dimarts, 21 octubre de 2014

CAPELLA DE SANT MIQUEL. CABRERA D’IGUALADA. L'ANOIA. CATALUNYA

Llegia que es trobava a la masia de can Torre (desapareguda), no tinc clar si es refereix a Can Torre, a la Capella de Sant Miquel, o ambdues; no tenia ocasió de retratar-la en la meva visita, perquè malgrat la petitesa del terme de 17,01 km², hi ha un rosari de petits nuclis:


Entitat de població:

Agullàdols
Ca la Fou
Cal Bota
Can Feixes
Can Formiga
Can Fuster
Can Gallego
Can Piquer
Can Ros
Canaletes
Castell de Cabrera, el
Guitza Nova, la
Guitza Vella, la
Mas Castells


La imatge i les dades son de la fitxa tècnica:

http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_4254

Ermita romànica d'una sola nau de planta rectangular totalment llisa i sense decoració. Destaca la façana -en millor estat de conservació que la resta de l'edifici- de pedra llisa amb portada amb arc de mig punt i un petit rosetó. Acabament amb punta de dues vessants i un petit campanar, la mica de decoració que s'insinua a la façana fa que podem dir que es tractaria d'un romànic d'època avançada que ja entraria en contacte amb el gòtic.

Ens agradarà tenir més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Oferim en aquesta ocasió l’especial incentiu de 1.000.000 de ‘gràcies catalanes’

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) rebrà còpia d’aquesta entrada, i esperem - com sempre – la seva valuosa ajuda.

Rebia una fotografia ded de l'Arxiu Gavin, d'aquesta Capella de Sant Miquel de Can Torre, datada el 8-II-1981, la tenen qualificada de ' sense culte'.


Com una presumpció 'iuris tantum' entenc doncs que l'afirmació de la fitxa tècnica feia referencia a Can Torre, i la Capella continua dempeus per donar testimoni de la ignomínia de les nostres autoritats 'culturals'.

Actualment la denominació del terme municipal és la de CABRERA D'IGUALADA

dilluns, 20 octubre de 2014

RECERCA AL SOLSONÈS. SANT PERE AD VINCULA DE CAN LLENA I DUOCASTELLA. NAVÉS

No disposa dissortadament Navés d’un Catàleg de Patrimoni, ni tampoc d’un Catàleg de masies, aquest fet no té cap altra justificació que l’extensió 145,3 km² del terme, i una població que a darreries de l’any 2.013 era de 267 habitants.

Demanarem informació a l’Ajuntament de les masies de Can Llena i de Duocastella perquè hi ha un interessant projecte d’editar uns goigs de la Capella de Sant Pere Ad Vincula.

Els amics de wikipedia tenen aquesta informació : Duocastella és una masia situada al municipi de Navès a la comarca del Solsonès. Va ser construïda l’any 1600 i al seu costat hi ha una masia anomenada "Cal Llena".

Hi ha una església anomenada "Sant Pere" en la que un dia a l'any es fa missa.

Actualment hi resideix la familia Anglarill.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunyagmail.com

Possiblement també al Solsonès hi ha alguna persona que com l’amic Feliu Añaños i Masllovet ha fet amb el Moianès, hagi retratat la major de cases i masies, en cas afirmatiu voldríem saber la forma en que podem adreçar-nos-hi

Demanaren ajuda al Centre de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) , a l’Antoni Chaparro, i ‘urbi et orbe’ a qualsevol persones a i/o entitat que ens doni un xic de llum en aquesta recerca.

Rebia una fotografia de l'Arxiu Gavin datada el 15-IV-1973, la denominació és ' Capella de Sant Pere de Duocastella', i òbviament en aquella data 'sense culte.


Continuem oberts a l'email coneixercatalunya@gmail.com a qualsevol aportació encaminada a permetre l'edició d'uns Goigs d'aquesta Capella.

diumenge, 19 octubre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ. CASTELLBISBAL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Retratrava l'església parroquial de Castellbisbal, situada en un lloc central de la població, com la la seva homonima dita del ' Del Castell ¡ està advocada a a Sant Vicenç, la descripció tècnica ens diu que és un edifici de planta basilical, coberta amb voltes de creueria a l'interior i amb una teulada a doble vessant a l'exterior. Es tracta d'una obra en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més gran i ben disposats, que ha estat arrebossada posteriorment i pintada en color groc, deixant a la vista les cantonades i els marcs d'algunes obertures. L'orientació de l'edifici guarda la tradició de les esglésies amb l'absis orientat a llevant i la portalada principal a ponent. La capçalera de l'església és poligonal i es cobreix de forma independent amb una coberta vuitavada. A l'exterior mostra grans contraforts, que també han estat arrebossats, deixant a la vista només el seu vèrtex exterior. Aquests contraforts s'escauen sobre les capelles laterals que s'adossen a la nau central, descarregant el pes de la nau central que sobresurt considerablement en alçada respecte a les capelles.


