diumenge, 25 de setembre de 2016

CAPELLA DE L’OMBRA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT PERE SALLAVINERA. L’ANOIA. CATALUNYA

Al llarg dels anys l’advocació més ‘habitual’ que he trobat a les capelles dels fossars de Catalunya, és la del ‘Sant Crist Absent’, les fornícules que acollien les imatges estan buides, i traslladen la sensació de que la situació ve d’antic.

Les capelles dels fossars tenien una doble funció, per als vius es tracta/va d’un espai on recollir-se per pregar, i per als difunts la constatació d’aquella afirmació del Crist “de veritat et dic que avui seràs amb mi al paradís”.
Avui dissortadament, no tenen la majoria de capelles dels nostres cementiris cap ús religiós, en algun cas son el lloc dels mals endreços, en altres un magatzem d’eines i/o estris relacionats amb el manteniment del fossar, i en algun cas una habitació buida sense cap utilitat concreta. Està clar que per respecte cal treure qualsevol imatge religiosa d’aquests espais,oi?.

En el cas però, de Sant Pere Sallavinera, hi ha l’ombra de la Creu perfectament visible dins la fornícula, sembla talment que el Crist hagi anat a buscar la corretja per foragitar – una vegada més – als ‘mercaders’ que trafiquen ara a banda dels cabals públics, amb : la salut dels ciutadans, el dret de les persones grans a la seva dignitat, el dret a l’educació dels infants i joves , el dret a una vivenda digna per a totes les persones i/o famílies , el dret a treballar,....., com complauria això als senzills, oi?.



El fossar té originàriament la factura ‘clàssica’ dels cementiris segarrencs, on els nínxols es troben sota un porxo, això evita si més no, que els elements de la natura incideixen sobre els marbres que recorden als veïns traspassats.



La portada del recinte ha conservat tots els elements originals; la porta de ferro està coronada per un timpà amb dos pinacles a cada banda i finalitzat amb una creu de ferro. Una llarga inscripció es reparteix entre el timpà, on hi ha el símbol de la calavera al capdamunt, i la llinda de pedra:


Mihi Heri et Tibi Hodie
Quia Pulvis Es Et in Pulverem Reverteris
MDCCCLXXVI


Traducció: Ahir jo i demà tu perquè ets pols i en pols en convertiràs. 1876

Per descomptat enlloc cap dada de l’autor d’aquest equipament, imaginem que deuria ser l’arquitecte municipal, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 24 de setembre de 2016

IN MEMORIAN DEL JOSEP MARIA XANDRI PICH, MESTRE HEROIC, ASSASSINAT PER LES BOMBES FEIXISTES A BARCELONA.

Retratava l’escola JOSEP MARIA XANDRI PICH DE Sant Pere de Torelló, està bé, MOLT bé, honorar als herois i conservar-ne la memòria, cal però, al meu entendre recuperar les seves dades biogràfiques i fer-les públiques.





Que el feixisme era, és i serà malèfic pels segles dels segles, no és cap novetat, ni justifica aquesta afirmació, l’oblit de tota la informació possible sobre les seves víctimes, abans, ara i demà.

Curiosament en aquest tema els castellans ens han passat la mà per la carà, s’ha recuperat força informació de LEONOR SERRANO PABLO, que fou esposa de JOSEP MARIA XANDRI PICH, i com ell, mestra i inspectora d’ensenyament.

Llegia a :
http://www.quadernsdigitals.net/datos/hemeroteca/r_76/nr_827/a_11181/11181.pdf

los esposos Leonor Serrano Pablo y José Mª Xandri Pich. Ambos, Inspectores de primera enseñanza en Barcelona.

De Leonor Serrano Pablo se’n ha escrit força i fins en tenim una imatge :

http://elpais.com/elpais/2012/11/05/mujeres/1352093400_135209.html
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/viewFile/278974/366706
http://osimonetmasteruclmpedagogia.blogspot.com.es/2013/10/biografia-de-leonor-serrano-pablo.html
http://maestrasrepublicanas.blogspot.com.es/2013/06/leonor-serrano-pablo.html
http://unpaseoporlaislaverde.blogspot.com.es/2014/02/leonor-serrano-de-pablo-una-vision-de.html
http://www.lletrescatalanes.cat/es/patrimoni-literari/base-de-dades-premis-literaris/item/iii-premi-leonor-serrano-i-pablo-d-historia-de-l-educacio-2
¿PARA QUÉ SIRVEN LAS INSPECTORAS? LEONOR SERRANO: LA PEDAGOGÍA Y/CONTRA EL PODER

