dimecres, 29 de juny de 2016

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE XERTA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

L’edifici que projectava a darreries del segle XIX – 1895 - Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) eren les escoles de Xerta, en aquella època construir una casa de planta baixa i tres pisos, ja tenia la seva complexitat, oi ?


La planta baixa és encoixinada i té un arc de mig punt per entrada i està flanquejat per dues finestres allargades, també de mig punt. a cada pis hi ha tres obertures amb tres balcons disposades de forma ordenada. Malgrat totes són adintellades, a cada pis hi ha una decoració motllurada diferent, un frontó trencat al primer, a dues aigües al segon i recte, al tercer. L'edifici és rematat per un petit frontó.

Llegia que actualment hi ha el Dispensari Mèdic , la Llar del Jubilat , i al primer pis l’Ajuntament.

D’escola n’hi havia a la major part de llogarets, pedanies, pobles, viles i ciutats, abans de la dictadura franquista, avui sense cap mena de dubte hi ha més places escolars, però, menys edificis escolars que en aquella època. Que durant el feixisme s’intentés amagar aquesta realitat es pot entendre – també negaven l’existència de la llengua catalana -, el que et sembla increïble, es que desprès de 1978, quan el sàtrapa ja era mort, i s’endegava la ‘Democraciola’ aquesta dèria d’amagar la història es continuï practicant.

Pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista hi ha ‘un gran interès ‘ perquè se’n perdi la memòria, hores d’ara hem pogut ‘recuperar-ne més de 900, i publicar-los a https://issuu.com/1coneixercatalunya , és sens dubte aquesta una responsabilitat col•lectiva amb total independència del ideari democràtic que hom pugui tenir.

A Catalunya no li calen 'enemics' , només amb els 'amics de tota la vida' en tenim prou , oi?.

Sou pregats de preguntar on eren les escoles abans de la dictadura franquista quan visiteu alguna població de Catalunya, retratar-les i fer-nos arribar les fotografies a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts nosaltres ja ho anem fent, no sempre però trobes una persona que et sàpiga respondre.

dimarts, 28 de juny de 2016

ESGLÉSIA DE SANT LLUC EVANGELISTA. GIRONA

Berenguer de Montjuïc m’aclaria que l’edifici que retratava havia estat l’església de Sant Lluc Evangelista , construïda per ordre dels beneficiats de la catedral en un solar en el qual havia estat el benefici de nostra Senyora de les Puelles.


Les obres es van iniciar el 9 de setembre de 1724 i l'església fou beneïda el 5 de febrer de 1729. La llicència per l'edificació va ser concedida pel bisbe Dr. Josep de Taverner i d'Ardena (17 de maig de 1670, Barcelona - 16 de gener de 1726, Girona), fill de Miquel Joan de Taverner-Montornès i d’Ardena, Comte de Darnius i les Illes i cavaller de l’orde de Sant Joan, el capítol de Sant Feliu i els jurats de la ciutat.

La descripció tècnica ens diu; església de traces molts senzilles, clar exponent del barroc català més simple. La façana és de pedra picada amb portalada rectangular, una fornícula amb adornaments barrocs i una finestra per rosetó. L'estretor del carrer del Llop (carrer del Rei Martí) provoca el retrocés del cos més oriental de la façana principal la qual per la simetria donada per la línia superior del frontis. L'interior és d'una sola nau i té un amplia creuer amb cúpula circular. El campanar és de planta quadrada amb obertures a cada banda i reforç superior.

Actualment l'església de Sant Lluc Evangelista , és el ‘ Castrum’ del Manaies de Girona. L'edifici va ser projectat pels arquitectes Simó Ferrer, Pere Garau i Miquel Feixas el segle XVIII.

L'escultura que la presideix, damunt la porta, representa a Sant Pau i és feta de fa pocs anys, obra del metge dentista, manaia i escultor gironí Josep M. Trull Gimbernat.

Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars que l’anomenava ‘ el metge estimat ‘ i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols; era natural d'Antioquia de l'Orontes, per tant no era jueu, això es veu quan Pau el separa dels circumcisos (Col. 4, 14).

