divendres, 31 octubre de 2014

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Acompanyava al Josep Olivé Escarré al Cementiri de Sant LLorenç Savall; en una ocasió anterior ja havia retratat des de l'exterior la seva Capella advocada al Sant Crist:

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/la-capella-neoromanica-del-cementiri-de.html

Podia en aquesta ocasió retratar la façana.


Malgrat que no podia accedir a l'interior , aconseguia a través del vidre polsós una imatge prou bona, dit sia en termes de visió, que no certament de qualitat tècnica.


I retratava també la inscripció que reforça l'afirmació que fèiem en el nostre primer article, en el sentit que la Capella es traslladava en ocasió d'eixamplar el Cementiri, i que les pedres de la primera Capella, servien per bastir la segona.


El Cementiri i la Capella no tenen la consideració de Patrimoni Històric i/o Artístic de Sant Llorenç Savall, això explicaria el fet que fa potser un parell de mesos desapareixia la campana, i farà dos anys les làpides de bronze (2) dels nínxols del Marquet, i una d'aram.


El robatori sacríleg és una variant del robatori en estat de necessitat que en la situació d'extrema misèria a què ens ha conduit l'estultícia i corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, dissortadament comencen a ser el pa nostre de cada dia.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 30 octubre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE VALLDEFLORS. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Santa Maria de Valldeflors era el limit de la sortida que feiem al Pallars jussà el Josep Olivé Escarré i l'Antonio Mora Vergés;Mossén Joan Antoni Mateo García, Rector de la Parròquia ens permetia retratar l'interior i fins ens encenia les llums.





La descripció tècnica explica que és una església de nau única, amb capelles laterals, fals creuer i absis semicircular, amb contraforts a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. L'interior conserva, malgrat la supressió del cor central de canonges , de l'orgue barroc que arranjava Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 5 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 2 de maig de 1915) l'any 1922, i la destrucció dels retaules durant els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada.


El frontis, coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'òcul i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un arc de mig punt, flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre corinti sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb frontó circular trencat que s'obria a una fornícula, avui desapareguda.


L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9, s'acabà el campanar, projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 1909), en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.

dimecres, 29 octubre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA. CAPAFONTS. BAIX CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava des d'una perspectiva quasi inversemblant l' església parroquial de Capafonts . Topònim del qual ens diu la Generalitat de 'Barcelona' ; en la documentació antiga Capafontes (Segle XII), probablement del llatí CAPUT FONTIS ʻcap de la fontʼ, al·lusiu al origen del riu Brugent, la descripció tècnica ens explica que està estructurada en tres naus i creuer, coberta amb quatre trams de volta de canó amb llunetes a la nau central i braços del creuer, i d'aresta a les laterals i la cúpula situada sobre petxines al creuer. El cor és elevat, sobre arc carpanell. La façana és força simple. És de pedra tota arrebossada, destaca la fornícula amb una imatge situada sobre la porta d'accés i envoltada de motius avolutats. A sobre hi ha un rosetó i com a remat, un frontó triangular amb un petit òcul. A la zona dreta dels peus hi ha un campanar força elevat de base quadrada i tres cossos poligonals. L'altar major és dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, amb un mural pintat al fresc que ocupa tot el pany de paret de l'absis obra del pintor alcoverenc Laureà Català, element artístic important. Actualment, també trobem el de Sant Abdon i Sant Senén , col·locats l'any 1984 en el lloc que antigament ocupava l'altar de la Mare de Déu dels Dolors


Santa Maria de Capafonts, al final del segle XV, era de col·lació de l'arquebisbe, fou església sufragània de Capafonts la de sant Esteve de la Febró. Segons l'inventari del 1924, l'església actual començà a bastir-se el 1800, acabant el 1820. Tot i això, la dovella de la porta principal duu la data de 1793. Tanmateix, la visita pastoral efectuada per l'arquebisbe Romualdo Mon i Velarde (1804-1816) l'any 1805 encara es féu a l'església vella. A l'església parroquial de Capafonts es conservava fins al 1936 la talla del segle XV de la Mare de Déu de Barrulles, d'alabastre policromat, procedent de l'ermita del mateix nom, que retratava el Josep Salvany Blanch, l'any 1923


