dilluns, 30 març de 2015

CASTELL DE MEDIONA. PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, al castell de Mediona (427 metres d'alçada), centre històric del municipi , encimellat dalt d'un turó a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall de Sant Joan de Conilles, als límits quasi del Penedès sobirà; llegia que fou una fortificació roquera extensa, de la que ens diu la descripció tècnica ; murs esglaonats al vessant que mostren que tingué alguns closos o recintes consecutius. S'entra al recinte superior per un portal de mig punt de dovelles ben tallades protegit per una torre quadrada. Vora seu hi ha l'església del castell dedicada a Santa Maria. Al costat oposat de l'entrada hi la torre principal, de planta quadrada, amb parets molt gruixudes i tres pisos que es comuniquen per una escala de cargol. Resta la cisterna superior i algun altre element.


Ens diu de l’Església de Santa Maria; A la meitat del recinte casteller hi ha l'església a la que, al segle XVIII, li fou afegida una capella neoclàssica com a santuari de la imatge del Sant Crist. És d'una sola nau amb volta de canó apuntada sobre arcs formers a la qual s'afegí, al segle XIV, un absis poligonal amb volta nervada. En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República l’edifici fou incendiat, encara que la imatge del Sant Crist fou salvada.



El santuari fou restaurat en bona part l'any 1940 per la diputació de Barcelona.


La solitud d’aquest indret és la mostra més palesa de la despoblació que pateixen les terres catalanes situades darrera de la serralada litoral.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , molt particularment, si la teniu la imatge de la Pica baptismal de Santa Maria de Mediona, de la que ens diu la descripció tècnica que és de forma troncocònica, amb la boca molt ampla en relació a la base. A l'interior, al fons, hi ha un rebuidat quadrat, detall executiu poc freqüent en les piques del Penedès. Completament llisa, sense decoració. Estava situada sobre un peu no solidari amb la pica però probablement de la mateixa època. Algunes fotografies i documents la mostren directament a terra. De 70 centímetres d'alçada original, es conserven 34 centímetres. El diàmetre de la base és de 40 centímetres i el de la boca, a l'interior fa 70 centímetres i a l'exterior 110 centímetres, el vas té una profunditat d'uns 41 centímetres i les parets tenen un gruix de 17,5 centímetres.

Sota la torre superior hi havia el fossar de Mediona.

diumenge, 29 març de 2015

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE CANAPOST. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, a veure i retratar, l’ església parroquial de dues naus, advocada a Sant Esteve.


La descripció tècnica ens diu que a la primitiva església preromànica, se n'hi afegí una altra romànica, al Nord, i un cloquer, també romànic.

Al segle XVIII hom construí un frontis unitari per a tot el conjunt. El sector més antic, preromànic, conserva l'estructura d'una sola nau amb transsepte elevat i no sobresortint i capçalera trapezial. Al seu mur meridional hi ha una porta d'arcs de mig punt. Les voltes són de canó a la nau i a l'absis; la del creuer és ultrapassada. Es conserva una finestra antiga a llevant de l'absis el qual, exteriorment, presenta cornisa decorada amb relleus geomètrics i un arrebossat antic on, al mur Sud, hi ha uns grafits. La construcció és de lloses desbastades i morter; a migdia hi ha filades d'"opus spicatum" i antics carreus aprofitats. La nau romànica és capçada amb un absis semicircular que presenta un fris exterior d'arcuacions llombardes, i finestra de doble biaix, té volta de canó i es construí amb carreuada. El campanar, de planta quadrada, bastit amb grans carreus, poc més tardà que la nau romànica, restà inacabat a l'alçada del primer pis d'obertures: dobles arcs de mig punt a cada cara, lesenes i un fris superior d'arcuacions amb petites mènsules ornades amb petits caps i motius geomètrics. Al frontis afegit al Segle XVIII hi ha una portada amb motllures i semiesferes; a l'extrem del temple s'hi ha descobert pintures murals romàniques que ha restat sense descobrir del tot, a la volta del creuer preromànic.


Campanar de torre de Sant Esteve , aquest cloquer esta adossat a l´ala meridional del transsepte preromànic. Hi trobem dobles arcades de mig punt i un fris d’arquets llombards amb petites mènsules. La torre es coronada per unes pilastres i també trobem una volta de canó.


El retaule gòtic, obra pictòrica sobre fusta de l'anònim "Mestre de Canapost”, de la segona meitat del segle XV, dedicat a la Mare de Déu de la Llet, es guardava en aquesta església fins que després de la guerra fou traslladat al Museu Diocesà de Girona. Avui és una de les peces més notables de la sala 8, de pintura gòtica, del Museu d'Art de Girona (Palau Episcopal). És una obra d'influència francesa, o d'un autor d'origen francès, dins de l'estil proper a Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481). Segons Francesc Montsalvatge i Fosas. (Olot, 1853 - Girona, 1917) (op. Cit. Any 1909) aquest retaule es trobava, en mal estat de conservació, a l'altar esquerre (absis romànic) de l'església de Canapost, mentre que a l'altre altar (absis preromànic) hi havia "otro retablo del siglo XVII de no muy buena factura” , el qual no ha arribat als nostres dies.


http://xtec.cat/iesnicolaucopernic/gal_art/51.htm

Trobava al diccionari català valencià balear ; CANAPOST Poblet agregat al municipi de Peratallada i situat a 4 quilòmetres al NE. de La Bisbal. Avui ambdós llocs, Canapost i Peratallada, formen part del terme de Forallac.

