diumenge, 25 de juny de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CLIMENT. VILVES. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Seguíem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre que té una extensió de 175,9 km²

Retratava la façana de l'església parroquial de Sant Climent de Vilves , situada a la parta alta del poble, enturonada junt amb les restes – bàsicament la torre – del castell de Vilves) i algunes cases més.


Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici de planta rectangular d'una sola nau, amb importants reformes i refaccions que han anat modificant de manera molt important la fesomia de l'edifici original, datat cap el segle XII, fins convertir-la en l'església que coneixem avui dia.

La façana principal, la de ponent, és senzilla, amb una porta amb arc de mig punt adovellada, petita finestra allargada i un campanar d'espadanya de dos ulls que corona la façana. Únicament destaca un element decoratiu a banda i banda del campanar, un fris dentat que assenyala el nivell antic de la teulada. Actualment, la nau és coronada a llevant per una testera plana, formada per un envà, darrere del qual hi ha l'absis semicircular del santuari original (avui emprat com a traster). Aquest arc s'hauria obert a la nau mitjançant un estret arc presbiteral, del qual encara es veuen alguns vestigis.

Quan al interior al que no pudíem accedir, com tampoc ho havien fet els que elaboraven la fitxa de patrimoni Gencat, llegia que l'estructura és senzilla, amb volta de canó i teulada format per teula àrab.

L'interior del temple, molt modificat, compta amb grans arrebossats i pintura mural, que junt amb els volums de les capelles i la sagristia emmascara les façanes originals.

Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'aparell de l'edifici original, visible només a l'absis i en una part de la façana nord, és format per carreuó ben escairat però disposat en filades irregulars i poc uniformes que, juntament amb les proporcions de la nau posen en evidència una obra tardana, possiblement construïda dins el segle XII, però ancorada en la tradició constructiva anterior.


Ens agradarà també rebre les vostres aportacions en relació al topònim VILVES, del que ens explica el diccionari català, valència, balear, que apareix en un document del segle XVI com VIDUARUM, que evolucionaria del llatí VIÛDAS. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), amb matisos confirma aquesta procedència d’en ètinom romànic variant antiga del mot VIUDA.

En ambdós casos no hi ha cap explicació per aquest topònim que podem qualificar com ‘curiós’.

El significat dissortadament és aplicable avui a QUASI TOTA LA COMARCA DE LA NOGUERA, i una BONA PART DE LA CATALUNYA INTERIOR.

Ah!, no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya, us ho compensarà.

dissabte, 24 de juny de 2017

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DEGOLLAT D’ORTA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

Fèiem la sortida 222 el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 , això vol dir que havíem fet més de 50.000 quilometres, i gastat més 7.000€ en benzina, i una quantitat gens menyspreable en autopistes.

En aquesta ocasió el nostre recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, ens portava fins a Orta ( sense la H), a la comarca dita de la Terra Alta, quan a l’absència de la H, i fins del Sant, us recomano la lectura de : https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_massip_0.PDF

El sostre demogràfic s’assolia al cens de l’any 1900 amb 2.498 veïns, començava aleshores una davallada que reduïa el nombre fins a 1.189 a darreries de 2016, una pèrdua del 52,4% de població.

Orta, el nucli antic, està en obres, i em costava accedir fins a la Plaça de l’Ajuntament i l’església parroquial advocada a Sant Joan Baptista, o Sant Joan Degollat, com se l’anomena en altres indrets de Catalunya. El 24 juny és la festivitat de Sant Joan Baptista, Precursor del Senyor.(Nativitat). I el 29 agost la del seu martiri.


Llegia que el temple es començava al segle XIV i s’acabava al segle XVI, moment en què es va ampliar la nau per la banda dels peus, amb un últim tram, i es va construir un cor elevat sobre una volta molt rebaixada pròpia del gòtic tardà.

