divendres, 19 setembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ. CORS. CORNELLA DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde, retratava l’església parroquial advocada a Sant Julià, del poble de Corts, avui dins del terme de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al sud del pla de Banyoles.


La descripció tècnica ens diu ; edifici de dues naus, una de més gran, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i absis semicircular. La nau lateral és amb volta per aresta gòtica i presenta claus de volta i nervis en diagonal fets amb pedra de dimensió menor. Les parets portants són fetes en bona part amb carreus de diverses mides. A partir d'una certa alçada les parets són acabades amb maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia d'imposta que apareix a la façana lateral. La coberta és de teula àrab a dues aigües i ràfec amb lloses de pedra. El campanar és cobert a quatre aigües. La porta d'accés és romànica. Consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà i figures animals juntament amb motius vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor. L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que composen l'arc exterior, només nou són esculturades, representant figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té esculpit toscament un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat. És interessant la decoració de la porta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del Romànic.


El topònim, escrit ara Cors, etimològicament deriva del llatí cohorte, (vulgarment cōrte), ‘corral’, que en els documents de la baixa llatinitat apareix escrit corte i curte.

dijous, 18 setembre de 2014

DE L’EDIFICI DE LA UNIÓ REPUBLICANA A LA CASA DE LA VILA D’ARBECA. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’edifici de planta baixa i dos pisos, que acull en l’actualitat la Casa de la Vila d’Arbeca.
La descripció ens diu, que la façana principal, restaurada, conserva la identitat de l'època en què es féu l’any 1913.
L'interior és totalment reformat i molt modern, alhora que funcional. A la planta baixa hi ha el Jutjat de Pau, el despatx de l'agutzil, la sala des de on s'emet Ràdio Arbeca i quatre sales més destinades a exposicions, reunions, classes de música, informàtica, etc.

Al primer pis hi ha la biblioteca municipal l'Atlàntida i l'àrea de comissió de festes i cultura.

Al segon pis hi ha les oficines de l'Ajuntament, el despatx de l'alcaldia, la Sala de Plens i sala de reunions.
Al tercer pis hi ha l'Arxiu Municipal.

La part posterior de l'edifici antic és destinat a dispensari mèdic i Casal d'avis (planta baixa), a la segona planta hi trobem l'Escola Bressol per a infants de 1 a 3 anys i a la tercera, la sala de jovent.

La part ocupada per l'Ajuntament és coberta amb un sostre a dues aigües de teula, i la part posterior, amb volta de planxa metàl•lica.

l'arquitecte lleidatà, Ramon Maria i Puig, fou l’autor de la reforma l’any 1986, però atenen a la primera titularitat de l’edifici, el Centre Republicà, sembla que fou aixecat pel ‘dimoni’, ja que enlloc trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les dades d’aquest tècnic, al MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, li sembla més que suficient el grau de coneixement del Patrimoni Català, certament però, aquest és un altre dels seus pressupòsits que no compartim, oi ?.

El canal d’Urgell convertia aquestes terres en una prolongació del Pla d’Urgell pel que fa al seu aspecte, molt allunyat del de les terres ‘ clàssiques’ de la comarca de les Garrigues.

dimecres, 17 setembre de 2014

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL COLL. SUSQUEDA & OSOR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

La Pilar Juanuix retratava el Santuari de la Mare de Déu del Coll que està situat a la banda nord de les Guilleries, a 823 metres d'altura, en el coll que uneix els massissos de Sant Benet i Sant Gregori, prop del Coll de Nafrè, pas tradicional entre les valls d'Osor i Susqueda. Això el converteix en un mirador excel•lent, des d'on podem divisar l'embassament de Susqueda, els cingles del Far, la vall d'Osor, el massís de Solterra i la serra de Santa Creu. Se situa al límit dels termes de Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral són al municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda. El Santuari està estructurat en base tres elements físics: en primer lloc l'església. De l'antic priorat benedictí resten algunes parets de la casa prioral i, sobretot, l'edifici de l'església, conservat gairebé intacte. Es tracta d'una església d'una sola nau rectangular d'uns 20 metres de llarg, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau no és perfectament rectangular, ja que es va tancant des de ponent fins a trobar-se amb l'absis a llevant, després de perdre gairebé 1 metre d'amplada. Les façanes són llises, sense decoració escultural, llevat del ràfec de tres fileres - la primera de rajola plana i les dues restants de teula- que tanca la façana en la part superior. Al cim de la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya, alt i pesant, amb dos nivells d'ulls: en el nivell inferior hi ha dos ulls i en el superior tant sols un. Ara bé, en els dos nivells no hi ha campanes. L'aparell és format per uns carreus no gaire grossos, però molt ben tallats i escairats, amb unes juntes ben estretes. Pel que fa als espais i acabats interiors, l'absis té una volta de quart d'esfera, però una mica apuntada, i la nau, una volta igualment apuntada a la unió amb l'absis. En el mur sud, prop de l'absis, s'obre una porta posterior a l'edifici, que dóna a una sagristia, únic element afegit, l'any 1893, a l'edifici inicial de l'església.


