dimarts, 26 de juliol de 2016

CENTRE CULTURAL DE SANT MARTÍ SARROCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Antoni Pons Domínguez ( Barcelona, 1/1/1884 + 1/11/1978 ) , fill del també arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928), fou l’autor de l’edifici de les escoles públiques – ara seu de l’Ajuntament – i també del Centre, seu originàriament de la Cooperativa del Progrés d'Agricultors, del que ens diu patrimoni Gencat;

El Centre Cultural de Sant Martí es troba situat a l'interior del casc urbà de Sant Martí Sarroca.

És un edifici de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. La planta és simètrica, tancada per un bar-café, amb accessos laterals.


La façana és de composició gairebé simètrica. A l'interior, hi ha una pista de ball, escenari i llotges.

El conjunt respon a l'estètica noucentista.

L’extensió de les dades tècniques té una clara correlació amb la proximitat física amb Barcelona ciutat, pensem però, que Sant Martí Sarroca, i Antoni Pons Domínguez ( Barcelona, 1/1/1884 + 1/11/1978 ) son mereixedors d’una descripció més amplia, oi?.

dilluns, 25 de juliol de 2016

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE LA COLÒNIA SEDÓ. ESPARREGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Llegia de la colònia Sedó d’Esparreguera a la comarca del Llobregat jussà; antiga fàbrica tèxtil amb varies naus, xemeneies, un aqüeducte, cases pels treballadors i una església amb escola.


Trobava una fotografia de l’església de Santa Victorina - dada que em facilitaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) - i l’escoles annexes.
OBRA: CONSOLIDACIÓN Y RESTAURACIÓN ANTIGUA IGLESIA Y ESCUELAS COLONIA CAN SEDÓ
Dirección: Sr. Antonio Vilanova Omedas
Superficie construida: 1.348,89 m2
Ubicación: ESPARRAGUERA

Claudi Durán Ventosa + 27.11.1925 va ser l’autor d’aquesta colònia, que es va arribar a plantejar la segregació del terme d’Esparreguera.

Està clar que el franquisme no va portar l’educació i la cultura a les terres del Llobregat jussà.

Abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, incloses com en aquest cas les colònies, tèxtils, mineres, agrícoles, ... , tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

La meva recerca - duta a terme amb els migrats interessos d’un treballador jubilat - em fa adreçar-me principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recuperació de les imatges i/o la història dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les més 955 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

diumenge, 24 de juliol de 2016

SANT JULIÀ DE FREIXENS. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA

M’aturava per retratar Sant Julià de Fréixens, al terme de Vallcebre, a la comarca del Berguedà – si fóssim un país lliure diríem que al Berguedà sobirà - , és una petita església romànica que ha estat molt transformada al llarg dels anys, està voltada d'edificacions que amaguen els murs de migjorn i ponent i s'ubica en el pendent de la muntanya.


La descripció tècnica ens diu que el cos de la nau està cobert amb una volta de canó, i el seu absis, orientat a llevant, està cobert amb un quart d'esfera; la seva amplada correspon gairebé amb la de la nau i el seu aparell de blocs de pedra quadrades i ben col•locades, a soga i través, sembla ser del segle XI. Al bell mig de l 'absis hi ha una petita finestra d'arc de mig punt adovellada i esqueixada, actualment tapiada. La part superior del mur exterior de l'absis presenta una motllura amb unes petites mènsules quadrades, únicament amb funció ornamental.


El retrataven amb força dificultats la Rosa Maria Planell Grau i el Miquel Pujol Mur.

Al segle XVIII es va construir una nova volta de canó i es van fer uns contraforts de reforç al mur de migdia.

El campanar i els afegits a la part de ponent, són posteriors a l'obra romànica. La porta d'entrada també és moderna.


Hi ha una casa adossada, la rectoria, amb planta baixa i pis. Tot està cobert amb una teulada a dues vessants de teula aràbiga.


Al costat h ha el petit fossar.


Abans d’arribar a l’església retratava un edifici que té - almenys per a mi – els trets d’una escola rural, sou pregats de confirmar-nos-ho en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 23 de juliol de 2016

HERETAT DE GUÀRDIA. BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que Pere Serra de Madrona - potser la Madrona que és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès a la comarca del Solsonès, de poblament totalment dispers, format a base de masies . El poble, ocupa el sector nord-occidental del terme municipal, limitant al nord amb el terme municipal de Bassella, ja a la comarca de l'Alt Urgell. Per l'est limita amb el terme del poble de Pinell, al sud amb el del poble de Sallent i a l'oest amb el ja citat terme municipal de Bassella (Alt Urgell) i el de Vilanova de l'Aguda (Noguera) - comprava aquesta casa el 4 de maig de 1589. No trobava enlloc cap senyal heràldica d’aquesta família, que assolirien un gran poder en aquesta contrada, i tindrien el privilegi de ser enterrats al fossar familiar situat darrera de la capella de Sant Josep.




Trobava una minsa informació – que agrairé en vulgueu amplir a l’email coneixercatalunya@gmail.com – ‘ mas del segle XV, situat a migdia del poble i parròquia de Palau de Rialb, dins l'anomenat Pla de Guàrdia on hi hagué una torre de sentinella. El 2009 l'edifici fou rehabilitat per funcionar com a allotjament rural. Al mateix temps es va restaurar la capella annexa dedicada a Sant Josep’.

Advertia que la capella és inaccessible des de l’exterior – la porta no té pany - , i lògicament s’ha d’obrir des del interior, demanava , una vegada més, l’ajuda del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), amb l’esperança de que ells en tinguin imatges.


Em portava fins aquesta casa un esdeveniment de caire familiar agradabilíssim, això però – la cabra tira al monte – no em feia desviar del meu desig de saber més d’aquesta casa, i la seva història.

L’ Anna Boncompte propietària de l’Heretat de Guardià, m’enviava un email on em deia;

Bon dia,

adjunto les imatges del interior de la capella de Sant Josep



Salutacions

Rebia un parells d’imatges del Josep Sansalvador Castellet , datades el 18-IV-1992, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) de la capella de Sant Josep del mas Heretat de Guàrdia de Bellfort (La Baronia de Rialb), la Noguera, Lleida.



Ens l’extens terme de la Baronia de Rialb, 145,03 km² constaven censades a darreries de l’any 2014, 235 habitants.

divendres, 22 de juliol de 2016

ESCOLES / CEIP GONÇAL COMELLES. AVINYONET DE PUIGVENTÓS. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Llegia a: http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Avinyonet&page=1&pos=6

Construcció a partir de dos edificis iguals i simètrics units longitudinalment per un porxo. Construccions de planta baixa amb teulada a dues vessants. Grans obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra.


Sembla que la construcció l’any 1926, va ser obra de l’arquitecte més genial – i productiu – de la història de la humanitat, ‘desconegut’.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autors d’aquell projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘oblits’ d’aquesta mena son impropis de la nostra tradició cultural, em refereixo a la catalana, no pas a la castellana i/o española, on aquesta és una mala pràctica molt habitual, que possiblement en els llargs anys de domini polític s’ha encomanat a les administracions públiques.

Ens agradarà també tenir noticia de l’edifici de l’ajuntament, quan es va fer, qui en va ser l’autor, perquè la seva estructura recorda els edificis públics que acollien alhora l’ajuntament i les escoles de nens i de nenes.


Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dijous, 21 de juliol de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE TORRELLES DE FOIX ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Penedès sobirà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

En relació a l’escola pública de Torrelles de Foix anterior a la dictadura franquista, llegia a :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1918/08/20/pagina-4/33327525/pdf.html?search=escuelas%20de%20Torrelles%20de%20Foix

El rector de la Universidad Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) ha acordado dejar en suspenso lo relativo á las escuelas de Torrellas de Foix de esta provincia, y gestionar cerca del ayuntamiento respectivo que se termine cuanto antes el edificio destinado a escuelas, que se comenzó en aquello, población gracias á la munificencia de don Pedro Ferrer, hermano del hospital de la Santa Cruz, y cuyos trabajos se paralizaron al fallecer dicho señor.



Els amics de Pobles de Catalunya situen la seva construcció en el període 1911-1929

No trobava cap dada a la ‘llista de monuments de Torrelles de Foix’ .

No disposa aquest Ajuntament d’un catàleg de patrimoni en línia.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor del projecte

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 989 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA DE SANTA LLÚCIA AL MONESTIR DE SANTES CREUS?. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia a l’enciclopèdia catalana ;

L’església de Santa Llúcia, fora del recinte i parroquial d’Aiguamúrcia i les Pobles, sotmesa a l’abat, fou construïda el 1741 sobre les restes de l’antiga del segle XVI.

El 1820, suprimit el convent, els béns sortiren a subhasta.

Reintegrada la comunitat el 1823, el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona. Hi hagué saqueig i incendi (1835 i 1836).

L’any 1843 l’exmonjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, de Santa Llúcia, instal•là 13 famílies a les cases dels monjos jubilats i fundà el poble de Santes Creus; demanà l’església major (1843) per a la parròquia, i la tornà al culte; més tard (1857) demanà el palau de l’Abat per a seu de l’ajuntament.

L’any 1867 la parròquia, aleshores encara de cap bisbat, passà al de Tarragona.

Actualment l’església del monestir advocada Santa Maria, fa les funcions d’església parroquial)


Llegia a http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6326

Església al davant de l'entrada del recinte monacal de Santes Creus. Consta d'una nau rectangular coberta amb una volta de llunetes; el frontis amb un esgrafiat geomètric té un portal rectangular amb marc de pedra grisa, un òcul a mitja alçada i una cornisa angular amb una espadanya de dos ulls al cim coronada de tres merlets esglaonats.



Campanar d'espadanya amb dos ulls, sense campana. Esta situat al centre del mur frontal. L'espai d'aquesta esglesiona és força limitat, per la qual cosa les reunions litúrgiques dominicals i d'altres festivitats se solen efectuar en l'església del monestir, advocada a Santa Maria.


Sabem que la reforma es feia amb els ‘ diners d’Amèrica’, ens manca però, saber qui va ser l’autor d’aquesta reforma, esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Els esgrafiat de la façana d’aquesta església i del anomenat patí de Santa Llúcia son obra de Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) dibuixant, esgrafiador i escultor, conegut com a Ferdinandus Serra




Trobava particularment deliciós el conjunt del rellotge de sol, a la façana interior d’aquest patí de Santa Llúcia