dilluns, 3 d’agost de 2015

EDIFICI DE L'AJUNTAMENT I ESCOLES D'OLVAN. EL BERGUEDÀ

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista retratava la façana del magnífic edifici de l'Ajuntament d'Olvan, del que llegia que és va començar a construir l'any 1937 per iniciativa del batlle Miquel Costa i Roca a l'indret que aleshores constituïa el nou eixample d'Olvan, i a redós del qual es van construir les escoles i habitatges que configuraren una plaça tancada.

Les obres es van allargar molt en el temps, tant que la inauguració definitiva no es va fer fins l'any 1968 de la mà del batlle Rafael Torrentó i Minoves.

La descripció tècnica ens diu; edifici format per tres cossos, tots coberts a dues vessant. El cos central dona accés a l'edifici a partir d'una senzilla escalinata i consta de planta baixa i un pis; en el seu interior hi ha les dependències municipals (secretaria, despatx de l'alcaldia, administració, arxiu, jutjat de pau, dispensari, sala de plens, serveis, etc.), hi destaca especialment la gran sala de plens, amb coberta d'encavallades de fusta, teules i llates. Al cos lateral esquerra hi ha, a la planta baixa, una part de les aules de l'escola municipal i la biblioteca.


Demanava informació a l’Ajuntament del mestres d’obres i/o arquitectes que l’han fet possible, i pel que fa l’autor de l’edifici em deien ;

Bon dia Antonio,

En relació al teu correu sol•licitant el nom de l’arquitecte que va redactar el projecte de l’edifici actual de l’Ajuntament, et comunico que va ser redactat pel Sr. Emili Porta Galobart (Berga, 1886 - Berga, 01/04/1963) l’any 1962.

M’expliquen també que el consultori mèdic que estava als baixos de l’ajuntament entre els anys 1987 i 2008, s’ha traslladat des d’aquella data al lloc on hi havia dos antics habitatges dels mestres, i la sala d’actes es va habilitar durant la legislatura 1983-1987; les dependencies de l’edifici s’han anat adequant en el transcurs dels anys , a partir de l’aprovació l’any 1962 .

Salutacions.

Poc a poc, s’anava refent la ‘memòria històrica’ de l’obra pública en l’àmbit escolar feta des de la Mancomunitat de Catalunya, i posteriorment en el període de la II República :

AVIÀ

BAGÀ

BERGA

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/12/22/pagina-11/33205790/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20escuelas%20en%20Berga
ens agradarà rebre imatges d’aquesta escola.

CASSERRES


GIRONELLA

Esperem rebre dades des de l’Ajuntament de l’escola pública de Cal Bassacs.

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ


PUIG-REIG

SAGÀS
Esperem rebre dades des de l’Ajuntament

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

diumenge, 2 d’agost de 2015

TRESORS DE TÀRREGA. LA CASA CÀRCER.

Feia temps passejant per Tàrrega en companyia de la meva esposa; ens havien convocat el divendres 31.07.2015 a les 10,30 al restaurant la Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, on es duria a terme esmorzar amb la direcció i el personal de la Nova Tàrrega i els col•laboradors, entre els que m’inclouen.

Retratava entre altres edificis la dita casa Càrcer al carrer de Santa Anna.


El dissabte 01.08.2015, fent recerca llegia que la dita casa Càrcer, fou promoguda per l’Enric de Càrcer i Sobies (Barcelona 1852 - Tàrrega 1921), alcalde de Tàrrega i president de la Diputació de Lleida a finals del segle XIX, i construïda entre els anys 1909 i 1910 per l'arquitecte Josep Coll i Vilaclara (Sant Ponç, Sallent, 8 d'abril de 1882 - 20 d'octubre de 1920).

L’edifici té com característica remarcable els motius andalusins que ornamenten la seva cara exterior. Algunes fons li atribueixen influències de Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949).

Originàriament , l'immoble s'estenia des del carrer de Santa Anna fins a la plaça del Carme, seguint el traçat de la carretera, una fortíssima nevada l’any 1944, provocà l'esfondrament de part de la seva estructura.

A dia d'avui es conserva bona part de la façana que afronta al carrer de Santa Anna, i la cantonada orientada a l'avinguda de Catalunya.

