIA VIVA DE LA DIGNITAT REPUBLICANA A SABADELL.

Al llarg dels anys he retratat alguns dels molts edificis escolars de Catalunya, previs en algun cas al primer feixisme – Dictadura de Primo de Rivera - , o ‘beneits’ en el breu parèntesis de democràcia , dignitat , i justícia que va representar la II República Española, i fins alguns dels primers anys ‘triomfals’ del segon feixisme – Dictadura de Franco - ; molts tenen avui una destinació allunyada – quan no contradictòria – amb l’esperit que els feia aixecar, hi ha però un fet que ‘ els unifica’, des de TOTES les administracions – fins les posteriors a l’any 1978 – s’ha fet TOT EL POSSIBLE per a fer-los invisibles.

M’havia qüestionat l’existència d’una única escola publica a Sabadell, en ocasió de intentar documentar les escoles anteriors al II feixisme ( dictadura de Franco )

Llegia a http://www.slideshare.net/fadelant/historia-cfa-can-rull ;
el 5 de març de 1933 , l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya , Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933) va venir a Sabadell i va col•locar la primera pedra del Grup Escolar Can Rull. El rebia l'alcalde, Salvador Ribé García (Centelles, 14 de febrer de 1872 - Buenos Aires, 27 de febrer de 1944).


El grup escolar es va acabar durant el curs 1933-34, segons el projecte de l’ aleshores arquitecte municipal Joaquim Manich Comerma.

Documentaven així les escoles públiques de Sabadell anteriors al II feixisme ( dictadura del general Franco )
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html




Avui és una escola d’adults.

vist el ‘desinterès’ per part de les fonts ‘ oficials’, demanem en aquesta dèria nostra de documentar aquesta parcel•la de la ‘memòria històrica’ l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com