Patrimoni Gencat ens la descriu així; església gòtica d'una sola nau, capçalera poligonal i cinc capelles laterals. Al mig entre dues capelles s'obre una portalada d'arc apuntat amb arquivoltes i pinacles. La nau és coberta per una volta de creueria amb tres arcs formers i l'absis per una volta gallonada. Als peus de la nau es troba el cor, sota una volta rebaixada amb barana de pedra treballada.

L'exterior presenta grans contraforts amb finestres apuntades, molt esveltes, intercalades. La coberta, de teula, sembra sobrealçada respecte al nivell original.


La façana principal consta d'una petita porta d'entrada, amb motllures, coronada per un òcul superior. Al damunt hi ha un interessant sistema de desaigües i un magnífic cos de campanes.

El campanar d'espadanya, que corona la façana, fou remodelat al segle XVII.

No podia accedir al interior; sortosament ho havia fet el Josep Giribet Torrelles ( Tàrrega, 1953), autor de la fotografia.


Els vitralls són del segle XX, ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per quan la modificació ‘Oficial’ del nom de la població?.

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

divendres, 23 de juny de 2017

A LA MEMORIA DE L'EMILIA CARLES TOLRÀ, PRIMERA MARQUESA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR

En ocasió de preparar un article sobre la primera marquesa de Sant Esteve de Castellar, Emilia Carles Tolrà, per a l’Actual de Castellar del Valles, repassava l’obra magnifica del Manuel Navas Ortiz ‘Marquesat de Sant Esteve de Castellar’ que es publicava al numero 48 de La Plaça Vella, publicació de l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.

De la Vanguardia del divendres 26 de febrer de 1915 :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/02/26/pagina-5/33336690/pdf.html?search=marquesa%20de%20castellar
Reprodueixo ;

Nació la distinguida señora Emilia Carles Tolrà en Cabrils ( Maresme ) , eI 28 de abril del año 1848. Los grandes ideales que iluminaron siempre el corazón de la noble dama, fueron la gloria de Dios, la protección del desvalido y la cultura del pueblo. Ello hizo que su respetable nombre se pronunciara con devoción en multitud de hogares.

Estava vivint amb els seus oncles Josep Tolrà Avellà i Antonia Prims Castells, a Castellar, quan es va produir el 12 d’abril de 1878 l’òbit de l’ Antonia Prims Castells.

El dia 16 de marc de 1882, obtingudes totes les dispenses, s’unien en matrimoni Josep Tolrà Avellà, i la seva neboda Emilia Carles Tolrà .


El 21 de juliol de 1882 lliurava l’ànima al Senyor Josep Tolrà Avellà, i amb només 34 anys, Emilia Carles Tolrà adquiria la condició de vídua que mantindrà fins a seva mort
.


De su celo religioso dan testimonio gran número de importantes obras.

En San Esteban de Castellar levantó un templo, admiración de cuantos lo visitan, cuya consagración tuvo efecto el 25 de junio de 1892.

En 24 de abril de 1906 hizo construir, en la iglesia parroquial de Cabrils, la magnífica capilla del Santísimo Sacramento. Antes, el 5 de abril de 1902, había fundado en el Seminario numerosas becas.

Puso principal empeño en dulcificar la vida del obrero, teniendo siempre la vista fija en el pueblo, ansiosa del bienestar de los hijos del trabajo. Convencida de lo necesario que era instruir á las clases populares, edificó grandiosas escuelas para adultos y para niños.

A su labor fecunda se deben las siguientes instituciones: Patronato de las Escuelas Tolrá , de San Esteban de Castellar, en 23 de enero de 1895

Patronato de las Escuelas Pías de San Esteban de Castellar, en 9 de septiembre de 1896.

Caja de retiros y pensiones para, los operarios de sus fábricas, en 4 de febrero de 1898

Patronato de las Escuelas Tolrá, de Cabrils, en 30 de mayo de 1905.

Fue regalo de tan piadosa dama el Coche utilizado por el cardenal Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de septiembre de 1834 - Barcelona, 27 de octubre de 1908) al efectuar su entrada en Barcelona.

Innumerables son las obras católico-sociales á las que prestó la. Familia Carles Tolrá su generosa protección. Sin embargo, la ilustre dama entendía que la caridad vive en Ia modestia; por esto su acción permanecía oculta, no obstante su importancia.

