divendres, 24 octubre de 2014

SANTA MARIA DE COVET. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch visitava aquest indret l'any 1920, aleshores com ara, l'interior estava buit, encara que certament en l'actualitat ho està més.



La descripció tècnica ens explica que Santa Maria de Covet, començada probablement cap al 1116, és coneguda per la seva portada esculpida, una de les més originals del romànic català, la porta és formada per arquivoltes en degradació, que descansen sobre dues columnes amb capitell per banda, i que estan esculpides amb figures d'àngels músics i monstres, combinades amb escenes de saltimbanquis. A un costat s'agrupen les figures de la Mare de Déu, sant Josep i Jesús, i a la dovella central hi ha la representació del Pecat original. Al timpà, dos àngels sostenen una màndorla amb el Crist en Majestat, acompanyat pels símbols de sant Mateu i sant Joan. La portada podria datar d'entre el 1150 i el 1160, i s'hi aprecia la influència dels tallers tolosans. Cal destacar també la decoració de ferro forjat dels batents de la porta, en què es repeteix un motiu geomètric a base de volutes, pensem que també ho devia ser l'any 1920.



l'edifici és de planta de creu llatina, d'una nau i tres absis semicirculars que s'obren en el transsepte. La nau és coberta per volta de canó apuntada, dividida en tres trams per dos arcs torals que descansen sobre columnes adossades amb capitells esculpits. A l'interior del mur septentrional, rebaixat mitjançant tres arquivoltes, s'obren dues petites portes que donen accés respectivament a la torre del campanar i a l'exterior. A l'altre costat, al mur de migdia, hi ha una columna adossada que correspondria a un nou arc toral, però que queda morta a nivell de la línia d'impostes. Cal destacar la galeria interior, oberta en el gruix del mur de ponent, sobre l'entrada, i que està formada per quatre arcs de mig punt sobre columnes. S'hi accedeix per dues escales de caragol situades dins els flancs de la façana. En aquesta galeria s'obre una gran rosassa a l'exterior, formada per arcuacions i columnetes radials. La decoració exterior és pràcticament nul·la, tret de la portada principal, que forma un cos avançat coronat per una cornisa plana sobre mènsules.



A Santa Maria si feien obres que vetllava - plena de pols - la rèplica de la imatge de la Mare i el Nen, que el 26 d'agost de 1989 , l'Associació d'amics de Covet lliuràva a la parròquia. L'original està al MNAC.

Vivien al Pallars jussà 20.485 l'any 1920 quan ho visitava el Josep Salvany Blanch; en el darrer cens del que es tenen dades, el de l'any 2009 eren només 13.840 els habitants censats, recuperant els valors demogràfics del segle XVIII.

Espanya potser va bé, Catalunya no de forma clara, i el Pallars jussà està en un procés imparable de regressió EN TOTS ELS ASPECTES.

dijous, 23 octubre de 2014

LA CAPELLA DEL SANT CRIST AL QUÈ FOU CEMENTIRI VELL DE TERRASSA.

L’Antoni Calvo Uribe publicava unes fotografies de la Capella del Cementiri Vell de Terrassa, del que ens explica la fitxa tècnica que s’alçava a darreries del segle XVIII , i que té un estil neoclassic, altres fonts ens diuen que té els seus orígens en un cementiri militar instal•lat al marge esquerre del torrent de Vallparadís als inicis del segle XIX, durant la guerra del Francès, que ben aviat com a conseqüència de la saturació del que hi havia a l’entorn de basílica del Sant Esperi va dedicar-se a usos civils. Ens agradarà aclarir les circumstancies en que s’aixecava, i si és possible qui en va ser el mestre d’obres, i/o l’enginyer/arquitecte encarregat a l’email coneixercatalunya@gmail.com



L’any 1964/65 fou clausurat i enderrocat, i en el seu emplaçament s’hi va construir un casal d’avis i una àrea enjardinada i d’esbarjo on les úniques restes del Cementiri Vell que subsisteixen són la capella i el monòlit de gres de forma troncopiramidal, assentat sobre una base també de pedra, de planta de creu grega de perfils arrodonits.

El pilar està dedicat a Jaume Jover, primer tinent d’alcalde, i el seu company de treball Valentí Alagorda, herois terrassencs morts en la defensa de la ciutat davant un escamot de carlins capitanejats pel general Joan Castell que, procedents de l’estació del Nord, arribaren a ocupar l’Ajuntament i que varen ésser rebutjats posteriorment.