SANTUARI DE LA MARE DÉU DE MONTGRONY. GOMBRÈN. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Llegia una versió de la història de la troballa de la Mare de Déu de Montgrony, l'any 804, en la que s’explica que dos bous que es trobaven pasturant van començar a esgarrapar amb les seves peülles prop d'una font, enderrocant una paret que es trobava amagada per l'herba i els matolls. Els atònits pastors van poder contemplar una imatge de la Mare de Déu, al costat d'una campana en forma de mitra. Plens de goig la van traslladar a l'església de Sant Pere, (anterior a la consagrada pel bisbe d'Urgell, Sisebuto) i al mati següent la van trobar en una esquerda del precipici, prodigi que es va repetir al tornar-la a col•locar en aquella església. Davant t d’aquestes demostracions, va ser construïda una capella en el mateix lloc escollit per la Verge i que és la mateixa que avui es conserva.


La imatge actual, d'una antiguitat de segles, conserva dins el seu sòcol un fragment de fusta tallada de la primera imatge de la Verge que es va venerar a Montgrony.


La campana trobada pels pastors al costat de la Verge adornava el petit campanar de l'ermita fins a l'any 1863, en què va ser venuda per un desconsiderat ermità.

Malgrat la petitesa d’aquesta esglesiola , fou un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes, el santuari es troba adossat a la gran penya per la qual puja l'atrevida escala que guanya el pla de Sant Pere. aquesta escala de 142 graons, comença a la gran hostaleria del santuari, i la capella o santuari pròpiament dit és a mitja escala i té com a mur de la part nord la penya nua. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu, bruna, refeta en gran part després que un incendi casual, l’any 1892, destruís l'antiga, segurament del principi del segle XIII, que probablement havia ja estat venerada a l'església de Sant Pere. Les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Mogrony són però, del 1400, època en què tenia ja un petit edifici al indret actual. l'edifici modern fou bastit els anys 1650-52.

Per la interdicció de la Mare de Déu de Montgrony, feia arribar a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!!

dilluns, 27 de juny de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA DE PAVIA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. TALAVERA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Des del del filofranquisme es defensa que la historia comença amb Francisco Franco Bahamonde f (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), imagino que volien fer coincidir els any del seu naixement amb el començament d’una nova era, i la resta del món els va dir que desfer-se de més d’un milió d’essers humans encara es podia entendre però que això ja era massa.

En tot cas, abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

Venia de Talavera on havia retratat l’edifici que acollia l’escola abans de la dictadura franquista, i m’aturava a Pavia per retratar un edifici que malgrat trobar-se abandonat des de fa anys, conserva encara una estètica que com explicava en ocasió de documentar l’edifici de l’escola de Valldeperes, Pontils, a la Conca de Barberà, té l’aspecte dels edificis escolars que es feien seguint els models i/o projectes que es facilitaven primer des de la Mancomunitat de Catalunya, i desprès des de la Generalitat durant la II República. Ens agradarà tenir noticia dels seus autors a l’email coneixercatalunya@gmail.com


En la meva recerca m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les 937 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans, ens convé recordar a TOTHOM que l’intern està empedrat de bones intencions.

diumenge, 26 de juny de 2016

CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DE LA PALLISSA DE LA CREU, EL PONT D'ARMENTERA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Agafava el camí de Selmella per visitar i retratar la masia de Cal Cagall, dita també Pallisa de la Creu, que té la consideració de Bé cultural d’interès local

La descripció tècnica ens explica que està formada per un habitatge i per una capella annexa ‘d'estructura romànica ‘ dedicada a Sant Joan Baptista. La definició entre cometes demana aclariments tècnics. Com son les estructures romàniques ?.

L'habitatge és de planta irregular i presenta cobertes a un i dos vessants, de teula. A la façana principal hi ha una balcó de fusta, afegit posteriorment. En general les obertures són allindades.

La capella és d'una sola nau, té absis semicircular amb dues obertures, atri als peus i coberta de teula a dos vessants. La façana presenta una porta amb llinda i brancals de pedra), una obertura circular damunt la porta (òcul), i coronament amb campanar de paret. Té dos contraforts a la banda esquerra i un cos afegit a la dreta.



La capella està dessacralitzada, la gentilesa de la persona que desenvolupa aquí una activitat que es defineix com ‘PARC D’APRENENTATGE EN PERMACULTURA’, em donava ocasió d’accedir a l’interior.



Em sobtava la consideració de Bé Cultural d’Interès Local per un edifici que s’aixecava – per mans anònimes – a darreries de la dècada dels anys 50 del segle XX. Ens agradarà tenir noticia del autor d'aquest edifici a l'email coneixercatalunya@gmail.com

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alt_Camp#El_Pont_d.27Armentera

No trobareu a la relació ni els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ni algun dels edificis de factura modernista que s’aixequen al costat de la carretera que comunica el Pont d’Armentera amb Santes Creus.

dissabte, 25 de juny de 2016

Hotel Villa Retiro Monument & Spa. Xerta. L’Ebre jussà. Tarragona

La casa , obra de Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897), pertanyia a una família d'indians natural de Xerta.

Abans d'esdevenir hotel pertanyia al nét del primer propietari.

La construcció de la gruta està datada l’any 1904, obra de Luis Julio, arquitecte paisatgista. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest arquitecte paisatgista, i dels promotors de l'edifici.

Avui es seu de l'Hotel Villa Retiro Resort, del grup www.grupjfebrotels.com

Patrimoni Gencat ens diu, edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis. Està situat a la part superior d'una parcel•la totalment enjardinada amb un parc, estany i gruta datat a principis del segle XX. El que més destaca de l'edifici són els merlets de rajola vista i les petites torres cantoneres fetes amb maó que donen un aspecte fortificat al conjunt. La composició es caracteritza pels grans buits centrals, protegits per reixes de forja. Les golfes presenten petites obertures el•líptiques a mode de fris corregut.

La porta central és un arc de mig punt, coberta per un porxo sostingut per dues columnes robustes i dues falses pilastres acanalades que imiten l'estil jònic, de ciment, i que sostenen una tribuna amb accés pel primer pis.


El Josep Olivé Escarré continua fent 'la volta a Catalunya', i desprès de 176 viatges té quasi 2000 fotografies de 13 X 18.

divendres, 24 de juny de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SEGURA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. SAVALLÀ DEL COMTAT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Des del del filofranquisme es defensa que la historia comença amb Francisco Franco Bahamonde f (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), imagino que volien fer coincidir els any del seu naixement amb el començament d’una nova era, i la resta del món els va dir que desfer-se de més d’un milió d’essers humans encara es podia entendre però que això ja era massa.

En tot cas, abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

Felicitava – com toca fer-ho el dia 26-06-2016 – al Joan Montagut Salat, i sortia el tema dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, em comentava que l’any 2013 havia retratat l’escola de Segura, que depenia des de l’any 1763 del Capítol de Tortosa que la senyorejà fins al segle XIX, avui Segura està inclosa al terme de Savallà del Comtat, a la comarca de la Conca de Barberà, província de Tarragona.


L’edifici fou promogut per Isidre Gassol i Civit ( Segura, [Savallà del Comtat] , 9 de novembre de 1831 - Barcelona, 17 de febrer de 1917), i donada al poble l’agost de 1914, com es recull una placa : “ESTA CASA ESCUELA FUÉ EDIFICADA POR EL EXCMO Sr ISIDRO GASSOL Y CIVIT HIJO DE ESTE PUEBLO Y DONADA AL MISMO EN AGOSTO DE MCMXIV”, el text s’escrivia en llengua castellana, per deixar com a mentider al rei Juan Carlos I de España , que deia el 23 de abril de 2001, “a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano” http://www-ma4.upc.edu/~comellas/catalanofobia.pdf

Ens agradarà tenir noticia del mestre d'0bres i/o arquitecte, autors del projecte a l'email coneixercatalunya@gmail.com

En la meva recerca m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Que a Segura, Conca de Barberà, Tarragona, aprenien a llegir i escriure abans de la dictadura franquista està fora de dubte, oi?.

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les 935 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

La noticia del dia és l’èxit dels partidaris de que la Gran Bretanya surti de la Comunitat Econòmica Europea , nosaltres preveiem que ara caldrà trobar estadistes amb capacitat de generar entusiasme vers l’idea d’Europa, i lamentablement no veiem ningú a les files del PP i/o del PSOE que tingui aquest perfil. Tampoc dissortadament en els partits de la NOVA POLITICA.