dijous, 27 novembre de 2014

EL RUNAM ESFEREÏDOR DE SANT PERE I SANT FERMI DE RELLINARS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Portava al Josep Olivé Escarré fins al temple que va tenir funcions de parròquia de Rellinars fins a 1842 en què el culte fou traslladat a l'església nova, des d'aquella data l'edifici a patir alhora l'espoli i l'abandó sistemàtic, de forma que el podem qualificar de 'runam esfereïdor'.






La descripció tècnica ens diu; església formada per dues naus, molt modificades en diferents èpoques: la septentrional és del segle XII, la meridional dels segles X i XI. Aquesta era la primitiva església amb una estructura del segle X i murs regruixats el segle XI. Fou ampliada el segle XII amb una nau adossada al mur de tramuntana, de manera que aquesta darrera nau esdevingué la principal, quedant l'antiga com a capella lateral. El conjunt fou molt modificat al llarg dels segles: s'afegiren arcs de comunicació entre les dues naus, la construcció d'un campanar romànic posteriorment enderrocat, sobre la capçalera del temple antic, tancament de portades antigues i finalment, el segle XVIII, afegit d'un cor als peus de l'edifici dels segles X-XI i substitució de l'absis romànic del segle XII per un presbiteri quadrangular coronat per una espadanya. Al voltant de l'església han aparegut restes de construccions i sepultures antropomòrfiques que podrien ser coetànies de l'església documentada el 951. Campanar Dins les etapes constructives de l'església vella de sant Pere i Sant Fermí, el campanar és obra del segle XVIII. Superada la coberta de l'absis comença el campanar d'espadanya. A la part inferior presenta un petit ull de bou i a la superior les dues obertures, d'arc de mig punt, on se situarien les campanes. A continuació hi ha una doble cornisa de llosetes i està coronat per un frontó triangular. El parament, amb restes d'arrebossat, deixa veure carreus i pedres sense tallar.

És dolorós assumir - una vegada i una altra - la victòria de les tesis del Ministerio de Incultura y Odio Racial, que compta amb la col·laboració activa o passiva de les Administracions, i de l'església catòlica; tenim ' fair play' - fa tres-cents anys que el practiquem - però m'agradaria més haver conservat el Patrimoni Històric i Cultural de Catalunya, que és sens dubte l'ùnic actiu amb erl que podem comptar.

Oh, que cansat n'estic de la meva; covarda, vella, tan salvatge terra!.

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Calia formatejar el disc dur.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Continuarem fidels per sempre més, al servei d'aquest poble!>

dimecres, 26 novembre de 2014

LA FONT DE L'AVI. COLÒNIA JORBA. CALDERS. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré , davant la font d'estil noucentista situada en un replà, al costat de la casa del director de la colònia Jorba. Consta d'un mur amb 5 arcades. La central en forma de fornícula amb 2 bancs i la font. La font té un brollador de bronze en forma de peix que raja aigua per la boca. A l'interior de les 4 arcades laterals hi ha un plafó de rajoles policromes. Representen escenes populars: la cacera, un berenar, la sardana i la pesca, signades l'any 1934 per Lluís Uró i Servitja (Manresa, 1903 - 1938). Un plafó sobre la font indica la composició de l'aigua. A l'esplanada hi ha una taula amb bancs de pedra de forma circular i arbres.


La font va ser construïda l'any 1934, en memòria de Pere Jorba i Gassó, mort l'any 1927 i promotor de la colònia.

Ens agradarà rebre noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com de les dades del mestre d'obres i/o arquitecte que juntament amb Lluís Uró i Servitja, confegien aquesta raconada tant bonica com desconeguda.

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Calia formatejar el disc dur.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 25 novembre de 2014

CAPELLA DE SANT IGNASI DE LOIOLA DEL MAS LES FERRERES DE RELLINARS, DEDICADA ANTERIORMENT A SANT FELIP NERI. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNY

Retratava al Josep Olivé Escarré amb el fons d'aquesta Capella de planta rectangular i capçalera semicircular, amb coberta a dos vessants de teules àrabs amb el carener perpendicular a la façana principal. Després dels dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española de la guerra civil, la parròquia de Sant Pere que havia patit danys severs , com quasi la major part del Patrimoni de l'església Catòlica, que feia costat al feixisme contra la II República - amb l'excepció del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) - la Capella de Sant Felip Neri, va acollir la celebració dels actes litúrgics.