A continuació, tenim una gran construcció de planta rectangular unida amb l'església per la part frontal, es tracta. de l'antiga casa prioral, consta de tres plantes i està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals. Aquesta construcció està ubicada sobre una plataforma aterrossada per tal de salvar les irregularitats del terreny. La seva morfologia és bastant peculiar, com així ho acredita la part frontal la qual està sensiblement repujada i ampliada. En la planta baixa trobem dos portals d'arc de mig punt amb unes dovelles de mida mitjà ben escairades i treballades. En els dos pisos superiors proliferen les obertures rectangulars equipades amb llinda monolítica i muntants de pedra. En la façana lateral esquerra, en la llinda d'una finestra podem apreciar la data de "1 6 7 2". Tanca la façana en la part superior un ràfec format per tres fileres: la primera de rajola plana i la segona i la tercera de teula. Pel que fa al tema dels materials combina els carreus no gaire grossos, però molt ben desbastats i escairats, ubicats en les cantonades amb les pedres fragmentades i els còdols units amb morter de calç. El tercer element en discòrdia és l'hostal o restaurant, el qual ja no pertany a Osor sinó al terme de Susqueda. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos superiors i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de teula, la tercera de rajola plana i la quarta de teula girada. En quant als materials, s'observa els blocs cantoners de pedra lleugerament treballats i desbastats, mentre que la resta de la construcció l'acapara els còdols i les pedres fragmentades lligades amb morter de calç.

el Santuari i el casal prioral del Coll, foren utilitzats per les tropes carlines com a hospital, fet que provocà que fos incendiat; l’any 1846, a causa de la desamortització, el patrimoni del Coll fou malvenut, en quedà només l'església, l'hostal, l'hort i les runes de l'antiga casa prioral, entre 1878 i 1948 fou una parròquia rural, des d’aleshores i fins l’any 1968, se n'encarregaven els rectors de Susqueda, i fins a al dia d’avui h fan els d'Osor.

dimarts, 16 setembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA ASSUMPTA. PUIGGRÒS. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Puiggròs, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, la descripció tècnica ens explica ; edifici de gust neoclàssic amb algunes reminiscències barroques, és un temple de planta basilical d'una sola nau amb capelles laterals, a la zona esquerra dels peus hi ha una torre campanar. Està coberta amb volta de canó amb arcs torals i llunetes; les cobertes són de teula àrab a dues aigües. Presenta pilastres adossades als murs, amb capitells i gruixudes cornises. El paviment és fet de mosaic i terratzo , el parament del mur està fet a base de grans carreus de pedra ben escairats.


La façana és d'aire clàssic, presenta un robust cloquer quadrat cobert a quatre vessants; acaba en una forma triangular amb punxons. El portal semicircular és flanquejat per pilastres i a la part superior s'obre una fornícula. Pel que fa l'interior, al costat de l'epístola hi ha la capella del Sant Crist. L'altar major és modern, amb la part baixa de fusta i la superior pintada imitant vidriera; ha estat decorat per Carme Benet (pintora de les Borges Blanques). L'anterior retaule barroc va ser destruït l'any 1936. Hi ha una sepultura de 1719, pertanyent a la família Cabau.

El canal d’Urgell convertia aquestes terres, de les que Puiggròs n’és un excel•lent mirador, en una prolongació del Pla d’Urgell pel que fa al seu aspecte, molt allunyat del de les terres ‘ clàssiques’ de la comarca de les Garrigues.

dilluns, 15 setembre de 2014

EDIFICI DEL MERCAT MUNICIPAL DE SITGES, AVUI ‘CASA BACARDÍ'.

El Feliu Añaños i Masllovet coneix molt bé la meva ‘flaquesa’ pels edificis públics que comportaven autentiques millores per les classes més desafavorides de la societat catalana, a darreries del segle XIX i als començaments del segle XX, com son les escoles, els rentadors o safarejos públics, , els cellers i altres edificis industrials com els escorxadors i els mercats, en ocasió d’una estada a Sitges, retratava aquest edifici que va ser la primera construcció en ferro d'aquesta vila, projectat i dirigit per l'arquitecte Gaietà Buigas i Monravà (Cerdanyola del Vallès, Barcelona, 1851 - 1919), essent la seva primera obra sitgetana.

