diumenge, 21 desembre de 2014

ERMITA DE SANTA MADRONA. MORÁ D’EBRE. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Móra Vergés, fins aquest bucòlic indret Situat a uns 7,5 quilòmetres al nord-oest del nucli urbà de la població de Móra d'Ebre, pel camí de Sant Jeroni fins a l'ermita del mateix nom, situada al seu costat, que no identificava però com un temple religiós, i del que no me’n sabien donar raó unes persones que coïen carn.



La descripció tècnica de l’ermita de Santa Madrona ens diu ; temple d'una sola nau amb contraforts i absis poligonal. La nau està coberta per una volta de canó decorada amb llunetes i dividida en quatre tramades per arcs torals de mig punt, sostinguts per una cornisa motllurada que recorre els murs laterals i la conca absidal. Sota cada arc hi ha una mènsula motllurada. L'absis presenta el mateix sistema de coberta que la nau i, en un dels laterals, hi ha la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada i amb les escales d'accés d'un tram situades en perpendicular a l'estructura. La il•luminació interior es fa mitjançant petites finestres rectangulars obertes a l'interior de les llunetes. La porta d'accés està situada en un dels murs laterals i està coberta per un petit porxo amb la coberta de teula d'un sol vessant, obert mitjançant un arc carpanell i bastit entre dos contraforts. El portal és de mig punt adovellat. L'ermita està coronada per un esvelt campanar d'espadanya, amb una obertura rectangular per la campana i rematat per una creu. A l'interior del temple destaca el púlpit. La construcció està arrebossada i emblanquinada.

S’afegeix que és l'ermita de concentració de gairebé tota la comarca, ja que és la que disposa de més espai i de més aigua. L'indret és de molta bellesa, és una clotada al recer de les cresteries de la Picossa i la Serra de Perles i del Xarcum. Presenta característiques barroques al púlpit, al cor i a les voltes. El dia 1 de maig es celebra la romeria a Santa Madrona.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 20 desembre de 2014

EL BANC TOLRÀ. ESGLÈSIA DE SANT ESTEVE. CASTELLAR DEL VALLÈS

El Josep María Salas Puig en ocasió del Concert de Nadales de l’ARTCÀDIA del dia 20-12-2014 , aprofitant que exercia com a fotògraf – de forma magistral, com acostuma - em feia el favor de retratar el ‘ banc Tolrà’ .



A la tarda li demanava les fotografies, i de la seva observació particularment del blasó del respatller [ deriva de l'antic respatlla, , contracció de rere espatlla, i és aquella part d'una cadira, d'un banc, etc., que serveix per a recolzar-hi l'esquena ] , advertia quatre margarides, això em feia pensar en l’Emili Sala Cortés ( Barcelona , 22 de febrer de 1841+ La Garriga, 7 de juny de 1920 ), que era l’arquitecte d’aquesta família, al que qualificàvem en el seu moment justament com ‘ l’arquitecte de les margarides’ .

Ens agradarà tenir noticia , si se’n pot arribar a tenir confirmació de la participació de l’arquitecte en aquest disseny, i per descomptat també de les dades del fuster i/o taller de fusteria a qui s’encarregava la seva execució a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ni al dir-ho, estava més content que un nen amb sabates noves, desprès de ‘ retrobar’ un almenys dels bancs Tolrà, que hi havia a la ‘seva església’ de Sant Esteve de Castellar del Vallès.

ESGLÉSIA DE SANT ISIDOR DE LA PERA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de la Pera, advocada a Sant Isidor de Sevilla (Cartagena, cap a 556 - Sevilla, 636) Bisbe, teòleg i erudit de l'Espanya visigoda, elevat a la santedat per l'Església Catòlica i proclamat, més tard, Doctor Universal de l'Església.