A petición del pueblo de San Esteban de Castellar, y en tributo á sus virtudes, le fue otorgado por Real decreto de 22 de julio de 1890 el titulo de marquesa de San Esteban de Castellar.

Doña Emilia Caries Tolrá ha fallecido con la muerte del justo, habiendo recibido los Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica.


http://santestevedecastellar.org/la-marquesa-de-castellar/

A las muchas manifestaciones de pésame que con tan triste motivo habrá recibido la distinguida familia Caries Tolrá, unimos la nuestra muy sincera deseando que el alma de la virtuosa dama goce el premio eterno á que se hizo acreedora.

El Ayuntamiento de San Esteban de Castellar ha encargado á los talleres de don Alfredo Santamaría, de ésta, una artística corona mortuoria en bronce y de gran tamaño, destinada á la memoria de la señora viuda de Tolrá,
Dicha corona lleva esta inscripción: «Sant Esteve de Castellar, á sa il•lustríssima marquesa>>

La Vanguardia no era un mitja periodístic particularment ‘amic’ dels Tolrà, més aviat tot el contrari.

La Veu de Catalunya, amb la ploma magistral de Manel Folch i Torras, reflectia el reconeixement públic a l’Emilia Carles Tolrà , marquesa de Sant Esteve de Castellar.

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veup1/id/37559/rec/4

Cabrils ja fa molts anys dedicava un carrer a la seva memòria, a Castellar del Vallès, sembla que novament es torna a plantejar la possibilitat de posar el seu nom en algun carrer i/o avinguda.

És de justícia agrair també l’excel•lent tasca d’investigació que duia a terme el mestre i amic Manuel Navas Ortiz.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES FRANCISCANES DELS SAGRATS CORS DE JESÚS I MARIA DE TIANA. EL MARESME. CATALUNYA.

Havíem començat una recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, fins aquella data, retratàvem els edificis ‘monumentals’ que la Mancomunitat de Catalunya aixecava – contra la manifesta voluntat del REINO DE ESPAÑA - , i dels que s’alçaven en el breu període de llibertat i democràcia que representava el govern de la II República, enderrocat ‘manu militari ‘ pels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco.

No teníem – ni tenim – intenció de polemitzar sobre les ‘aportacions’ de la dictadura franquista en el àmbit de la cultura i l’educació, és notori però, que els ‘seus aliats’ no deixaven precisament caure llibres, llibretes i objectes escolars sobre Gernika, Barcelona,.., i tantes i tantes poblacions, oi?.

El Josep Maria Toffoli Carbonell , historiador i ànima de la pàgina d facebook ‘ Tiana, recuperant la història’ , que és el model per a moltes altres que pretenen també recuperar la memòria històrica, publica en relació al col•legi de les Germanes Terciàries Franciscanes dels Sagrats Cors de Jesús i Maria de Tiana a la comarca del Maresme; van sol•licitar al bisbe Jaume Català Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) el 23 de febrer del 1887 el permís i l’autorització per fer una fundació a Tiana dedicada a l’ensenyament d’infants i adults.

La instancia anava signada per la superiora i rebia el suport del rector de Tiana i de trenta-tres veïns de la localitat.

Es van instal•lar al carrer de Sant Domènech i van fundar el col•legi el dia de Sant Jordi.


L’1 de maig del mateix any van començar les classes, amb una matricula de 58 nenes grans i 40 pàrvuls.



El 26 de març del 1889 es van reunir el Sr. Josep Fàbregas Caneny i Suñé i el seu fill Pere Fàbregas Caneny i Aguilar amb la mare superiora, que davant notari va adquirir mitjançant emfiteusi un terreny que era part de la terra anomenada “Gleva de la Casa”, per edificar-hi.

El 22 d’abril es va beneir el terreny, s’hi va col•locar la primera pedra i a continuació s’hi va començar a treballar a un fort ritme, de manera que el dia del patrocini de Sant Josep, el dijous després de l’octava de Pasqua, la comunitat es va poder traslladar al nou edifici, fet pel mestre d’obres Isidre Reventós i Amiguet (Barcelona, 24 de juny de 1849 - 3 de juliol de 1911), finançat per Concepció de Ventós i situat a la gleva de Can Caneny, al camí de la Conreria.


El 3 de juliol del 1894 es van inaugura la capella i la campana, capella que va ser substituïda el 1930 per un altre construïda al pati d’entrada de la casa.

Teníem ocasió de visitar la Capella de la Immaculada l’any 2013 el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés :
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/capella-de-la-immaculada-de-la-casa.html


Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans, està clar que per arreu, tant al petits nuclis, com als pobles, viles i ciutats de Catalunya, hi havia un o més edificis escolars – en aquella època l’educació era segregada -; hem d’evitar que se’n perdi la memòria, com pretenen les ‘Autoritats’ que no han consideren ‘habitualment’ que els centre escolars siguin considerats ‘monuments’, honor que SI atorguen per exemple a les barraques de pedra seca.

Qui perd la memòria per l’ identitat.

Està clar que al REINO DE ESPAÑA, avui 14.06.2017 en tornarem a tenir una prova, s’aplica sempre allò del LOCO CONOCIDO , o lo malo conocido que bueno por conocer

Esperem les vostres imatges i/o dades relatives a les escoles anteriors a la dictadura franquista, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , aquesta és/serà una forma senzilla i ‘eficient’ de fer país. Disculpeu la reiteració però, en matèria del Patrimoni Històrica i/o Artístic de Catalunya, els que no estan ACTIVAMENT A FAVOR, segur que sense tenir-ne consciència s’afegeixen als que treballen de forma massa eficaç per desgracia de tots ACTIVAMENT EN CONTRA.

L’edifici de l’Ajuntament de Tiana, com en moltes poblacions de Catalunya, havia acollit l’escola pública.

dijous, 22 de juny de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL. COLLDERAT. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Seguíem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre que té una extensió de 175,9 km²

Retratava la façana de l'església parroquial de Sant Miquel de Colldelrat que està davant del nucli més antic d’aquesta població.


Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un temple d'una sola nau, aïllat, amb una capella adossada a la paret nord, amb un petit jardí al costat de la paret sud.

La façana, que dóna just al carrer de l'Església, compta amb una gran porta amb arc de mig punt amb dovelles àmplies i regulars amb un escut en relleu a la clau, molt alterat i no se n'observa detalls ni figures o inscripcions. Per sobre hi ha una espitllera rematada amb arc de mig punt i, per sobre d'aquesta,una espadanya amb dues grans obertures, amb sengles campanes, amb una altra petita a sobre, entre aquestes, també amb arc de mig punt. A la part posterior de l'espadanya hi ha un cobert construït recentment.

La coberta, a dues vessants, està acabada amb teula àrab. L'aparell de l'edifici és irregular en sentit ampli. Per una banda, la façana descrita, compta amb una gran regularitat, de sòcol fins espadanya, format per grans carreus regulars. Per contra, la resta de murs presenten un aparell diferent i heterogeni, de petit a gran, col•locat de manera poc ordenada. Només els carreus cantoners situats acuradament trenquen aquesta imatge.

Ens agradarà rebre’n imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Collderat té un nucli molt interessant, i alguns edificis molt notables dels que dissortadament no se’n troba cap dada. Com era allò?. «Spain is different» !!!!!


Quan al topònim COLLDERAT Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que descriu el pas estret que separa aquesta vall de la d’Artesa, de Vilves i de la ribera del Segre.
Ah!, no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tots o la major dels pobles, viles i ciutats de Catalunya, tenien almenys un personatge il•lustrat que exercia de ‘cronista oficial’, la fusió, absorció, integració de municipis, feta sempre més enllà de les explicacions ‘tècniques’ per motius espuris, feia desaparèixer alhora que aquesta figura, molt sovint la seva obra recollida en llibres d’escassa difusió.

El fair play ens obliga a reconèixer el triomf del feixisme i el cleptofeixisme en la seva lluita per anorrear la nostra història i la nostra cultura, alhora però, cal insistir a les ‘autoritats catalanes’ i a la ciutadania que la recuperació de la memòria històrica passa per fer passos POSITIUS en la bona direcció. O sia, investigar, investigar, investigar,... , abans de que els darrers testimonis vius lliurin la seva ànima al Senyor, i pugin al tros de cel que delimitat amb els colors de la senyera, ens separarà per tota l’eternitat dels nostres enemics seculars.

dimecres, 21 de juny de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CONILL, ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL ROSER. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Un document de 1151 diu que l'església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona.

L' actual església es va construir l’any 1702

L’any 1916 el Josep Salvany Blanch la retratava davant la mirada curiosa d’alguns veïns.


Conill es va abandonar definitivament l’any 1980

Quan a la descripció ens diu patrimoni Gencat; és datada per una façana construïda a base de carreus de pedra tallada disposada en filades regulars. La porta d'entrada és allindada i està coronada per un motiu escultòric triangular. El campanar que centra i corona la façana és d'espadanya amb dos ulls. Al capdamunt s'hi adossa una creu.


Fotografia Joan Gangolells i Feixas. 1982



Fotografia Joangabernetcastelar. 28 setembre 2012

L’oblit de Conill s’ha trencat aquest any 2015, esperem que sigui per a bé.

http://www.webcitation.org/6XgSHpqDg
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/un-particular-compra-el-poble-de-conill-per-instal%C2%B7lar-hi-un-centre-de-produccio-dartistes/video/5525333/
https://giliet.wordpress.com/tag/emili-vives/ç

No confondre amb la capella de la Mare de Déu del Roser de Cal Senyoret de Conill, al terme de Pujalt, a les terres de l’Anoia Sobirana.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/09/capella-de-la-marededeu-del-roser.html

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació original de l’església romànica de Conill, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 20 de juny de 2017

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT VELL I L’ESCOLA PÚBLICA DE CUBELLS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Seguim ‘exhumant’, o almenys ho intentem, la memòria històrica dels Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista.

M’explicava l’alcalde de Cubells, el Josep Regué i Montserrat, que l’edifici de l’antic ajuntament situat prop de l’església parroquial de Sant Pere, havia acollit les escoles públiques. L’edifici es va desafectar del seu ús públic, i es va posar a la venda, el comprador volia aixecar un edifici de vivendes en aquest lloc.



Tenia ocasió de retratar-lo perquè la davallada econòmica que es generava amb la pèssima gestió dels governs del PP, que s’ha consolidat amb el coneixement de la intensa corrupció política i econòmica, que ha convertit el REINO DE ESPAÑA en un indret ‘poc aconsellable’ per fer-hi inversions, no ha permès endegar-ne la demolició i donar inici a la nova construcció.

El Pedro Poch que apareix a la finestra quina relació tenia amb l’edifici?. Va ser el promotor? L’autor?.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquest edifici, de com va arribar a ser la seu de l’ajuntament de Cubells, i fins la data en que acollia les escoles públiques, que funcionen ara, al nou ‘ajuntament, del que també ens agradarà tenir noticia de seu autor.

Rebia un email del Josep Regué i Montserrat, Alcalde de Cubells, en el que em deia ;

El Pedro Poch que apareix a la barana de ferro de l'antic Ajuntament , fa referència al ferrer que va forjar aquella barana.

No hem pogut trobar dades de l'antiguitat del antic ajuntament, i a més a més de les persones grans consultades ningú recorda ni ha sentit parlar mai de que hi hagués cap altra edifici, que hagués servit per ubicar l'ajuntament. De fet quan es va desallotjar definitivament es van trobar documents dels segles XIV i XV i posteriors.


Per descomptat, qualsevol persona i/o entitat, de Catalunya o de la resta del món que ens pugui ajudar en aquesta recerca pot adreçar-nos un email a coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans és sense cap dubte un imperatiu ètic.