Us deixo un enllaç als Goigs de la Mare de Déu de Barrulles.

dimarts, 28 octubre de 2014

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA. HOMENATGE AL MESTRE ENRIC SÀNCHEZ-CID

La Gemma Capdevila Ribes em feia arribar unes fotografies del santuari de la Marededéu de Bellera, amb les que completem l'article en el qual l'Enric Sànchez-Cid, ens comunicava que dona per acabada la seva eficient tasca en la divulgació del Patrimoni Català.




http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/adeu-siau-des-del-pallars-jussa.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/santuari-de-la-marededeu-de-bellera-la.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/esglesia-parroquial-de-sant-sebastia-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/02/mare-de-deu-amb-el-fill-assegut-la-cama.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/vilalba-dels-arcs-sant-pau-de-roquerola.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/sant-joan-de-carratala-aitona-el-segria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/el-carreus-perforats-de-santa-margarida.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/el-carreu-perforat-del-mas-duran-palau.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/07/sant-salvador-de-torrebesses-el-segria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/06/sant-miquel-de-saranyana-ogern-bassella.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/04/priorat-de-santa-maria-de-costoja.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/09/el-carreu-foradat-de-sant-domenec-de.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/sant-marc-de-llardecans-i-larcada-el.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/celotipia-o-sindrome-de-mou_13.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/santa-maria-del-grau-en-terme-de-fals.html

Valgui com a una petita mostra de la seva col·laboració en aquests blocs; amb el seu nom Enric Sànchez-Cid al cercador en podreu veure molts més.

Personalment trobaré a faltar els seus treballs, que són alhora amens, documentats i minuciosos.

http://issuu.com/enricsanchez-cid/docs/ermites_troglodites_

http://laveujovetv.cat/blog/?p=990

http://www.bergactual.com/2014/10/05/sant-cristofol-de-pasquets-la-coma-i-la-pedra-el-solsones

https://www.youtube.com/channel/UCN-AG1S2UoYxgJlseNcsYYA

https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#safe=off&q=Enric%20S%C3%A0nchez-Cid

http://books.google.es/books?id=kHK9P5i5ePEC&pg=PA5&lpg=PA5&dq=Enric+S%C3%A0nchez-Cid&source=bl&ots=QRtv-YWtqa&sig=QCUrNCM7EDUduKVGatUMymryOIo&hl=en&sa=X&ei=iW1PVIO6Lc7raKTvgMgO&ved=0CDAQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Enric%20S%C3%A0nchez-Cid&f=false

Antonio Mora Vergés

FIGUEROLA D'ORCAU ' LA FONT DE L'AIGUA DE LA VIDA'. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Crida l'atenció el sistema de proveïment d'aigua de boca que tenien a Figurerola d'Orcau fins ben entrada la PAX FRANQUISTA, les dones venien amb els càntirs, els coves i algun estri de la cuina, perquè aquí no tant sols hi trobaven aigua, dels deu canons de què disposa, quatre servien per rentar les verdures i aquesta mateixa aigua, després, a través de canalitzacions, regava els camps, la resta de canons feien una primera funció d'emplenar els càntirs, per passar tot seguit a a la part més estreta de la font, on els cavalls - i el bestiar en general - podien beure, continuava fins al safareig rodó, on es rentava la roba de les persones ' sanes' , i el darrer us es feia en el safareig quadrat on es rentava la roba dels malalts.


Em cridava l'atenció també - no volia però, tenir-ne un testimoni gràfic - la gran quantitat de cases enrunades al nucli antic, que palesen clarament la despoblació brutal d'aquesta comarca.