Del Josep Maria Xandri Pich hi ha dissortadament menys informació :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/02/05/pagina-3/33121863/pdf.html?search=Jose%20Maria%20Xandri
http://www.bibgirona.cat/pandora/pdf.raw?query=id:0000174762&page=35&lang=ca&view=main
http://www.barcelonabombardejada.cat/?q=es/node/106
http://www.enrecuerdode.com/lbvistaciudad.php?id=429&fallecidos_de

intuïm que Josep Maria Xandri Pich, o Josep Xandri Pich, era natural d’Alp ( 1873 ?,)a la comarca de la Cerdanya. Va morir juntament amb el seu fill Andreu Xandri Serrano, possiblement en els bombardejos de març de 1938 quina finalitat era ÚNICAMENT crear el terror a la reraguarda de la II República i venjar les baixes que els feixistes italians van patir a Guadalajara, la resposta internacional no va anar més enllà de l’expressió infantil ‘ això no agrada’. El feixisme el ‘separava del servei’ desprès de la ‘ Victòria’ , quan es complia el primer any del seu assassinat dut a terme per les forces que lluitàvem por ‘la Gràcia de Dios’.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/03/11/catalunya/1331499544_285598.html

Ens agradarà rebre imatges i dades d’aquest mestre heroic a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A Catalunya s’ha de reivindicar la memòria de TOTS els que van caure com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, les víctimes, les famílies i la història ho reclamen !!!!

divendres, 23 de setembre de 2016

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. VILAGRASSA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés la capella de la Marededéu del Roser de Vilagrassa, a la comarca de l’ Urgell, a la província de Lleida.



Havíem sortir de Sabadell a les 7,00, i veníem ja de Bellpuig, fèiem camí vers Guimerà, on estàvem convocats a la reunió de l’associació guimera.info

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una nau de tres crugies coberta per tres trams de volta de creueria. El presbiteri és quadrangular. En una clau de volta, hi consta la data 1561, possiblement la d'acabament de la nau, feta encara en estil gòtic. La porta d'entrada, renaixentista, als peus de l'ermita, és d'arc de mig punt flanquejat per sengles columnes acanalades sobre basament, que sostenen un arquitrau, sobre el qual s'obre una finestra (inicialment devia ser una fornícula) amb una columneta a cada banda, en què recolza un petit arquitrau amb un frontó triangular. A cada banda hi ha una doble voluta, que ens fa datar aquesta portada el segle XVII. Damunt del petit frontó hi ha l'escult de la família a què s'atribueix la fundació de l'ermita

El segle XVIII, hom va construir el porxo que precedeix l'accés a l'ermita. Aquest porxo és obert per un gran arc de mig punt en cada un dels seus tres costats exteriors. A la dovella de l'arc frontal es llegeix la data 1775.

El culte a la Mare de Déu del Roser, aparegut els segles XIV i XV, s'intensificà el segle XVI, especialment arran de la victòria obtinguda a la batalla de Lepant (1571), que hom atribuí a la intercessió de la Mare de Déu

La capella del Roser de Vilagrassa, segons la data (1561) que consta en una clau de volta de la nau, es devia construir abans de la batalla de Lepant, quan el culte del Roser ja estava força estès

A Vilagrassa, sembla que foren el rector Jaume Boleda i el seu germà els fundadors d'uns llegats per al sosteniment, conservació i culte de la capella. Hi van col•laborar també els paers de la vila i tot el poble. Una comissió presidida pel paer i el rector administrava el capital

La festa de la capella del Roser de Vilagrassa se celebra el primer diumenge de maig (Roser de maig).


Amb la Canon Ixus retratava el interior des de les reixes de ventilació, ja costa més trobar una església oberta que un polític honest.

dijous, 22 de setembre de 2016

SANT XIMPLI O SIMPLICI DEL TARRÚS. ELS HOSTALETS. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Tomàs Irigaray Lopez, publica una fotografia de la capella rural advocada a Sant Ximpli o Sant Simplici, situada en una petita elevació prop de la masia L'Aubert; malgrat aquesta proximitat la seva història va unida a la de la masia el Tarrús. Parlem de l’antic terme dels Hostalets d’en Bas, avui municipi de la Vall d’en Bas, comarca de la Garrotxa, Girona, Catalunya.


A ambdós costats hi ha dos contraforts. És de planta rectangular i l'absis ha estat substituït. Hi ha un campanar de cadireta que conserva una campana de ferro.

Al porta d'entrada hi ha una llinda de grans dimensions, datada l'any 1642, còpia d'una llinda igual que es troba davant l'església, trencada.

Ha estat restaurada.

Encara que és visible des de la carretera, donada l’estretor d’aquesta, aturar-se es fa difícil, sortosament el Tomàs Irigaray Lopez, és un home habituat a recórrer a peu el que calgui per obtenir una imatge.

dimecres, 21 de setembre de 2016

IN MEMORIAM DE LA CASA DEL PROCURADOR-BARONIA DE BELLPUIG.