La descripció tècnica ens diu que va ser concebut a quatre vents, i la seva planta presenta forma de paral•lelogram de 17 metres per 20 metres, mostra una única nau, coberta a dues vessants per una estructura metàl•lica molt lleugera; les façanes són de maó d'obra vista i l'ornamentació i composició de les obertures s'adequa a les tendències modernistes que s'identifiquen amb llenguatges arquitectònics de caire neogòtic.


La façana principal presenta un eix de simetria molt marcat, determinat pel vèrtex de la teulada, sota la qual es desenvolupen dues motllures, una d'alta i escalona, i una altra menor i recta. Onze finestres proporcionen llum a l'interior. A l'entrada, destaca el gran arc escarser, tancat per una simple reixa en la que es veu l'escut de Sitges realitzat en ferro. La façana principal està flanquejada per dos cossos de serveis que sustenten una porxada decorada amb una marquesina de ferro colat, de finals de l'any 1890. En la decoració s'identifiquen elements florals, oves i quadrifolis. Pel que fa a les façanes laterals, estan constituïdes per finestres separades per pilars i disposen d'una porta en el seu extrem nord, tancada amb reixa metàl•lica. A l'interior destaca l'armadura conformada per un pendeló o monjo i l'ampli espai totalment diàfan.

En l'actualitat l'antic mercat (substituït per un de nou davant de l'estació de tren) està ocupat pel Museu Bacardi, un espai dedicat a difondre la història d'aquesta empresa de begudes i del seu fundador, Facund Bacardí i Massó (Sitges, 1815 – Santiago de Cuba, 9 de maig del 1886).

diumenge, 14 setembre de 2014

NOTRE-DAME DE PALAU DE RIALB. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana d’aquesta església de tres naus, separada per tres arcades i l’absis Nord convertit en sagristia, la descripció tècnica explica que té la volta de canó esfondrada i coberta amb encavalles de fusta i teula, presenta arcuacions tot al llarg del mur Sud en els ses dos nivells, a l'igual que la resta del mur Nord romànic, conserva la porta de ponent amb impostes i arcades decorada amb dents de serra i la porta de migdia també de mig punt, i un campanar de paret a ponent sobre la finestra espitllerada del cor, l’absis central té tres finestres, la central tapiada i lesenes, les absidioles tenen així mateix finestra central i lesenes.



Retratava la part posterior des del fossar encara en servei.


Llegia que entre els anys 1914 i 1916, es feia l'aixecament de plànol i descripció per mossèn Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) i les fotografies per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) en Puig i Cadafalch, en aquells anys es reconstrueixen els murs i les cobertes i s'enderroca el campanar.

Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II República Española, es va produir el saqueig i la crema, el que va comportar la pèrdua de valuosos elements històrics i artístics.

L'any 1954 s'erigeixen els altars actual pintats per A. Gabriel de Ponts, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com del nom propi i el cognom matern d’aquest artista.

Uns esperonem a visitar aquestes terres curulles d’història.

dissabte, 13 setembre de 2014

EL RUNAM DE L’ERMITA DE SANT GENÍS A RUBI. VALLÈS OCCIDENTAL. BARCELONA

‘A ponent de les runes de l'ermita de Sant Genis, que es troba a la part més ample d'un esperó’, és l’única referència d’aquest runam que hem sabut trobar al Mapa de Patrimoni de Rubí, està clar que no tenen doncs cap ‘mena’ de protecció legal.


Els amics del Centre d'Estudis Rubinencs Gcmr, publicaven una fotografia amb un interessant enllaç a : http://perso.wanadoo.es/historiaderubi/ermita_de_sant_genis.htm

Genís d'Arle , màrtir cristià sota el mandat de Maximià el 303 o el 308, se’l invoca en contra de penellons i la caspa, la seva ermita de Rubí, és un clar testimoni de la resistència contra la ‘caspa’ intel•lectual d’aquest dissortat país.

Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), i rebia una imatge datada l’any 1943, en que s’aprecia que l’església malgrat patir un abandó sever encara estava dempeus.


I una imatge de l’any 1984, en la que es pot veure que la Rectoria de Sant Pere de Rubí, lluïa a la seva entrada la que fou portalada d’aquesta ermita.