Tàrrega hauria de posar ‘ en valor’ el seu patrimoni històric i/o artístic, i molt particularment – per l’ interès que desperten - els edificis que s’aixecaven els primers decennis del segle XX.

dissabte, 1 d’agost de 2015

ESGLÉSIA DEL CEMENTIRI DE SANT PAU DE SEGÚRIES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava el conjunt d’edificis que composen avui Sant Pau de Segúries , l'antiga rectoria, reconvertida en casa de colònies, amb diversos annexos al seu voltant, i l’edifici de l’antiga església del que ens diu la descripció que és de planta rectangular amb tres naus, una central gran i dues laterals més petites que s’obren a la central mitjançant arcades. La nau central és coberta amb volta de canó. Pels falsos nervis d’arcs i les falses claus de volta, hom pensa que es tracta d’una falsa volta feta amb maons, i que la coberta real sigui amb cabirons de fusta coberts amb teula àrab.



La separació entre les arcades de les naus laterals (quasi capelles) està formada per pilastres rematades amb una senzilla motllura, i des de cada pilastra surten els arcs de la volta. A la part de l’atri hi ha un cor tot construït en fusta. L’orientació de l’església és la de l’originària romànica, amb la porta d’accés cara al sud. El campanar, que s’aixeca sobre la porta, és molt pesat i massís.

De la primera església de Sant Pau, en tenim noticies en el segle X; en el segle XII se’n construeix una altra, la durada de la qual arriba fins el 1688, en què és enderrocada per a construir-hi l’actual, que es beneeix l’any 1693.

L’església exerceix de facto, com capella del cementiri de Sant Pau de Segúries.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 31 de juliol de 2015

ESCOLES VELLES DE VILANOVA D’ESCORNALBOU. TARRAGONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Val a dir que una opció i l’altra s’estan donant, encara que no certament a la ‘velocitat’ que jo esperava.

Trobava una fotografia de les ‘escoles velles’ de Vilanova d’Escornalbou.


No trobava dissortadament cap dada de la seva història; quan es va fer, qui la va fer, fins quan va exercir d’escola ,..?

Ens agradarà tenir noticia de la data en que s’aixecaven aquestes escoles, i qui en va ser l’arquitecte i/o mestre d’obres.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

dijous, 30 de juliol de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNI DE LA ‘ SANTA ESPINA’. VILAVENUT. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Retratava – només per l’exterior – l’església parroquial de Vilavenut , advocada a Sant Sadurní.


A la llinda de la porta hi ha la inscripció: "La iglesia fou reparada y lo campanar fou fet de nou. 1850". El campanar, de planta quadrada, és típicament barroc, acabat amb una balustrada i pilastres i una semiesfera. Aquesta balustrada sembla separar la part originària del cloquer de la que s'hi afegí en la data que s'indica a la portada, la qual és d'arc de punt rodó. A sobre, un rosetó. Potser caldria afegir al rètol [ amb els diners d’Amèrica]

Llegia que el temple està documentat des de l'any 1159; de l'època romànica primitiva es conserven els batents de la porta amb la ferramenta típica, i a l'interior, unes pintures neoclàssiques que foren salvades, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, pel rector i l'alcalde de Fontcoberta, ajudats d'alguns fidels de la parròquia.


En aquesta església es pot veure encara un antic "rotllo", estri que accionaven mitjançant una corda per fer repicar les campanes.

Em dolia no poder contemplar el ‘veritable tresor d’aquesta església ‘ , la relíquia de la Santa Espina que ja s'esmenta l’any 1532, i que es guardava dins un canó de plata que més tard, perquè fos més ben servada, es col•locà en un estoig de fusta a l'esquerra del presbiteri.

En les notes que deixa Mossèn. Josep Costa es troba una dada relativa al trasllat de la relíquia a Vilavenut, que li referí verbalment Mossèn Constans, el qual ho havia extret dels arxius consultats: Explica una història bonica que un membre d'una família distingida de Sant Bartomeu de Torres va anar voluntari a les Creuades on esdevingué un heroi. Als valents defensors de la fe se'ls premiava amb un valuós record de Terra Santa o de Roma; pel que sembla, aquest noble portà la Santa Espina. Se suposa que també el reliquiari petit de plata, ja que per la seva antiguitat, fa pensar que data d'aquella època.

Es conta que durant la guerra dels francesos la relíquia fou amagada a l'estable dels bous de Can Molinot, i així pogué ésser salvada.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou devastada l'església i la rectoria, i el rector es va veure obligat, si volia salvar la vida, a amagar-se a Can Ginebreda, s'endugué però , la relíquia i el reliquiari de plata antic.

Els revolucionaris comminaren la majordoma perquè en l'espai de dues hores els lliurés la relíquia i ella, espaordida, va anar a cercar-la a Can Ginebred, i la va lliurar al comitè.