La descripció tècnica ens explica que és un edifici d'una nau, absis poligonal i capelles laterals. Torre-campanar, al N. amb base quadrangular i cos superior octagonal. Es d'estil gòtic tardà, amb elements renaixentistes. L'interior és d'estructura gòtica; volta de creueria i arcs apuntats, amb escultura a les claus i a les impostes. A la volta del cor hi resten pintures murals de tema vegetal. Els finestrals són d'arc apuntat i de doble biaix. El frontis, a ponent, és renaixentista: portada rectangular amb prominent frontó i emmarcada per dues columnes exemptes; una rosassa; una galeria d'arquets de mig punt corre a la part superior (dona al terrabastall). Els murs laterals recolzen en contraforts. El cloquer és gòtic tardà: arcades apuntades amb arabesc calat, balustres i pinacles; coronament de terrassa plana. A l'interior destaca la trona de pedra amb grossa mènsula en forma de testa o "cap de moro". El frontis i el cloquer es construïren amb carreus de calcària perfectament escairats; els altres murs amb pedres sense treballar i carreus als angles. Campanar de Sant Isidor de Pera. Situat al costat septentrional de la nau de l’església de Sant Isidor i d’estil gòtic. Té planta quadrangular i opac que pren forma octogonal i posseeix vuit obertures per les campanes. Són arcades apuntades, emmarcades per motllures. El coronament superior és pla, de terrassa amb balustrada i amb els vuit pinacles amb els quals acaben les pilastres angulars de la torre, destaquen també diverses gàrgoles i una escala de pedra.

S'hi veneren, a més del patró, els sants Germà, Just, Paulí i Sisi -"els quatre sants màrtirs" o "els sants de la Pera"-, suposadament fills de la població, martiritzats en temps de Dioclecià ; se 'n havien guardat relíquies – encara que gairebé amb seguretat es tracta de personatges llegendaris - l'església actual -malgrat la traça gòtica i renaixentista- es degué bastir des de la segona meitat del segle XVI, quan fou concebuda, i principalment tot al llarg del XVII. Ho demostren, la inscripció de la llinda de la portada: ECCE TEMAT DEVM O PORTET HEB. /IHS/1600. (ja força malmesa); la data de la clau de volta del cor: 1688 i la que figura a la cúpula superior del campanar: 1699. Campanar de Sant Isidor de la Pera. El campanar es degué acabar a la fi del s. XVII i deu ésser concebut a la meitat del s. XVI. Aquest cloquer està inclòs dins el conjunt de campanars tardo-gòtics a l’entorn de Girona.

Dèiem suara, en ocasió de parlar del fossar municipal, que l’escut parlant que incorpora dues peres, contrarià la realitat pel que fa al topònim que evoluciona clarament del llatí, ho recull encertadament el nomenclàtor català ; En la documentació antiga Pera (segle X) ʻpedra, rocaʼ.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 19 desembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SEBASTIÀ DE BASTIDA DE BELLERA.PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El 'mestre' Enric Sànchez-Cid, publicava la notícia de la seva darrera sortida en la qual decidia ' baixar de la moto' i limitar les seves sortides per terrenys menys accidentats i feréstecs, que els Bastida de Bellera, on retratava el runam de l'església advocada a Sant Sebastià, amb torre campanar i cementiri davant de la façana.


La descripció tècnica - en passat - explica que constava a nivell de planta, de tres naus separades pers arcs torals i coberta de volta de canó. Els arcs torals arrenquen d'unes mènsules en forma de voluta situades al nivell de la cornisa sobre els arcs de separació de les naus laterals. Aquestes estan cobertes també per volta de canó. Tribuna als peus. El campanar és una torre quadrada de dos cossos separats per cornisa de pedra i amb finestres d'arc de mig punt. La façana té un porta d'arc de mig punt adovellada i a sobre un petit rosetó. Sobre l'altar, hi havia una creu datada del 1984.

A "Muntanyes maleïdes", de Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949)d'Empúries ed., Barcelona: 1993; pàg.- 185-188 , s'explica que el capella d'aquesta església que va enredar l'hereu d'Erdo per menjar-se-li l'ovella més grassa que tenia, i aquest per venjar-se el féu anar a la Seu, davant de bisbe.