La façana d'accés, a la plaça de l'església i un ull de bou superior són pràcticament els únics elements arquitectònics i decoratius que s'aprecien, donant com a resultat un edifici molt auster i senzill. La porta d'accés és adintellada i destaca, com a únic element decoratiu l'emmarcament en una estructura sobreafegida a la façana, formada per un portal amb dues columnes sobre bases quadrangulars, i un timpà triangular. El timpà es troba ocupat amb una moderna escultura representant el bust fins a mig cos de Sant Vicenç, amb els braços oberts vestit amb túnica, que s'adapta al marc arquitectònic representat pel timpà. El campanar, situat al costat esquerra, és de base quadrada, amb finestres d'arc ogival i coronament emmerletat.



L'interior de l'església - on no podiem accedir en aquesta ocasió - és fruit de la restauració efectuada a partir de l'any 1939, tot i que conserva de manera força íntegra els elements originals que es pogueren salvar. Interiorment l'església compta amb una nau única flaquejada per capelles a banda i banda. La coberta es realitza amb cinc de trams de volta a quatre vents separats entre si per arcs torals de diafragma. La pedra de la nervadura de les arcades, així com les claus de volta s'aprecia i destaca sobre l'arrebossat i pintura de les parets i voltes del sostre fet en color crema. L'absis es cobreix amb una volta estrellada amb nervadures que recauen sobre el mur de propi absis i finalitzen en culs de llàntia esculpits. Per ordre, de l'absis al cor, les claus de volta representen Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Pau, Sant Joan Baptista, Sant Joan Evangelista i Sant Miquel Arcàngel. Als peus de l'església, sobre l'entrada s'ubica el cor, aixecat ja al segle XVI, al qual s'accedeix per una escala de cargol situada al cantó nord de l'edifici. El cor recau sobre una volta a quatre vents i es protegeix amb una barana de pedra obrada amb mètopes amb decoració vegetal esculpida que omplen l'espai entre els pilars. La il·luminació interior és força pobre i es realitza mitjançant el rosetó de la façana principal i dos finestrals de volta de mig punt als murs de l'absis. Els murs laterals sobre les capelles no compten amb finestres. Les capelles laterals han canviat diverses vegades les advocacions. Actualment destaquen al cantó nord de l'església les capelles de la Mare de Déu de Montserrat, la el Sant Crist, i la capella del Baptisteri. Al mur de migdia destaquen la Capella del Santíssim i la Immaculada. La Capella del Santíssim, situada a la dreta del presbiteri fou originalment la capella dedicada al Roser. A partir del 1877 fou reformada i ampliada per l'arquitecte Adrià Casademunt Vidal a fi de convertir-la en la capella del Santíssim, sent ornada amb les imatges del Lavatoris de Peus i el Sant Sopar realitzats per l'artista Miquel Carbonell. La decoració interior de les capelles es correspon a altars de factura moderna, que substitueixen als antics. El presbiteri es troba sobre elevat i presidit per una imatge de Crist Ressuscitat feta en bronze obra de l'artista Ricardo Boix Oviedo ( València 1905-1994 ).

Al ' Martiri dels Temples' ( Bisbat de Sant _Feliu de Llobregat ) trobava que Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - idídem, 1951) fou l'arquitecte encarregat de la reconstrucció o reedificació, desprès del conflicte belic que es generava per la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb l'aquiescència explicita de la Jerarquia catòlica, excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943). I, Rafael Solanic i Balius (Barcelona 1895 - 1990) escultor, fou l'autor de l'altar Major de Sant vicenç de Castellbisbal.

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 18 octubre de 2014

ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE GUALTER. BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, al monestir de Santa maria de Gualter, que va restar abandonat i en estat ruïnós, durant tot el segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ) després que fos destruït per una explosió, en la retirada de les forces democràtiques en el conflicte bèl•lic que s’endegava amb la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , mal dita ‘ guerra civil’.

L'església que exercia com a parròquia de Gualter, era un edifici de tres naus, amb un gran absis central i dues absidioles laterals. La nau central era coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines.




L'explosió ensorrà les voltes i la cúpula, i motivà l'ensulsiada de l'absis central. Exteriorment, les parets de les naus i de l'absis són totalment llises i construïdes a base de grans carreus de pedra, on només destaquen les obertures de les petites finestres.

A la mort del sàtrapa l’any 1979 es va dur a terme una campanya de restauració, durant la qual s’hi van fer un seguit d’obres de consolidament de les restes de l’estructura i de neteja del interior.

Es va endegar una nova campanya l’any 1985, en la que va restaurar integrament l’ala del claustre de la banda del migdia.

L’any 1999, gràcies a subvencions rebudes de la Unió Europea i de la Generalitat de Catalunya, s’inaugurava el nou Ajuntament de la Baronia de Rialb, instal•lat a les dependències del Monestir de Gualter i es dona vida a l’edifici.


l’any 2004 es fa una nova actuació consolidant els murs de l’església i construint uns passadissos superiors, adequats per contemplar la construcció arquitectònica, s’han construït uns passadissos de formigó amb baranes metàl•liques que faciliten la visita i la visualització en alçada de les diferents perspectives de l’estructura.