La descripció tècnica ens diu la Capella és un edifici aïllat de planta rectangular bastit amb pedra de sauló. Presenta una nau quadrada coberta amb cúpula de maó i absis semicircular, a llevant, també de maó. La façana principal presenta una gran portalada flanquejada per dos columnes toscanes amb arquitrau, cornisa de maó, i frontó amb relleus estucats que representen unes ales desplegades. Està bastant deteriorat i manquen alguns elements ornamentals. Té una finestra semicircular a cada façana lateral.

Res se’ns diu de la seva advocació, que presumin fos la del Sant Crist; ho demanarem però al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

Us deixo un enllaços molt interessants :

http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_28175
http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/10/08/el-cementiri-vell/
http://terrassainforma.com/2014/03/capella-del-cementiri-vell/


Rebia una fotografia de l'Arxiu Gavin , en el que em confirmen l'advocació al Sant Crist, d'aquesta Capella del fossar que el 14-XII-1969 era destruït per traslladar-lo a l'actual ubicació.

dimecres, 22 octubre de 2014

LA METAMORFOSI DE SANT GERVASI DE L'HERETAT DE LA GUÀRDIA. LA TORRE DE RIALB. BARONIA DE RIALB. LLEIDA. CATALUNYA

Advertia com en el cas de Santa Eulàlia de Pomanyons que s'alça damunt d'una base de material modern, això, i els acabats ' Walt Disney' en fan pensar en que també fou 'reconstruïda' quan s'alçava - en benefici de la Catalunya costanera - el pantà de Rialb, demanava ajuda a l'Arxiu Gavin, que em confirmava en les meves suposicions, no som gats però ja som vells, oi?.

La pàgina 'Oficial' de la Baronia de Rialb diu ; Ermita de Sant Girvés de la Torra del segle X, és una església d'estructura basilical amb tres naus cobertes amb voltes de canó, de perfil semicircular.


La porta, resolta amb arc de mig punt, conserva el llindar amb les traces d'obertura i tancament llises i sense ornamentació i han perdut els ràfecs originals, llevat dels absis, on es conserven fragments molt malmesos de la decoració, formada per un fris d'arcuacions llombardes.



La fixa tècnica de patrimoni diu ; edifici de planta basilical, gairebé amb tres naus cobertes amb volta de canó (més alta i ampla la central) i acaben a llevant, totes elles, amb un absis semicircular. La porta és d'arc de mig punt i s'obre a la façana sud. Els absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada, el central, en té dues. A més, hi ha dues finestres en forma de creu, una a la façana de llevant i l'altre a ponent. Els murs són llisos, sense ornamentació. L'aparell, de carrerons, és molt uniforme i les voltes són de formigó de calç i de pedruscall. Es tracta d'una obra del segle XI que segueix els models llombards. Destaca, però, l'ús de la planta basilical dins d'un perímetre quadrat, ja que és una solució poc emprada.


En els segles XVI-XVII no hi ha documentació d'aquesta capella cosa que fa pensar que ja no tenia culte.

Ens agradarà tenir coneixement de l'arquitecte - que suposem el mateix que el de Santa Eulàlia de Pomanyons - que dirigia la ' reconstrucció.

El topònim de la casa ' La Guàrdia' indica clarament que es troba en un indret més elevat, com confirmava en continuar per la carretera en direcció al Pallars jussà.

dimarts, 21 octubre de 2014

CAPELLA DE SANT MIQUEL. CABRERA D’IGUALADA. L'ANOIA. CATALUNYA

Llegia que es trobava a la masia de can Torre (desapareguda), no tinc clar si es refereix a Can Torre, a la Capella de Sant Miquel, o ambdues; no tenia ocasió de retratar-la en la meva visita, perquè malgrat la petitesa del terme de 17,01 km², hi ha un rosari de petits nuclis:


Entitat de població:

Agullàdols
Ca la Fou
Cal Bota
Can Feixes
Can Formiga
Can Fuster
Can Gallego
Can Piquer
Can Ros
Canaletes
Castell de Cabrera, el
Guitza Nova, la
Guitza Vella, la
Mas Castells


La imatge i les dades son de la fitxa tècnica:

http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_4254

Ermita romànica d'una sola nau de planta rectangular totalment llisa i sense decoració. Destaca la façana -en millor estat de conservació que la resta de l'edifici- de pedra llisa amb portada amb arc de mig punt i un petit rosetó. Acabament amb punta de dues vessants i un petit campanar, la mica de decoració que s'insinua a la façana fa que podem dir que es tractaria d'un romànic d'època avançada que ja entraria en contacte amb el gòtic.