La descripció tècnica ens diu; al voltant, incipient voladís amb sanefes decoratives que a la façana principal, més pronunciat, es troba trencat al bell mig on s'aixeca un campanar d'espadanya d'una sola obertura i acabat en un coronament triangular, amb teuladet a dues aigües. Els murs són de paredat molt ben disposat i la façana principal, tota arrebossada, desenvolupa un tractament simulant carreus. Hi ha pintures murals que encara s'hi conserven. Aquestes pintures murals dels voltants del 1811 descriuen la preparació de la batalla del Bruc i la resistència als francesos des de Manresa i sembla que foren pintades per un frare cartoixà escapat de la confraria de Montalegre. Porta rectangular, emmarcada per grans pedres als brancals i llinda d'una sola peça. Cap a l'intradós de la porta hi ha una motllura arrodonida. Per la part exterior presenta un guardapols motllurat que acaba amb elements de forma piramidal.

No trobava cap referència al mestre d'obres i/o arquitecte, autors del projecte, com tampoc pel que fa a la masia de les Ferreres de la que forma part, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia de l'arxiu Gavin , una fotografia datada el 2-II-1985 , de la Capella de Sant Ignasi de Loiola [Antigament dedicada a Sant Felip Neri ], dels Mas les Ferreres de Rellinars.


La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Calia formatejar el disc dur.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 24 novembre de 2014

EL RUNAM ESFEREÏDOR DE SANT ANDREU DE BELLVEÍ O DE CALDERS. MOIANÈS. CATALUNYA

Ens adreçàvem el Juan Navazo Montero i l'Antonio Mora Vergés, fins a la urbanització del Niu, prop de llit del Calders, on ens indicaven el camí fins a l'església de Sant Vicenç, dit de Bellveí i/o de Calders; la crònica històrica ens explica que la primera notícia que en tenim és la del testament de Guillem de Ramon de Calders, del 1107, que al deixar els seus béns, reparteix la meitat dels mateixos entre Sant Pere de Vic, Sant Benet de Bages, i Sant Andreu de Calders.

A partir del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Sant Vicenç de Calders, i ho va ser fins a l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa, segons ens expliquen fins a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel General Francisco Franco Bahamonde , contra el Govern de la II República Española, amb l'aquiescència explicita de la Jerarquia catòlica, excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).


Trobava una magnífica imatge en blanc i negre de la que ens agradarà tenir dades del seu autor, i del període concret en què es feia, a l'email coneixercatalunya@gmail.com

M'explicava la Magdalena Girbau Altarriba, de 86 anys, nascuda a la casa, que aquesta va ser aixecada pel propietari de la terra, el Solervicens, que té o tenia finques que de forma contínua arribaven fins al terme de Granera, al cap d'uns anys va esdevenir una masoveria més - de les moltes que tenia aleshores aquesta família - , l'edifici no va tenir mai la funció de Rectoria, ja que no hi residia cap eclesiàstic, i les funcions litúrgiques les duia a terme l'Ordinari de Calders, o prèvia la seva autorització, qualsevol prevere presentat pels Solervicens.

Pel que fa a la datació de la fotografia és anterior a l'any 1936, sense més concreció.

Per les anotacions fetes en les Visites Pastorals es sap que hi havia l'altar de Sant Isidre i el de Santa Maria Gasela, a més de l'altar Major. Al costat, i al cantó nord, hi tenia el cementiri. Al cantó de ponent, a pocs metres de l'església, s'hi va construir una casa i molí, avui també enrunats.



Del molí i la casa resten avui alguns murs, quasi embolcallats per la vegetació com succeeix al runam de l'església de Sant Andreu, del que costa identificar les parets laterals, i l'absis; cosa que no succeïa - encara - l'any 2005 , com podeu apreciar en la imatge de la Galeria Fotogràfica del Moianès.

Demanava a l'Arxiu Gavin imatges anteriors, a les que aconseguíem i que reflecteixen l'actual situació d'absoluta ruïna de l'església sufragània de Sant Andreu de Bellveí o de Calders, m'enviaven dues imatges datades el 23-V-1970.

En la primera s'aprecia que el sostre ja havia caigut, però l'interior es conservava relativament net de vegetació.


En la segona podem veure l'absis en la seva totalitat.


La caiguda del model de producció en ' colònies' implicava la marxa de la quasi totalitat de les persones que vivien en aquestes contrades, dit això: no s'escapa a ningú que la pràctica religiosa queia escandalosament quan el poble tenia la percepció que el feixisme s'havia acabat, tampoc que des de determinades opcions polítiques això s'ha traduït en un arraconament - en el millor dels casos - d'aquest Patrimoni Històric, que ha propiciat ensems el seu desconeixement per a moltes persones.

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 23 novembre de 2014

ESGLÉSIA DE SANT PERE. PALS. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Pere Sala Casarramona retratava l'església gòtica de Pals, d'una nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements del temple anterior, romànic, advocada a Sant Pere.


La descripció tècnica ens diu que és coberta enterament amb volta de creueria, a la nau dividida en tres crugies per arcs torals apuntats; hi ha un cor, també amb volta de creueria, i capelles laterals gòtiques més tardanes. Les claus de volta i les impostes són esculpides. A l'absis hi ha tres grans finestrals gòtics. Al frontis hi ha una rosassa amb decoració calada, gòtica, però la portada és d'època posterior, barroca popular: frontó corbat, pinacles amb boles ornamentals i fornícula amb una imatge de pedra del patró, amb abillament papal, de caràcter molt popular. El campanar, quadrat i amb arcades de mig punt, sobre l'angle NW de l'edifici i un terrabastall alçat sobre la volta són afegitons tardans. El ràfec de la teulada presenta decoració pintada. L'església és construïda amb carreus ben escairats de gres.

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Calia formatejar el disc dur.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 22 novembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. RELLINARS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava l'edifici de planta rectangular de l'església parroquial de Rellinars, del que ens diu la descripció tècnica; església d'una nau coberta amb voltes de mocador i capelles laterals entre els contraforts. Les obertures són poques i senzilles i estan ubicades a la capçalera. L'aparell és de paredat i als laterals les parets es troben arrebossades.



A l'interior de l'església, s'aprecia un estil de reminiscències neoclàssiques amb barreja autòctona que es dóna a la majoria d'edificis religiosos de tipologia popular . A cada tram de la volta i en l'espai lateral hi ha un vitrall menys en el primer. A la línia d'imposta hi ha una motllura ressaltada i a partir d'ella per sota, s'obren les arcades laterals que comuniquen la nau central amb les capelles laterals, que no estan comunicades entre sí. Són arcades de mig punt i pilars adossats, per remarcar-les presenten un ressalt de pintura d'un altre color. Totes les estructures i solucions utilitzades són senzilles i populars. L'absis és rodó semblant a una gran fornícula.


Portada classicista de pedra. De línies senzilles i rectes, presenta un coronament de frontó triangular de motllures treballades. Sobre la porta hi ha una petita fornícula que conté el Sant titular. Al damunt hi ha un ull de bou amb un quadrifoli calat. El campanar - de factura moderna - s'alça al costat esquerre de l'església, està fet amb maó vist i presenta dues obertures per les campanes, entre pilars, amb arc rodó fet de maons a sardinell. La part superior té un acabament de teuladet amb voladís, en el mig del qual s'aixeca una creu.

No trobava cap dada dels danys soferts en l'episodi bèl·lic que es desencadenava per la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, perquè malgrat pertànyer Rellinars a la comarca ' política' del Vallès Occidental, depèn eclesiàsticament del Bisbat de Vic; devia però, patir danys considerables perquè va exercir les seves funcions després de la comtessa la Capella de Sant Felip Neri, del proper mas de les Ferreres.

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Calia formatejar el disc dur.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 21 novembre de 2014

EDIFICI DEL SINDICAT AGRÍCOLA SOCIETAT COOPERATIVA LIMITADA DEL CAMP L'ARBEQUINA. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) , projectava aquest edifici que manifestament ha sofert moltes modificacions i en el que resta únicament com a element original la seva façana amb l'arc que aporta llum a l'interior.


La descripció tècnica ens explica que és una nau treballada amb pedra i obra vista o ceràmica cuita, tractada tota ella com un element ornamental. La part baixa és de pedra irregular i la superior, d'obra. Són característics els grans finestrals semicirculars, d'interior compartimentat per pilarets de maó. La coberta és de teula a dues aigües.

Acull avui els serveis de l’Oficina de Turisme.

El canal d’Urgell convertia aquestes terres en una prolongació del Pla d’Urgell pel que fa al seu aspecte, molt allunyat del de les terres ‘ clàssiques’ de la comarca de les Garrigues.