Demanàvem a l'Arxiu Gavin imatges de l'interior, i rebia una fotografia datada el 14-VII-1973, en la que s'aprecia el bellíssim retaule de l'església, mostra palesa de la presència humana en aquell indret, avui dessolat.


La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya

dijous, 18 desembre de 2014

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. SIURANA. CORNUDELLA DE MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

El Rafael Francisco, retratava‎ l'església parroquial de Siurana - o Siurana de Prades, malgrat que pertany ara a Cornudella, i per tant a la comarca del Priorat – que està advocada a Santa Maria; la descripció tècnica ens diu que s'alça en un dels extrems del poble, al cim del penya-segat. Es tracta d'un edifici romànic tardà, la tipologia del qual permet datar-lo vers la fi del segle XII o inicis del segle XIII La construcció consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, i absis semicircular amb volta semiesfèrica. A banda i banda de la nau hi ha exedres no sobresortints a l'exterior. Als peus de la nau es troba un cor sostingut per un arc molt rebaixat L'única decoració de l'interior és una imposta que recorre tot el perímetre dels murs laterals i de l'absis L'exterior, llis, té com a elements remarcables la porta d'entrada i la finestra de l'absis, d'arc de mig punt. La portada, lateral, és formada per tres arquivoltes de mig punt que descansen sobre tres columnes per banda amb capitells esculturats amb motius vegetals i zoomòrfics. Dues mènsules amb relleus a la part interior suporten un gran llinda de pedra damunt la qual es troba el timpà. El centre del timpà és presidit per un Crist crucificat, a la part superior hi ha un sol en una banda i una lluna en l'altra i dos lleons enfrontats, a la part inferior hi ha vuit figures emmarcades per arcs de mig punt. El conjunt es completa amb un guardapols exterior que presenta una ziga-zaga doble com a motiu ornamental Adossat a l'angle sud-oest es troba el campanar, de planta quadrangular i de construcció posterior a la de l'església. Té una finestra d'arc de mig punt a cada cara i coberta a quatre vessants L'obra és realitzada en carreus regulars de pedra. El campanar sembla posterior a la construcció del temple, atès que hi és imbricat i són encara visibles els carreus d'angle de la nau.


L’any 1921, el Josep Salvany Blanch la retratava.


No hi ha una data concreta per a situar la construcció del temple, encara que se situa a finals del segle XII o principis del XIII. Deslliurat el castell i poble el 1153, es bastí una primitiva església que no sembla correspondre amb l'actual. Aquesta fou erigida a la fi del segle XII i es troben els primers llibres parroquials datats del 1220. el 1682 fou instal•lat un retaule i el 1794 s'hi feu un cambril per a la imatge de la Mare de déu, de gran devoció. Possiblement sofrí danys durant la guerra del francès i diversos autors parlen de reconstrucció, constatada a dues columnes i capitells de vora 1900.

Al seu cambril, hi ha la marededéu asseguda en majestat, amb l' infant als seus genolls. Es tracta d'una imatge de fusta policromada de 98 cm. En realitat és una còpia de la imatge que van robar l'any 1979, coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l'Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d'aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els moros, i que moltes de les grans batalles guanyades als sarraïns ho van ser gràcies a l'ajut d'aquesta imatge. En passar per Siurana, Ramon Berenguer va fundar l'església i va deixar-hi, com a patrona de la població i d'aquella serralada, la imatge que portava.