Ens agradarà tenir més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Oferim en aquesta ocasió l’especial incentiu de 1.000.000 de ‘gràcies catalanes’

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) rebrà còpia d’aquesta entrada, i esperem - com sempre – la seva valuosa ajuda.

Rebia una fotografia des de l'Arxiu Gavin, d'aquesta Capella de Sant Miquel de Can Torre, datada el 8-II-1981, la tenen qualificada de ' sense culte'.


Com una presumpció 'iuris tantum' entenc doncs que l'afirmació de la fitxa tècnica feia referencia a Can Torre, i la Capella continua dempeus per donar testimoni de la ignomínia de les nostres autoritats 'culturals'.

Actualment la denominació del terme municipal és la de CABRERA D'IGUALADA

dilluns, 20 octubre de 2014

RECERCA AL SOLSONÈS. SANT PERE AD VINCULA DE CAN LLENA I DUOCASTELLA. NAVÉS

No disposa dissortadament Navés d’un Catàleg de Patrimoni, ni tampoc d’un Catàleg de masies, aquest fet no té cap altra justificació que l’extensió 145,3 km² del terme, i una població que a darreries de l’any 2.013 era de 267 habitants.

Demanarem informació a l’Ajuntament de les masies de Can Llena i de Duocastella perquè hi ha un interessant projecte d’editar uns goigs de la Capella de Sant Pere Ad Vincula.

Els amics de wikipedia tenen aquesta informació : Duocastella és una masia situada al municipi de Navès a la comarca del Solsonès. Va ser construïda l’any 1600 i al seu costat hi ha una masia anomenada "Cal Llena".

Hi ha una església anomenada "Sant Pere" en la que un dia a l'any es fa missa.

Actualment hi resideix la familia Anglarill.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunyagmail.com

Possiblement també al Solsonès hi ha alguna persona que com l’amic Feliu Añaños i Masllovet ha fet amb el Moianès, hagi retratat la major de cases i masies, en cas afirmatiu voldríem saber la forma en que podem adreçar-nos-hi

Demanaren ajuda al Centre de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) , a l’Antoni Chaparro, i ‘urbi et orbe’ a qualsevol persones a i/o entitat que ens doni un xic de llum en aquesta recerca.

Rebia una fotografia de l'Arxiu Gavin datada el 15-IV-1973, la denominació és ' Capella de Sant Pere de Duocastella', i òbviament en aquella data 'sense culte.


Continuem oberts a l'email coneixercatalunya@gmail.com a qualsevol aportació encaminada a permetre l'edició d'uns Goigs d'aquesta Capella.

diumenge, 19 octubre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ. CASTELLBISBAL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Retratrava l'església parroquial de Castellbisbal, situada en un lloc central de la població, com la la seva homonima dita del ' Del Castell ¡ està advocada a a Sant Vicenç, la descripció tècnica ens diu que és un edifici de planta basilical, coberta amb voltes de creueria a l'interior i amb una teulada a doble vessant a l'exterior. Es tracta d'una obra en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més gran i ben disposats, que ha estat arrebossada posteriorment i pintada en color groc, deixant a la vista les cantonades i els marcs d'algunes obertures. L'orientació de l'edifici guarda la tradició de les esglésies amb l'absis orientat a llevant i la portalada principal a ponent. La capçalera de l'església és poligonal i es cobreix de forma independent amb una coberta vuitavada. A l'exterior mostra grans contraforts, que també han estat arrebossats, deixant a la vista només el seu vèrtex exterior. Aquests contraforts s'escauen sobre les capelles laterals que s'adossen a la nau central, descarregant el pes de la nau central que sobresurt considerablement en alçada respecte a les capelles.


La façana d'accés, a la plaça de l'església i un ull de bou superior són pràcticament els únics elements arquitectònics i decoratius que s'aprecien, donant com a resultat un edifici molt auster i senzill. La porta d'accés és adintellada i destaca, com a únic element decoratiu l'emmarcament en una estructura sobreafegida a la façana, formada per un portal amb dues columnes sobre bases quadrangulars, i un timpà triangular. El timpà es troba ocupat amb una moderna escultura representant el bust fins a mig cos de Sant Vicenç, amb els braços oberts vestit amb túnica, que s'adapta al marc arquitectònic representat pel timpà. El campanar, situat al costat esquerra, és de base quadrada, amb finestres d'arc ogival i coronament emmerletat.