Topònim, etimològicament en un document de l'any 1064 apareix la forma Canepost, i a un altre de l'any 901 surt la forma llatinitzada Caneposto. Canêphoroe portadores de cistelles’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 28 març de 2015

ERMITA DE SANT ANTONI ABAT DEL PLA O DE LES VILATES. LA LLACUNA. L’ANOIA. CATALUNYA

Visitàvem l’ermita de Sant Antoni Abat del Pla l’any 2010 ;
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=703

la descripció tècnica ens diu, edifici d'una sola nau, amb portalada a sol ixent, construïda a base de murs de pedra amb morter. Presenta una portalada ubicada a l'est amb dovelles. Al migdia es pot apreciar una finestra perforada en un carreu en forma d'espitllera de regust preromànic. La coberta és a base de teules àrabs. La paret sud presenta els caràcters més arcaics que per la part interior de la construcció està reforçada per tres arcs. Aquesta construcció ha sofert vàries modificacions, però no seria gens d'estranyar que tingués antecedents romànics o més antics. En el moment de confeccionar aquesta fitxa un grup de veïns hi treballa en la seva consolidació. El conjunt i la part més conservada pot pertànyer cronològicament als segles XVI-XVII i posteriors, dintre d'un estil popular.



En la nostra recent visita, la façana presenta una gran esquerda, que a curt termini provocarà l’ensulsiada de l’ermita.

L’abandó del patrimoni col•lectiu a Catalunya és colpidor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 27 març de 2015

LA METAMORFOSI DE SANT NAZARI DEL MAS VILALTA. MOIÀ.

Es publicaven dues fotografies de sant Nazari del mas Vilalta, a la pàgina de facebook ‘ Galeria fotogràfica del Moianès i rodalies ‘



En la meva recerca documental, llegia que la casa situada al nord del terme de Moià, a llevant de Sant Feliu de Rodors i al nord de Montví de Baix, a l'esquerra de la riera de Malrubí, fou construïda durant el segle XVII, i que fou reedificada a començaments del segle XVIII (1702).

La capella de sant Nazari, situada a la part posterior , ha patit alguna reforma maldestra, que li han fet perdre l'espadanya, el portal d'entrada, i la volta original.

Farem arribar les imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), per tal de mantenir el màxim d’ actualitzat, l’ inventari d’esglésies de Catalunya. També vosaltres amics lectors, sou pregats de fer-ho quan tingueu ocasió de retratar un edifici religiós.

El Feliu Añaños Masllovet, director de la publicació digital http://moianes.net/ i bon amic, em feia un comentari; ‘la fotografia antiga és del Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930) – amb qui apareix en una fotografia feta a Tiurana en ocasió del casament de Teresa Corado Palomo, i el Josep Salsanvador Castellet -, l'altra és de la meva filla Marta que la va fer en una estada de colònies amb la seva escola a Can Vilalta’.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. ELS VALENTINS. ULLDECONA. MONTSIÀ. TARRAGONA

Retratava l’església de sant Antoni de Pàduà dels Valentins, de petites dimensions amb coberta a dues vessants. La façana principal no té cap decoració, l'únic element és la porta principal d'arc de mig punt. a un costat s'alça el campanar, una torre quadrangular amb una obertura d'arc de mig punt en la part superior de cada cara, em comentàvem que l’autoria s’adjudica a un mestre d’obres conegut com el ‘ Ton’, ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el nom, cognoms, i dates de naixement i traspàs d’aquest ‘tècnic’.


Tot l'edifici està arrebossat i pintat de blanc excepte una motllura que ressegueix la porta i el campanar que són de color crema.

L'església es va construir a darreries del segle XIX a "jornal de vila".

Llegia que el rellotge del campanar era una magnífica peça de base d'acer i maquinària de bronze amb dos contrapesos (fabricat a França l'any 1929 per L. Terraillon i Cie, de Lucien TERRAILLON Odobey Paul 1874-1932 ).

Llegia que fou rellevat de les seves funcions al campanar cap a 1990 per col•locar-hi un rellotge elèctric.

L’afirmació ‘l'antiga escola dels Valentins és actualment un restaurant’, és del tot incorrecta. L’edifici està situat al costat del poliesportiu, i exerceix avui com a consultori mèdic.


Demanava a l’Ajuntament d’ Ulldecona, informació de la data en que es va construir, qui en va ser l’autor, i quan deixava d’exercir la seva funció.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 26 març de 2015

SANTA SUSANNA DE PERALTA. PERATALLADA. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

S’acostava l’hora de dinar i tenia pensat arribar-me fins a Cal Fray, a Llofriu, en el meu trajecte però, topava amb l’església de Santa Susanna de Peralta, i m’aturava per a retratar-la.