L'alcalde de Fontcoberta , Joaquim Noguer Tarradas, en un descuit va poder endur-se-la, i la venerada relíquia fou salvada, i tornada a la seva parròquia després de la guerra.

En la visita efectuada pel bisbe Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) a la parròquia el 10 de novembre de 1950, demanà al rector que portés la Santa Espina al bisbat per comprovar-ne la seva autenticitat.

Per decret episcopal de 2 de maig de 1951, declarava la legitimitat de la Santa Espina de Vilavenut per a posar-la a la veneració dels fidels en la seva església.

Voldríem en relació a l’edifici de l’escola :
https://sites.google.com/a/xtec.cat/escola-alzina-reclamadora/

Saber en quina època s’aixecava i qui en va ser el mestre d’obres.


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Catalunya us estarà eternament agraïda

dimecres, 29 de juliol de 2015

ERMITA DE LA TROBALLA. SANTUARI DE QUERALT.

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar una magnifica fotografia de la dita ermita de Santa Elena, Helena, de la Santa Cova, o de la Troballa, al Santuari de la Mare de Déu de Queralt.


Llegia que la primitiva ermita es va aixecar a mitjan segle XVII, sent l’any 1916 amb motiu de les festes de la Coronació , que es va fer la construcció actual, segons disseny del Pare J. Mª Forcada -missioner del Cor de Maria- , i Josep Pons (de Berga) fou el paleta que la va aixecar. En ambdós casos ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com els cognoms materns, i les dades de naixements i traspàs.

La llegenda explica que un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquests animals, deixà el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrere d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa en veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps-. El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... la imatge no hi era. El pastor no perd l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge al mateix lloc, l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altra gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc.

Les belles històries no cansen, oi?.

dimarts, 28 de juliol de 2015

ESGLÉSIA DE LA MARE DÉU DELS ÀNGELS. LLÍVIA. CERDANYA. GIRONA.CATALUNYA

Demanava la clau de l’església parroquial de Llívia, advocada a la Mare de Déu dels Àngels, la descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau central amb cinc capelles laterals a cada costat. Les voltes de creueria descansen sobre permòdols i les seves nervadures es tanquen en unes claus de volta historiades. El cor es troba al primer tram de l'edifici, recolzat sobre una arcada gòtica transversal. Hi ha petites finestres a la part superior dels murs laterals, dues més de vidrieres als costats de l'absis, amb una rosassa central, representant Sant Guillem. De l'interior de l'església destaca la forma poligonal de l'absis, pla per la part exterior. Té sis trams amb cinc capelles laterals entre els contraforts. Les voltes de creueria descansen sobre permòdols i les seves nervadures es tanquen en unes claus de volta, on hi són representades la Mare de Déu dels Àngels, l'heràldica de la família Descatllar i altres claus historiades. A la paret nord les finestres estan tapiades i totes les vidrieres que figuren són dels anys 50. Lloses sepulcrals situades al bell mig del passadís central de la nau. Són un total de tretze amb una cronologia que va des del segle XV al XIX pertanyents a les antigues famílies de la vila. S'hi llegeixen els cognoms Carbonell, Salses, Arròs, Palau, Jordana, etc. N'hi ha com a mínim deu més situades entre els graons de la porta sud i els que continuen fins al carrer dels Forns i el de la Baixada de l'Església. La façana principal és llisa, amb una rosassa superior. Té un portal renaixentista. A banda i banda de la façana hi ha dues torres rodones de defensa que li confereixen un aspecte d'església fortalesa. L'església té una altra entrada més petita orientada a migdia. L'anterior està a ponent. El campanar està al nord-est de l'església, és de planta quadrada esvelt i auster. El nivell on hi ha les campanes està separat per motllures i construït amb carreus. Els sis finestrals estan coronats per una barana, un alçat prismàtic i penell. L'orgue construït a Collbató, està situat a la cinquena capella , al cantó del migdia. De disseny català, en el que els tubs més grossos estan als laterals, enlloc del mig, com en els orgues castellans.



Posava l’€ per tal de retratar – com cal – el retaule de l’altar, la moneda feia el seu curs, quan es sentia però, que tocava fons, no és feia la llum, sinó el silenci.



No ens dol la despesa, ens dol haver fet quasi 500 quilometres per veure aquesta església, i que ens ho així impedit, la desídia sembla que del rector.


Retratava a la sortida, l’edifici de la que va ser escola Anna Maria Janer Anglarill.