L'interior de l'església - on no podiem accedir en aquesta ocasió - és fruit de la restauració efectuada a partir de l'any 1939, tot i que conserva de manera força íntegra els elements originals que es pogueren salvar. Interiorment l'església compta amb una nau única flaquejada per capelles a banda i banda. La coberta es realitza amb cinc de trams de volta a quatre vents separats entre si per arcs torals de diafragma. La pedra de la nervadura de les arcades, així com les claus de volta s'aprecia i destaca sobre l'arrebossat i pintura de les parets i voltes del sostre fet en color crema. L'absis es cobreix amb una volta estrellada amb nervadures que recauen sobre el mur de propi absis i finalitzen en culs de llàntia esculpits. Per ordre, de l'absis al cor, les claus de volta representen Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Pau, Sant Joan Baptista, Sant Joan Evangelista i Sant Miquel Arcàngel. Als peus de l'església, sobre l'entrada s'ubica el cor, aixecat ja al segle XVI, al qual s'accedeix per una escala de cargol situada al cantó nord de l'edifici. El cor recau sobre una volta a quatre vents i es protegeix amb una barana de pedra obrada amb mètopes amb decoració vegetal esculpida que omplen l'espai entre els pilars. La il·luminació interior és força pobre i es realitza mitjançant el rosetó de la façana principal i dos finestrals de volta de mig punt als murs de l'absis. Els murs laterals sobre les capelles no compten amb finestres. Les capelles laterals han canviat diverses vegades les advocacions. Actualment destaquen al cantó nord de l'església les capelles de la Mare de Déu de Montserrat, la el Sant Crist, i la capella del Baptisteri. Al mur de migdia destaquen la Capella del Santíssim i la Immaculada. La Capella del Santíssim, situada a la dreta del presbiteri fou originalment la capella dedicada al Roser. A partir del 1877 fou reformada i ampliada per l'arquitecte Adrià Casademunt Vidal a fi de convertir-la en la capella del Santíssim, sent ornada amb les imatges del Lavatoris de Peus i el Sant Sopar realitzats per l'artista Miquel Carbonell. La decoració interior de les capelles es correspon a altars de factura moderna, que substitueixen als antics. El presbiteri es troba sobre elevat i presidit per una imatge de Crist Ressuscitat feta en bronze obra de l'artista Ricardo Boix Oviedo ( València 1905-1994 ).

Al ' Martiri dels Temples' ( Bisbat de Sant _Feliu de Llobregat ) trobava que Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - idídem, 1951) fou l'arquitecte encarregat de la reconstrucció o reedificació, desprès del conflicte belic que es generava per la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb l'aquiescència explicita de la Jerarquia catòlica, excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943). I, Rafael Solanic i Balius (Barcelona 1895 - 1990) escultor, fou l'autor de l'altar Major de Sant vicenç de Castellbisbal.

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 18 octubre de 2014

ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE GUALTER. BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, al monestir de Santa maria de Gualter, que va restar abandonat i en estat ruïnós, durant tot el segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ) després que fos destruït per una explosió, en la retirada de les forces democràtiques en el conflicte bèl•lic que s’endegava amb la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , mal dita ‘ guerra civil’.

L'església que exercia com a parròquia de Gualter, era un edifici de tres naus, amb un gran absis central i dues absidioles laterals. La nau central era coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines.




L'explosió ensorrà les voltes i la cúpula, i motivà l'ensulsiada de l'absis central. Exteriorment, les parets de les naus i de l'absis són totalment llises i construïdes a base de grans carreus de pedra, on només destaquen les obertures de les petites finestres.

A la mort del sàtrapa l’any 1979 es va dur a terme una campanya de restauració, durant la qual s’hi van fer un seguit d’obres de consolidament de les restes de l’estructura i de neteja del interior.

Es va endegar una nova campanya l’any 1985, en la que va restaurar integrament l’ala del claustre de la banda del migdia.

L’any 1999, gràcies a subvencions rebudes de la Unió Europea i de la Generalitat de Catalunya, s’inaugurava el nou Ajuntament de la Baronia de Rialb, instal•lat a les dependències del Monestir de Gualter i es dona vida a l’edifici.


l’any 2004 es fa una nova actuació consolidant els murs de l’església i construint uns passadissos superiors, adequats per contemplar la construcció arquitectònica, s’han construït uns passadissos de formigó amb baranes metàl•liques que faciliten la visita i la visualització en alçada de les diferents perspectives de l’estructura.

El Josep Salvany Blanch es trobava l’any 1913 amb unes limitacions que fan del tot entenedor que no continues coneixent aquestes terres curulles d’història, nosaltres avui us esperonem a fer-ho.