La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una nau amb absis semicircular originàriament romànic, època de la qual resta l'absis decorat exteriorment amb lesenes i amb una finestra de doble esqueixada, coberta amb volta de quart d'esfera, el mur meridional de la nau i la base d'un cloquer de torre que restà inacabat a la banda N. Les restants estructures de la nau corresponen a un engrandiment del temple fet a darreries del segle XVIII ja que fou gravat l'any 1791 a la portada del frontis, mur en el qual hi ha també un petit òcul. Al mur meridional de la neu hi ha una porta lateral d'arc de mig punt adovellat i s'hi conserva una altra finestra romànica de doble biaix. Damunt del campanar inacabat s'hi construí una espadanya de dues arcades. La volta de la nau és de llunetes. L'aparell romànic és de carreuó i el dels sectors més tardans de rebles grans amb carreus angulars. Unes obres de restauració fetes els anus 1976-77 consistiren en descobrir els aparells, enderrocar una sagristia datada el 1650 en la seva porta que s'afegia a migdia i enretirar el cementiri situat vora el temple.


Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), imatges d’aquella època, i rebia un parell de fotografies, datades l’exterior el 20-IV-1975, i l’interior el 14-XI-1981


Altrament llegia que l’església de Santa Susanna es troba a uns 200 metres al Nord de les ruïnes del castell de Peralta, possessió medieval dels Cruïlles-Peratallada.


Retratava un edifici encastellat – del que no en trobava cap dada en la meva consulta en línia; l’absència d’un catàleg de patrimoni en una majoria de municipis de Catalunya és una tragèdia, que només s’explica perquè el feixisme començava la seva tasca ‘destructiva’ el dia 01.03.1939, i en alguns casos, encara a dia d’avui, no s’ha fet cap acció per recuperar la ‘memòria històrica’ - , sembla que és aquest lloc al que fa referència la butlla del papa Benet VIII de l'any 1017 que confirma, entre molts d'altres, els dominis de l'abadia de Sant Esteve de Banyoles: " ... ipsa vinea de Susanna cum suo termino, cum eremo et culto, sicut in scriptura Sancti Stephani resonat. In Peralta et infra ejus termines."

L'església no figura en els nomenclàtors de parròquies del segle XIV ni del XVII; cal suposar que ha estat des de sempre sufragània de la veïna parròquia de Sant Climent de Peralta, avui en un lamentable estat d’abandó.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 25 març de 2015

EL FOSSAR PARROQUIAL D’ARDENYA, ANNEX A L’ESGLÉSIA ‘VELLA’ DE SANT JORDI. LA RIERA DE GAIÀ. TARRAGONÈS. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch retratava l’esglesiola ( innominada ) d’Ardenya, i el seu cementiri parroquial l’any 1923.


Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) confirmació de l’advocació d’aquesta ‘església vella’, que va ser substituïda l’any 1764 per ‘l’església nova’ advocada a Sant Jordi.

Em confirmaven l’advocació de Sant Jordi, també per aquesta esglesiola romànica.

El feixisme en la seva dèria de ‘dessolar la terra’, i malgrat rebre el sàtrapa un tractament de semidéu des de la Jerarquia Eclesiàstica Catòlica, no va tenir cap mirament - tampoc – amb els edificis de culte.


A la pàgina de l’Ajuntament es recull en relació a la ‘Capella d’Ardenya’; es tracta d’un petit edifici, rectangular, que té annexionat un petit cementiri. La porta d’entrada és de mig punt adovellada i amb 2 impostes una mica sortints. Pel que fa a la teulada, es tracta d’una construcció sobre una bovada de volta de canó una mica apuntada, en la que es poden observar les empremtes d’una construcció sobre canyes.

L’època de construcció es situa entre els segles XII i XIII.

I pel que a l’estil de construcció, es diu; romànic amb indicis de gòtic.

La capella ha estat en procés de rehabilitació fins fa ben poc, però aquest procés encara no ha acabat. Les obres que s’han fet són: refer tota la teulada (un cop netejada la vegetació), netejar les parets interiors, enrajolar l’església amb rajoles de terracota seguint l’estil, refer totalment la sagristia i reconstruir tot el presbiteri. Falta encara, tot el treball de fusteria, ferreria i elèctric.


Del petit fossar parroquial se’n parla ‘ de passada’, i per descomptat, no hi ha una fitxa pròpia, com succeeix al fossar parroquial de la Riera de Gaià, coetani probablement d’aquest.



El ‘centralisme’ és un dels ‘pecats capitals’ que veiem sempre en els altres, Madrid, Barcelona,... i mai, mai, mai en nosaltres mateixos, oi ?.

La petita Canon IXUS que substituïa a la mítica OLYMPUS FE-100, aconseguia un resultat força satisfactori.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com