M’explicaven que a la casa coneguda com del Procurador-Baronia de Bellpuig, al carrer Homenatge a la Vellesa, enfront quasi de la Casa Consistorial de Bellpuig , s’hi instal•laven ‘provisionalment ‘ les escoles públiques.


La descripció de patrimoni Gencat- que no fa esment d’aquest ús - , ens diu; habitatge que consta de tres plantes i entrada porticada d'arcs semicirculars (dos laterals i tres frontals). La planta noble té quatre portes balconeres amb barana de forja i la segona és idèntica a la primera. A la planta tercera o golfa hi ha una sèrie de petites obertures d'arc de mig punt . Les obertures del primer pis estan emmarcades per una motllura; es combina una motllura llisa i altre amb una forma estrellada amb un relleu a l'interior al centre de la llinda.

Dos dels arcs de l'entrada porticada es recolzen sobre una base quadrada, entre que el tercer arc frontal ho fa sobre una pilastra cilíndrica.

Retratava el portal on llueix una inscripció en llatí que impetra la protecció divina sobre la casa que acull avui un establiment de restauració.


Bellpuig superava el miler d’habitants des del segle XVIII, està fora de dubte que hi havia escoles – de nens i de nenes -, tant cert com que des de l’1 de abril de 1939, quan es posava en marxa la segona dictadura feixista – la del general Franco – s’ha dut a terme una política de ‘destrucció’ de la memòria històrica que manté dissortadament una ‘inèrcia perniciosa – que no s’ha combatut suficientment en aquesta ‘democraciola’ vergonyant.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars de Bellpuig anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us en deurà una.

dimarts, 20 de setembre de 2016

ERMITA DE SANT ESTEVE DE TUBAU. SANT JAUME DE FRONTANYÀ. BERGUEDÀ. CATALUNYA

El Tomàs Irigaray Lopez, visitava en companyia del Joan Escoda Prats l’ esglesiola preromànica de Sant Esteve de Tubau, situada en un petit coll d'un altell entre conreus antics voltats de bosc, al terme de Sant Jaume de Frontanyà, a la comarca del Berguedà.

Del topònim trobem ; TUBAU : Llinatge existent a Sant Jaume de Frontanyà, Ribes, Queralbs, L'Escala, Bagà, Brocà, Castellvell, Manresa, Mataró, Orís, Perafita, Sabadell, Móra d'Ebre,...

Sant Esteve de Tubau: llogaret de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà).


De l’ermita de Sant Esteve ens expliquen que és un temple de planta quadrada amb un absis en forma de trapezi que es desvia de l'eix de l'edifici, tal com era costum en les construccions preromàniques i romàniques primitives amb una finalitat simbòlica.


L'absis té una finestra emmarcada per una pedra amb uns toscos però curiosos relleus, possiblement d'origen visigòtic.


La porta d'entrada, oberta a ponent, disposa d'un arc de mig punt adovellat.

L'any 905 s'esmenta per primera vegada aquesta església, això ens confirmaria la hipòtesis de la datació de l’absis que els experts situen al segle IX.

l’ermita fou restaurada, l'any 1973-74, pel servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.

dilluns, 19 de setembre de 2016

QUE EN SABEU DE LA MASIA RICART DE MALLA?. OSONA

Retratava des de les tanques perimetrals la masia Ricart, que apareix ja al fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Vicenç de Mala, on es parla de GASPAR MASJOAN com a habitant del mas Ricart.


Llegia a patrimoni Gencat que fou transformada al segle XIX, com moltes masies de les rodalies , se li assigna a aquesta un valor singular, per la galeria de tipus isabelí, amb l'ornamentació i relleus típics de la dècada de 1860.

Actualment pertany a una família vigatana, els Postius.

La transformació de la masia, com indica la llinda del portal de migdia:

JOSEFA CALVARIA BEULAS Y RICART DE MOLAS 1866/1870.

Disposa Malla d’un Mapa de Patrimoni : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08111 al que dissortadament no podia accedir, desconec si el problema és del meu portàtil, o del servidor de la Diputación Provincial de Barcelona

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte, autors del projecte d’aquest edifici, i/o de la seva reforma.

Malla assolia el seu sostre demogràfic l’any 1930 – coincidint amb la fi de la primera dictadura feixista, la del ‘camarada’ Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) – amb 537 veïns, desprès del conflicte bèl•lic que provocava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, començava formalment la segona dictadura que veuria despoblar-se el terme fins als 266 habitants que constaven a darreries del l’any 2014. La pèrdua d’un 50,47% s’explica únicament per l’estultícia i corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA.