dijous, 23 de febrer de 2017

EL PUIG DE LES TORRETES. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de les runes espoliades que hi ha al Puig de les Torretes.
Reprodueixo de la pàgina 181 de 480 de
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Torre de planta circular afegida a un edifici rectangular de dos pisos; el conjunt és molt ruïnós.


La torre no conserva el remat superior i presenta grans esquerdes; s’hi manté una volta semiesfèrica de pedra morterada. EL mur es dreça actualment en una alçada irregular, d'uns 7 metres com a màxim.


Del casalot se n’han arrencat les pedres escairades de les obertures i de les cantonades; l’interior és molt enrunat.

Hi ha testimonis d’un inici d’obres furtives fetes modernament amb bigues de formigó.

La construcció que es pot datar als segles XVII-XVIII ,és de pedres sense treballar lligades amb morter.

La seva situació enlairada al cim d’un turó i en un extrem de Palafrugell, permet endevinar que la mal dita ‘Torre dels Moros’* rebia les senyals de perill emeses per les torres de Sant Sebastià de La Guarda i de Calella. Aquests avisos es transmetien des d’ací no sols a la vila sinó també a la majoria dels masos escampats pel terme i a algunes poblacions veïnes.

A : http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2012/06/la-torre-dels-moros.html
En podeu llegir un text més aprofundit i aclaridor.

Patrimoni Gencat publica una informació del insuficient.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1287

No va merèixer l’ interès de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=palafrugell&page=8

Tampoc del Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Palafrugell/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

Quatre dades per una reflexió, al cens de 1515 Palafrugell tenia 108 focs, que a l’any 1553 eren 213, el mot foc, tenia el sentit de casa i/o edifici habitat; aquest sistema s’utilitzava bàsicament per fer el càlcul dels diners a cobrar, encara que indirectament s'utilitza també per estudiar la població històrica. Antigament, es comptaven els "focs" o llars, i es calculava que cada llar tenia entre quatre i set membres.

Els números semblen indicar-nos que no va ser tant ‘terrible’ el setge dels corsaris.

Hom pensa que la Torre del Puig de les Torretes, tenia exclusivament funcions de guaita i bada, i que la seva importància va declinar amb la caiguda de l’activitat corsària.

Palafrugell va poder comprovar el 20 de juliol de 1638 , dia de Santa Margarida, que el veritable perill, ve del centre i en alguna ocasió del Nord, i no serveixen per evitar-lo les torres i/o fortificacions litorals.

*La referència als ‘moros’ és molt comú en tota mena d’edificis i àdhuc de tombes i/o enterraments, i fins de coves naturals, i respon al mal costum de referir-se al ‘temps dels moros’, quan no es coneix la data en que es va fer l’obra i/o l’ús.

http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/La-Cova-dels-Moros-del-Cogul/225.aspx

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_dels_Moros_(Vilanant)

Potser som una Nació – a mi m’agradaria creure-m’ho – NO som però, la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que somniava Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)

dimecres, 22 de febrer de 2017

CAPELLA DE SANT QUINTI. VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes bellíssimes fotografies de l’ aïllada església de Sant Quintí, situada al bell mig de la plana de la vall d'en Bas, prop del veïnat de Can Trona.



Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una nau rectangular i absis carrat, cobert amb volta de canó, orientat a llevant. La part original romànica de l'absis presenta dues obertures de doble esqueixada i un parament fet amb carreus perfectament tallats. La nau va ser allargada pel costat de ponent i molt alterada en la reforma del segle XVIII i és coberta amb voltes de llunetes.

L'any 1980 es va fer l'última restauració que va permetre la recuperació de la part antiga romànica, fins aleshores destinada a sagristia. Cal destacar el petit campanar d'espadanya d'un sol ull que s'alça sobre la portalada d'arc de mig punt coberta per una desafortunada teuladeta moderna.

La primera notícia és datada l'any 998 en una butlla expedida pel Papa Gregori V on es nomena com a depenent del monestir de Sant Genís de Besalú.

Vora l'any 1000, Bernat Tallaferro, comte de Besalú, feia donació al monestir de Santa Maria de Besalú de l'alou i l'església de Sant Quintí.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII consta documentalment que la feligresia era formada tan sols pel Mercadal.
Fou església parroquial i consta que tenia cementiri i fonts baptismals. A finals del segle XVI presentava un estat de conservació força dolent i el 1633 el bisbe de Girona Fra Gregorio Parcero o Gregorio Parcero de Castro (Tui (Galícia), ca. 1563 — Tortosa, 1663), va manar que es reparés la teulada.

El nomenament del rector el feia el prior de Santa Maria de Besalú, si bé en donava possessió el bisbe de Girona. Normalment, els rectors residien fora de la parròquia, la qual cosa també es donava el 1722 quan el bisbe Josep Taverner va manar que el rector passés a residir-hi.

L’any 1766 el bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), va suprimir la parròquia que prengué la condició de capella i quedà unida com sufragània a la parròquia de Sant Esteve de Bas.

L'estiu de 1980 es feren obres de restauració a l'església que van suposar eliminar la sagristia que havia estat ubicada en la part de la capçalera de l'edifici.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans, ‘’posar en valor’ el nostre patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

dimarts, 21 de febrer de 2017

LA MARINEDA. CALELLA DE PALAFRUGELL.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la Marineda al carrer Punta d'en Blanc, 23, de Calella de Palafrugell.

No en trobava cap referència a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=B%C3%A0scara&page=3&pos=22

a la pàgina 260 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Llegia, edificis de grans dimensions, voltats d’extens jardí-bosc, limitat pel traç del Camí de Ronda. La casa és al sector de llevant de la finca. Diferents cossos de volum divers. El principal alt i massís, quadrangular i de tres plantes; teulat a quatre vents. Al nord s’enlaira una torre quadrada, de quatre plantes i coberta de piràmide.


L’entrada a migdia precedida de pòrtic cobert. A llevant cos adossat d’una planta amb terrassa a sobre que té una glorieta d’obra i, més endavant, un pavelló d’arc de mig punt o rectangulars. A la darrera planta galeries d’arquets correguts, sobre columnetes de tipologia idèntica a les obertures bífores del darrer pis de la torre. Façanes estucades i encalcinades; decoració de ceràmica vidrada verda en els remats. interior amb àmplies estances i gran espai de l’escala. El jardí clos amb tanca i murs de contenció fets amb blocs de granit, integrant-se amb els afloraments rocosos del litoral.


L’extens jardí integra la vegetació natural del lloc, sobretot la pineda. Conserva conjunts arboris molt notables per l’envelliment.

Ha estat però, reduït i modificat per la construcció successiva d’altres edificis dins la finca, com el de tipus “masia” que es troba al sector de ponent o un pavelló en forma de proa de vaixell al nord-est, sobre el passeig. D’altres de més recents, també a llevant i a migdia són els que més han contribuït a malmetre espais en origen enjardinats.

Creada per a residència d’estiueig de la familia Barris, importants industrials suro-tapers de Palafrugell, concretament per Joan Vergés i Barris ( 1873 + 1914) , que fou alcalde de la vila i destacà com a poeta. La finca passà posteriorment a mans de la família Martí, de Barcelona, la qual remodelà el jardí, segons projecte de Joan Mirambell y Ferran (1892-1983) i ha anat construint els altre edificis escampats pel seu extens espai.

http://www.revistadegirona.cat/recursos/2007/0245_074.pdf

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, ens agradarà com sempre tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan a la destrucció de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, s’ha fet una feina extraordinària seguint les instruccions del ‘Régimen’; dissortadament d’ençà de 1978, NO S’HA FET per part de les ‘institucions democràtiques’ un semblant esforç per recuperar tot el que s’ha perdut. La qualitat de ‘demòcrata’ només es pot demostrar amb fets.

dilluns, 20 de febrer de 2017

SANT JOAQUIM D’OLIVARS. SANT JULIÀ DE RAMIS. GIRONÈS

El Joan Dalmau Juscafresa s’arribava fins al veïnat d’Olivars situat al nord del nucli urbà de Sant Julià de Ramis, format per diferents masies: Cal Frare, Cal Carreres, Can Font, Can Martí, Cal Sereno i l'ermita de Sant Joaquim.

A http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21791
L’edifici religiós el situen al terme de Sant Julià de Ramis, i el descriuen així ; edifici d'una sola nau, de volta de canó, ara enfonsada, i absis semicircular.


L'entrada és a l'oest i la llinda de la porta és bisellada i té una data inscrita (1633). A sobre hi ha un òcul de dues peces i dos incisions circulars de decoració i restes de l'Ave Maria. Clou la façana un campanar d'espadanya de dos forats, del qual només queden els pilars. Sembla que antigament la façana era a solana i ara hi ha un esbornac. La façana nord té tres contraforts posteriors.


L'interior té el sostre enfonsat i l'absis mig tapat pel pedruscall. Al costat de la façana nord hi ha dos arcs de punt rodó, així com restes de l'arrencada de la volta i d'una cornisa. Molta vegetació també. A l'absis hi ha restes de l'arrencada de la volta i d'una cornisa, així com forats on hi podia haver un baldaquí.


Està realitzada amb carreus irregulars i de diferents materials. Hi ha restes romanes a l'absis (tegulae).

L’edifici ha estat objecte de tota mena d’actes d’incívics, i adhuc d’espoli d’algunes de les seves pedres, actualment està encerclat, no tant per evitar que continuí el vandalisme, com perquè ningú que vulgui contemplar-lo prengui mal.
Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) imatges antigues d’aquesta església. Destruir és una feina tan senzilla !

El Joan Dalmau Juscafresa, em deixava un missatge al facebook; segons el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya es dins el terme de Sant Julià de Ramis i no de Medinyà.

Sant Julià de Ramis, no els considera 'un lloc d'interès'.

diumenge, 19 de febrer de 2017

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS DE L’ASIL D’ANCIANS DE PALAFRUGELL.

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar fotografies del interior de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de l’Asil d’Ancians de Palafrugell.

Llegia que l’Esteve Casadevall i Pareres deixava l’any 1897 deixà els seus bens per fundar un asil d’ancians. Havia de ser regentat per les Germanes dels Ancians Desemparats, congregació que havia estat fundada 25 anys abans per Teresa de Jesús Jornet (Aitona, Lleida , 9 de gener de 1843 - Liria, Valencia, 26 de agost de 1897) Fou beatificada el 27 de abril de 1958 pel Sant Pare , Pío XII y canonitzada por Pau VI el 27 de gener de 1974.

L’asil començà amb una casa modesta que acollia 7 ancians. Molt aviat es construí la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor, així com de l’edifici que també s’anà ampliant.





La capella no té la consideració de BCIL [ bé cultural d’interès local ], se’n fa esment ‘0biter dicta’ a la pàgina 141 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Fem una crida a TOTS els palafrugellencs perquè s’afegeixin a la recerca de la ‘petita història’ del patrimoni col•lectiu, a l’email coneixercatalunya@gmail.com dissortadament avui hi ha sectors que consideren un ‘especial mèrit’ l’absoluta ignorància en aquesta matèria.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un email en el que em deia; he anat a l'arxiu a buscar informació de qui va fer la capella de l'asil de Palafrugell i he trobat que el 22-9-1899 es va ficar la primera pedra,el 13-9-1899 es va demanar permís a l'ajuntament,el mestre d'obres va ser en Baldomer Brias Torrent ,t'adjunto plànol,el 27-10-1890 es va fer la benedicció, també hi algo publicat dintre la col•lecció Quaderns de Palafrugell De Palafrugell a América pàgina 143-145 (adjunto copia) a l'arxiu també hi ha un petit llibre que es va publicar arrel del I centenari de l'asil, no està però escanejat,també hi ha publicat alguna cosa a la publicació Nou Palafrugell concretament al número 100 del 31-10-1997


Des de l’1 d’abril de 1939 s’ha fet una feina excel•lent en la ‘destrucció’ i/o ‘confusió’ de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, el fair play obliga a felicitar a TOTS els que s’afegien a aquella iniciativa miserable; a Catalunya sortosament comptem amb persones com el Joan Dalmau Juscafresa, que esmerça temps i esforços en corregit aquell crim execrable.

dissabte, 18 de febrer de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA D'ORFES. VILADEMULS. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’església parroquial d’Orfes, al terme de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany, advocada a Santa Maria, de la que ens diu patrimoni Gencat ; edifici del segle XVIII – fet amb els diners d’Amèrica – del que ens diu patrimoni Gencat ; estructurat en una sola nau, amb diverses capelles laterals obertes en els murs.


La façana principal presenta un portal amb pedra amb els brancals formant pilastres estriades. La llinda forma tres cossos sobreposats amb frontó partit al damunt, amb una fornícula rematada amb un altre frontó amb la data de 1765. el campanar és de planta quadrangular amb coberta piramidal i balustrada en el perímetre.

Originàriament hi havia una església romànica que devia ser del segle XII o principis del XIII. La primera notícia d'un temple en aquest lloc és de l'any 1279, referida als delmes.

Al segle XIV ja era parròquia.

A la pàgina de l’ajuntament de Vilademuls trobava : http://www.vilademuls.cat/el-municipi/orfes/

L’església i la parròquia de Santa Maria d’Orfes apareixen esmentades el 1146. En els nomenclàtors des del 1362 fins el segle XVII figura com una parròquia de l’ardiaconat de Besalú. La façana és la part més sumptuosa i decorada de l’església. La portada és construïda amb pedra calcària amb els brancals de pilastres estriats. La llinda forma tres cossos sobreposats i sobre d’ells s’eleva un frontó d’entaulament sortint. A la part central s’obre una fornícula rematada per un altre frontó acabat amb ventall, al centre del qual hi ha la data 1765. Fou construïda entre els anys 1762 al 1771, uns 15 anys abans que la de Galliners. Antigament hi hagué una església romànica, de la qual procedeixen, segons l’opinió més comuna, el forrellat i el picaporta de ferro forjat que hi ha a la porta actual. L’any 1975 es va traslladar el cementiri, que era situat davant l’església, i la superfície que ocupava es va convertir en la plaça actual

Calaixera de la sagristia. És de fusta de noguer amb treballs de relleu. Es va salvar de la crema en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, - els vencedors batejarien aquella acció criminal cpm a Guerra Civil i fins com a CRUZADA - gràcies a l’ interès del poble.


El campanar. El campanar, de planta quadrangular, és airós i esvelt. Cada un dels quatre angles superiors és rematat amb una esfera. La piràmide tetragonal amb què era coronat va ser abatuda per un llamp el 26 de juny de 1976. El rellotge, que ara no funciona, fou col•locat el 1856.

Interior. L’edifici pertany a la segona meitat del segle XVIII. Consta d’una sola nau amb diverses capelles laterals obertes als murs, amb tribunes a la part superior. Pràcticament és igual que la de Galliners i ambdues vénen a ser una reproducció proporcional de la del monestir de Banyoles. Entrant a l’esquerra hi ha l’anomenada capella fonda o dels Dolors, que tenia accés a l’exterior, i que durant un temps -al voltant de l’any 1945- va ser adaptada per fer-hi sessions de teatre, essent rector mossèn Francesc Vallmajor.

La imatge de la Marededéu Assumpta presideix el temple, del qual és la titular. Procedeix dels tallers d’imatgeria d’Olot i és posterior a l’any 1939.


A la primera capella de l’entrada a l’esquerra hi ha la imatge de sant Antoni de Pàdua. És de fusta policromada, d’estil barroc, obra d’un artista popular del segle XVII-XVIII.

No en tenen dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=vilademuls&page=1

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 17 de febrer de 2017

ESGLÉSIA I CASTELL DE SANT MARTÍ DEL FAR D’EMPORDÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de la façana de l’església de Sant Martí del Far, un bell edifici romànic fortificat que no ha sofert gaires modificacions.


Reprodueixo de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=El+far&page=2&pos=13

L'Església apareix documentada en els segles XIII i XIV.

L’any 1229 hi ha notícia de l’homenatge retut al bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) , per part de R.de Fallines i G.Alió per raó de part del delme de Sant Martí del Far.

Temple de nau única amb absis de planta rectangular. La volta de la nau és apuntada i seguida igual que la del presbiteri. L'arc triomfal, igualment apuntat, se sosté per columnes semicilíndriques adossades.

Totes les façanes presenten fileres de carreus ben tallats, col.locats amb cura. A llevant, la façana presenta unes interessants gàrgoles amb forma de lleons. També s’endevina un antic rellotge de sol, que posseeix el gnòmon. La portalada de la façana principal és de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. La porta presenta decoració de ferro forjat de tipus romànic (el forrellat duu la data de 1692), amb ferradures (en al•lusió a Sant Martí). Al costat d’aquesta porta hi ha una petita làpida amb inscripció gòtica del segle XIV.

Al centre de la façana hi ha una gran finestra de doble biaix, amb dos arcs de mig punt en degradació resseguits per un fris de dents de serra. Damunt d’aquesta façana s'alça el campanar de cadireta. Està format per tres grosses i sòlides pilastres que es clouen en dues arcades de mig punt. És coronat per una corsera, sostinguda per nou mènsules.
Els murs laterals de la nau presenten elements defensius que corresponen a una etapa posterior a la de l'absis i la portalada.

Al costat de llevant hi ha un petit espai de terreny que antigament devia ser el cementiri. Actualment és un petit jardí que forma una terrassa o mirador. La sagristia es va afegir posteriorment.


Foto del interior de Jacob Casquete. 2009

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de la façana del castell del Far d’Empordà , bastir pel comte Ponç-Hug d'Empúries el 1294, del que només se'n conserven restes del recinte. El tram millor conservat és un tram atalussat que delimita l'església de Sant Martí del Far per la part meridional, amb 38 metres de llargària. Aquest mur està construït amb pedruscall sense treballar exceptuant l'aparell de la part superior de la cantonada a on els carreus són escairats i col•locats ordenadament. Aquest gira cap al nord-est en un altre tram del qual se'n conserven 17 metres.


Dels edificis que acollien les escoles publiques, no se’n troba cap referència a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alt_Empord%C3%A0#Far_d.27Empord.C3.A0.2C_el

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=El+far

Sortosament l’ ESTER BARTOLOMÉ , en el seu magnífic treball “Origen i evolució de l’escola del Far d’Empordà” , deixa clar que elsfarencs ja sabien llegir i escriure, molt abans de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franc contra el govern LEGÍTIM de la II República.

En la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista necessitem a TOTS els catalans, sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades de les escoles on anaven els vostres pares, avis o besavis, tenim el temps, i les ‘Administracions democràtiques catalanes’ en contra.