El Josep Salvany Blanch es trobava l’any 1913 amb unes limitacions que fan del tot entenedor que no continues coneixent aquestes terres curulles d’història, nosaltres avui us esperonem a fer-ho.

divendres, 17 octubre de 2014

CAPELLA DEL SAGRAT CORT DE LA TORRE MOSSÈN HOMS. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL.

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la Capella del Sagrat Cor, que s’aixeca al costat de l'era de la Torre dita de Mossèn Homs; la data la fitxa tècnica al segle XVIII, moment en que el comerç amb les colònies americanes feia arribar a Catalunya un veritable riu de diners.

La descripció de la capella ens diu que és de planta rectangular, d'una nau, sense absis i amb entrada lateral d'accés al cor. L'atri, a l'entrada, està suportat per dues pilastres de pedra i coberta amb cavalls de fusta. Presenta un campanar d'espadanya de reduïdes dimensions.


El petit edifici està totalment blindat per minimitzar fins on sigui possible, l’acció de vàndals i brètols que proliferen dissortadament , tant a Terrassa com a les resta de la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadius anomenen Catalunya.

Ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava al ensems la torre i la Capella del Sagrat del cor

dijous, 16 octubre de 2014

SANT BARTOMEU DE DORVE. LA GUINGUETA D'ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Demanava al Carles Martinez Lleonart , si tenia imatges de l'església de Sant Bartomeu de Dorve, poble adscrit a la Guingueta d'Aneu, al Pallars sobirà. Em contestava ; en tinc alguna de l'església, presa una mica lluny, no em vaig acostar molt, perquè estava impracticable apropar-se a l'església.


L' Enciclopèdia de 'Barcelona' en relació a Dorve ens diu ; a l’altre costat de la Noguera Pallaresa, a 1 380 m d’altitud i al peu dels vessants SW de Montcaubo, dominant la Noguera, hi ha el poble de Dorve (11 h el 2001), format per un grup de grans cases centrades per una àmplia plaça.


Com Sant Bartomeu, Dorve està avui esquarterat, felicitem - una vegada més - molt a contracor al Ministerio de Incultura y Odio Racial

L’església parroquial de Sant Bartomeu és d’origen romànic, modificada, amb una nau, absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes i campanar més tardà, de base quadrada.


La descripció tècnica un xic més prolífica ens parla d'un edifici de tres naus amb presbiteri i absis a l'est. En el presbiteri al costat de migdia s'obren dues finestres, l'antiga romànica d'arc de mig punt i esqueixada, actualment cegada, i una altra posterior de més llum al costat. L'absis semicircular és exteriorment decorat amb bandes llombardes que el divideixen en quatre zones, a l'interior de les quals hi ha tres arcuacions. En cada una de les dues zones laterals en què es divideix l'absis s'obre una finestra esqueixada. La del costat nord està cegada. A l'extrem sud-oest de la nau s'aixeca la potent torre campanar d'època posterior, de secció quadrangular a la base que es transforma en octogonal a la part superior. Cobreix la torre un agut xapitell. Els paraments són de carreus mitjans de granit i pedra pissarrosa, excepte a les arcuacions i finestres, de pedra tova.

Demanava ajuda a l'Arxiu Gavin , i el Josep Sansalvador Castellet em feia arribar unes fotografies datades el 23-V-1999 de l'Església Parroquial de Sant Bartomeu de Dorve, i em comentava que La pica era enterrada sota els enderrocs del cor.



Em deixaven un comentari en el que expliquen que l'església ha estat objecte de restauració, ens agradarà rebre el testimoni gràfic a l'email coneixercatalunya@gmail.com i a arxiugavin@maristes.cat per endavant el nostre agraïment.

dimecres, 15 octubre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA. MATADEPERA. VALLÈS OCCIDENTAL

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’ església parroquial de Matadepera, advocada a de Sant Joan Baptista, bastida a començaments del segle XX , per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) – com la casa Aldavert, i Cal Mossén Camps, al mateix carrer - ; Matadepera tenia un cens de 530 veïns l’any 1900, i davant les perspectives de creixement demogràfic - es tancava l’any 2013 amb 8.784 habitants - venia a substituir a l'antiga església parroquial advocada també a Sant Joan Baptista, situada vora la masia de Can Roure, documentada des de l'any 1040, i en funcions avui de capella del Cementeri.


La descripció tècnica ens diu que l'església situada a la cantonada formada pel carrer de Sant Joan i la Plaça de Jaume Torras, és un edifici neogòtic amb teulada a dues vessants, la façana d'accés té porta d'arc ogival d'inspiració gòtica, amb timpà decorat amb relleus florals i l'anagrama "JHS", a la part superior hi ha una rosada calada, el coronament és a dues vessants, amb arquets ornamentals ogivals sostinguts per petites carteles florals, el campanar, situat a la banda esquerra de la façana, presenta planta quadrada i està format per tres cossos separats per cornises, el cos inferior és llis, el central té obertures circulars amb quadrifolis i el superior amb finestres ogivals, els dos pisos superiors són de maó vist.

En aquesta ocasió la trobàvem també tancada i barrada.