divendres, 27 febrer de 2015

CAL BORRASSET o CASA BORRÁS. IGUALADA. L’ANOIA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant aquest magnífic edifici que ocupa el xamfrà passeig Verdaguer amb carrer de Santa Caterina.


La descripció tècnica ens diu ; construcció de planta baixa d'utilització comercial i un pis de vivenda. La característica fonamental de la façana és, en primer lloc, el joc de les obertures. Estructura de llinda esglaonada a les finestres i les portes amb arc escarser, de totxo. Les finestres, resseguides amb un trencaaigües de la mateixa estructura. L'edifici està coronat amb un frontó esglaonat, que amaga una teulada a dues aigües. En segona lloc, el joc de colors com a altre element decoratiu, el blanc de l'estucat de fons i el vermell del totxo dels arcs.

El propietari-promotor va ser la firma comercial "Valls y Borràs", que treballava en la comercialització de gra, i l’arquitecte encarregat fou Josep Pausas i Coll, arquitecte municipal d’Igualada, que va morir el 13 d’agost de 1928, amb només 56 anys, podem consignar doncs, 1872 com l’any de naixement ( 1872-1928).
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/10/09/pagina-2/33208435/pdf.html?search=Jose%20Pausas%20Coll.

La construcció es dugué a terme els anys 1916-1917

Espero que ben aviat es modifiqui l’entrada d’aquest arquitecte a la wikipedia.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 26 febrer de 2015

LA TORRE DEÓ. SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

Valentí Pons Toujouse, autor de la pàgina MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em confirmava que Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973) va ser l’arquitecte autor l’any 1911, de la dita Torre Deó, al Passeig de l’Estatut, 16 de Santa Maria de Palautordera


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 25 febrer de 2015

FÀBRICA-MAGATZEM "ROCA I CLOS". IGUALADA. L’ANOIA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana del Passeig Verdaguer, 55 – cantonada amb el carrer de l'Amor, d’Igualada, que havia estat una fàbrica tèxtil edificada l'any 1923, per l’arquitecte Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 1873-1954).


La descripció tècnica ens diu ; senzilla construcció industrial del Modernisme de la segona època, on el més remarcable és la façana exterior construïda amb pedra recoberta d'estuc de color ocre que deixa ressaltar el totxo vermell que domina la decoració amb línies sinuoses que arriben fins a l'acabament superior de l'edifici. Destaquen també les obertures amb un acabat excel•lent de totxo. Cal remarcar la preocupació de l'arquitecte per amagar les rasants de la teula aixecant per això el cos superior de l'edifici. La façana de l'Amor adopta un caràcter més racional.

Ens agradarà rebre informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com sobre els promotors d’aquest edifici, no sabia trobar-ne cap esment en el Pla Especial de Protecció i Conservació del patrimoni Arquitectònic i Catàleg. Terme Municipal d’Igualada http://www.igualada.cat/fitxers/regidories/urbanisme-i-mobilitat/pdf/memria.pdf

dimarts, 24 febrer de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ. SANT CELONI. EL MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’església parroquial de Sant Celoni, advocada a Sant Martí, façana que presumeix de tenir els esgrafiats més grans de tot Europa, datats de l’any 1762, amb figures al•legòriques de virtuts, arcàngels, sants, àngels músics que s’ordenen en la façana formant un retaule monumental, quan a l’edifici del temple es tracta d’una construcció barroca, d’edifici aïllat, planta rectangular i àbsis octogonal amb contraforts a l’exterior.



Incendiat i greument profanat aquest temple parroquial el juliol de 1936, es va desplomar tot el seu sostre, quedant en peu només els seus murs. El campanar va quedar intacte, però les seves campanes van ser robades.

Del informe sobre l’església parroquial de Sant Martí, reprodueixo :

Desaparegueren: un retaule renaixentista del Sant Crist (pàg. 65), els retaules barrocs de la Mare de Déu del Carme, de Sant Anton i de Sant Isidre (pàg. 68), un retaule neoclàssic de Sant Roc (pàg. 71), i les imatges d’alabastre gòtiques de Santa Anna, (pàg. 73), i de la Mare de Déu de Bellver o del Puig, anomenada “de la Llet” (pàg. 73). Aquesta última imatge, des de la guerra, la retenen inexplicablement uns veïns de Sant Celoni. Caldria que tornés al santuari, en el qual hi ha una reproducció en lloc de l’original (pàg. 73). També desaparegué l’orgue (pàg. 79), una creu parroquial (pàg. 83), i una veracreu (pàg. 83). Es van quedar sense campanes (pàg. 85); entre les quals n’hi havia una que pesava més d’una tona i mesurava més d’un metre de diàmetre (pàg. 86). Es va respectar la casa rectoral, per ser destinada a locals propis del sindicat de la localitat.

Immediatament després d’acabar el conflicte bèl•lic que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats el general Franco contra el govern de la II República Española, es va procedir a la restauració del temple.

Dirigiren les obres els arquitectes Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973) i Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960)

Etapes principals de les obres: temple reconstruït en allò més essencial, l’any 1940.

La capella de la Mare de Déu del Puig va ser totalment reconstruïda i decorada l’any 1945.

L’altar de la Verge del Pilar ho va ser el 1951.

El gran orgue va ser estrenat el 1951.

La imatge de sant Martí, realitzada l'any 1953, és obra de l'escultor Lluís Montané i Mollfulleda (Sant Celoni, Montseny jussà, Vallès Oriental, 1905 - Barcelona, 10 de juny de 1997)

El presbiteri, el baldaquí i l’altar major es van inaugurar en 1953.

L’altar de la Puríssima, l’any 1957.

Les pintures murals del presbiteri, l’any 1960.

Els nous finestrals, l’any 1960.


http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf

La Maria Fortiana Abril publica en relació a l’església un excel•lent treball : L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SANT CELONI: HISTÒRIA I ARQUITECTURA
http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/13364/1/MEM%C3%92RIA%20PFG%20ESGL%C3%89SIA%20SANT%20MART%C3%8D%20DE%20SANT%20CELONI.pdf
d’obligada lectura per conèixer la història d’aquest edifici, i àdhuc d’una bona part del Patrimoni de Sant Celoni.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 23 febrer de 2015

LA CAPELLA DE SANT JOAN EVANGELISTA DE LA CASA AMADO CARRERAS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

L’Eduard Lluís Palaus publicava una imatge magnifica de la dita casa de l’Amado Carreras, amb vistes sobre la cala de Sa Forcanera, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern de la II República Española , la casa l va ser greument afectada per un bombardeig i el seu estat ruïnós va deixar a la vista de tothom una part de les parets interiors.


L'arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960), autor del Poble Espanyol de Barcelona i que estiuejava a Blanes, va ser l’encarregat de refer-la a la dècada dels quaranta del segle XX. Del seu treball cal ressenyar tres elements importants: en primer lloc, el rellotge de sol ubicat en la façana principal, que aporta un to de majestuositat i atemporalitat a l'edifici. En segon lloc, la porta adovellada principal de l'entrada, la dovella intermitja, ubicada en el bell mig de l'arc, conté una inscripció gravada, com és la data de remodelació de l'edifici. Finalment, cal dir que la capella interior de la casa, és delatada, no només pel campanar d'espadanya, sinó també i sobretot per una construcció de petites dimensions, projectada o dissenyada a la manera de cimbori de planta octogonal.

Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), dues fotografies, datades 3-X-1981, de la Capella de Sant Joan Evangelista, de la Casa Amado Carreres, a la ciutat de Blanes, comarca de la Selva, província de Girona.



L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país

diumenge, 22 febrer de 2015

CEIP ARTUR GARCIA FOSSAS. IGUALADA. L’ANOIA

L'1 de juliol de 1935, l’ Artur Garcia Fossas (Igualada, 28 de maig de 1860 - Barcelona, 20 de febrer de 1944), va crear el Patronat Garcia Fossas, amb objecte de construir un orfenat a Igualada per nens orfes amb edats entre els 8 i els 14 anys.


La construcció de l'edifici va costar unes 300.000 pessetes i l'obra va ser un dels projectes més importants de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940), amb Pere Vilarrúbies com a contractista d'obres.

L'obra s'inicià l'octubre de 1935 i s'acabà maig de 1937.

L'edifici es va fer pensant que seria un orfenat, amb el primer pis per les aules i el menjador, el segon per als dormitoris i el tercer per a la comunitat religiosa.

A l'abril de 1938, davant les dificultats al front d'Aragó, les autoritats republicanes van decidir utilitzar el col•legi com a hospital de guerra i van construir un refugi antiaeri destinat al personal mèdic.

Desprès del conflicte bèl•lic que es desencadenava per la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española va obrir com a Centre d'ensenyament primari el 3 de maig de 1941.
L’ Artur Garcia Fossas va poder aconseguir que dintre d'aquesta escola hi funcionés un menjador per poder servir dinars als alumnes orfes i als més necessitats.

L’any 1949 el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada va inaugurar el Museu de la Ciutat ubicat en una sala del segon pis d'aquest edifici.

L’any 1954 es va fundar el Museu de la Pell d'Igualada, ubicat inicialment al tercer pis.


Avui en dia l'edifici acull el Centre d'Ensenyament Infantil i Primària (CEIP) Garcia Fossas.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 21 febrer de 2015

ESGLÉSIA DE SANTA ANNA. BARCELONA.

l’Antonio Bazan Ramos em portava fins l’església i antic monestir amb claustre i sala capitular, al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de la plaça de Catalunya. http://www.parroquiasantaanna.org/




La descripció tècnica ens explica que els murs són gruixuts, amb els carreus ben tallats i unes finestres allargassades i primes. Cap al 1300 s'allargà la nau, que es cobrí amb volta ogival, mentre que el transsepte i l'absis conservaren la volta originària de canó apuntat. En aquest moment també s'obrí el portal gòtic, situat a l'extrem del braç sud del creuer. El cimbori, començat al segle XV i que restà inacabat, fou refet després del 1936 amb rajol. A l'esquerra del portal hi ha l'antiga capella de Tots els Sants, del segle XIII, que avui és presidida per una Pietat del pintor Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 4 de maig de 1904- Barcelona, 7 de gener de 1977)


La ‘casa’ té una llarga història : http://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02anna.htm


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com