El Pallars jussà es sacrificava en benefici de la Catalunya 'costanera'; això esperonava l'abandó d'aquesta comarca que té una superfície de 1343,08 km² [ el Barcelonès té 144,72 km² , quasi una dècima part ] i no cal insistir gaire en la 'densitat demogràfica' , oi ?.

dilluns, 27 octubre de 2014

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LORETO. ULLDEMOLINS. PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch se'ns anticipava al Josep Olivé Escarré i a l'Antonio Mora Vergés, amb la visita que l'any 1921 feia al Montsant, topònim que deriva etimològicament del llatí monte sanctu ‘muntanya santa’.





Del Santuari de Nostra enyorsa de Loreto ens diu la fitxa tecnica, edifici d'una sola nau, sense capelles laterals, amb un cambril darrera de l'altar major, al qual s'accedeix per una porta a cada costat del presbiteri. En aquest indret hi ha cinc pintures de l'artista Teresa Ferrer de Sitges que perpetuen les ermites del terme i la parròquia de Sant Jaume. La volta arrenca d'un fris continu i és de mig punt amb llunetes. Els angles del presbiteri són rematats per petxines. La façana principal, que era totalment llisa, es va decorar amb esgrafiats el 1985. Els angles es troben reforçats per carreus. Un pòrtic de tres arcs de mig punt dóna accés a la porta principal, també de mig punt. Als laterals es disposen dues finestres i a la part superior una rosassa i un frontó triangular amb un rellotge al centre, per damunt del qual hi ha un campanar d'espadanya d'una sola obertura. L'any 1991 es començà a decorar amb pintures d'estil bizantí, de Juan Etxenique, Juan Francisco Echenique Celis, pintor i vitralista xilè ( Santiago 1949 ), fill de l'arquitecte i pintor Juan Echenique Guzmán, va seguir els passos del seu pare i va estudiar .Arquitectura i art a la Universitat Catòlica de Valparaíso entre els anys 1968 i 1972 Va ser alumne de Pere Millar i Eduardo Vilches i va tenir lliçons de pintura amb Adolfo Couve. Va viatjar a Europa on va estudiar pintura a l'Escola Massana de Barcelona, ​​Espanya ia la dècada dels vuitanta es va traslladar a França per aprendre iconografia i art litúrgic amb Bernard Frinking i Teologia Ortodoxa a l'institut Saint Serge de París, que representen episodis de la història de la Salvació.


El santuari va ser construït per devoció del poble el segle XVIII, damunt d'un edifici anterior del segle XVI, edificat per venerar-hi la imatge oblidada per un peregrí de Reus a principis d'aquell segle. La imatge fou treta en diverses rogatives i el 1685 es creà una confraria sota la seva advocació. L'any 1758 es planteja la nova construcció i les obres, dirigides pel mestre Pere Sans, s'iniciaren el 1762. El 1770 hi fou col·locat un retaule barroc que perdurà fins a l'any 1936, quan fou destruït en la Guerra Civil. La devoció a la Verge de Loreto és avui tan important com en altres temps i els cultes de la festa major del poble són en el seu honor.

La fotografia en blanc i negre ens permet copsar els ' beneficis' que la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb el recolzament de la Jerarquia Catòlica, excepció feta de l'Arquebisbe de Tarragona, comportaven al Patrimoni Col·lectiu.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 26 octubre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE VALLDEFLORS. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Santa Maria de Valldeflors era el limit de la sortida que feiem al Pallars jussà el Josep Olivé Escarré i l'Antonio Mora Vergés;Mossén Joan Antoni Mateo García, Rector de la Parròquia ens permetia retratar l'interior i fins ens encenia les llums.





La descripció tècnica explica que és una església de nau única, amb capelles laterals, fals creuer i absis semicircular, amb contraforts a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. L'interior conserva, malgrat la supressió del cor central de canonges , de l'orgue barroc que arranjava Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 5 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 2 de maig de 1915) l'any 1922, i la destrucció dels retaules durant els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada.


El frontis, coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'òcul i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un arc de mig punt, flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre corinti sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb frontó circular trencat que s'obria a una fornícula, avui desapareguda.


L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9, s'acabà el campanar, projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 1909), en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.