Per això, els feligresos de Cornudella, Poboleda, la Morera, Arbolí, Albarca i la Febró, acompanyats de clergues i autoritats, anys enrere pujaven en processó a Siurana amb la Vera-Creu i el Sant Crist gros arborat. En arribar al poble, la Mare de Déu els esperava fora l'església, i començaren les pregàries per la pluja, en les quals prenien part sis o set-centes persones que ocupaven tota l'esplanada del costat del temple. Un orador sagrat dirigia la paraula als fidels allí congregats. Conten que una vegada, tot i fer un bon sol en començar la cerimònia, es mullaren de debò abans d'acabar-la.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 17 desembre de 2014

ESGLÉSIA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA. CAMPLLONG. GIRONÈS. CATALUNYA

Retratava a darrera hora de la tarda, l’església Parroquial de Campllong, advocada a Sant Quirze i Santa Julita; de la pàgina web de l’ajuntament reprodueixo : situada en el nucli central, en una petita elevació del terreny, voltada de gespa i d'arbres, és un plaer seure una estona en els bancs que conviden al repòs i a l'abstracció; el Josep Olivé Escarré, i jo mateix, compartim al 100% aquesta sensació.


El 1279-80 es fa referència de l'ecclesia de Campolongo ("Rationes Decimarum Hispaniae).

L'any 1319 hi efectuà la visita pastoral el bisbe de Girona, Pere de Rocabertí.

Les èpoques de reconstrucció són molt ben definides en aquesta església: segles XV, XVI I XVII.

Es nota molt clarament la part antiga en el presbiteri, de forma rectangular. No es descarta la seva construcció en els primeres èpoques del romànic. Ben poca cosa resta així i tot d'aquella església primitiva que constava d'una sola nau i el campanar, amb una escala d'accés. L'antiga volta de punta d'ametlla del presbiteri es perllonga fins a la meitat de la nau, on canvia l'estructura, indicant clarament una nova època de construcció.

L'any 1658 es va fer una capella lateral amb altar dedicat a la Verge del Roser. L'esvoranc que es va haver de practicar en el mur desgracià la volta que, inevitablement, s'hagué de renovar.

En aquesta capella va aparèixer una làpida sepulcral pertanyent a un personatge de Can Pou, família potentada del lloc. Tots els terrenys del contorn de l'antiga rectoria, amb una extensió de 13 o 14 vessanes, on avui dia esta ubicada la urbanització "La rectoria" eren propietat dels Pou, els quals en feren donació a la parròquia. A la làpida s'hi llegeix: A 10 de maig de 164...morí Pere Pou de la Palancha ordena dos aniversaris y una missa de Ntra. Sra. Ab los goigs y los dissabtes lo quiscuna semana. R.I.P.

La capella que s'obrí a la banda oposada és de data posterior: 1724, dedicada al Sant Crist. Hi ha una clau de volta artísticament esculpida. Obres ulteriors efectuades en aquesta capella evidenciaren l'existència d'una altra làpida funerària que quedà al descobert en abaixar el paviment, ja que els esglaons que hi havia deixaren la pedra tombal esfondrada. En ésser arranjada a un sol nivell és quan va aparèixer la làpida amb la consegüent inscripció. Hi havia estat enterrat un sacerdot, fill del poble, de Can Piferrer, que havia exercit de vicari a Bordils. Emmalaltí i vingué a morir a la casa pairal. La partida de defunció i el seu testament foren trobats pel rector, mossèn Pere Casellas. El document testamentari prescrivia que volia ésser enterrat a la capella de la Crucifixió. El seu traspàs esdevingué l'any 1792 i el testament fou fet davant del rector de la parròquia.

El presbiteri, després de les últimes obres verificades sota el rectorat de Mn. Pere Casellas, és d'una bellesa inefable, a l'altar major, una mesa rodona sobre un peu de gran originalitat amb el parral - símbol eucarístic - es reflecteix en el paviment sobre el qual s'emmiralla, construït de les pedres velles que hi havia en els antics esglaons, totes lliscades i polides per un picapedrer i col•locades artísticament amb una perfecció i justesa mil.limetrada.

Al fons de la capçalera, davant del finestral pel qual irradia la llum exterior, presideix una gran creu amb una ornamentació molt adient a una parròquia rural: figuren elements d'un multicultor, símbol de les eines del camp.

A l'esquerra del presbiteri hi ha una pica baptismal que data del 1582. Aquesta pica era empotrada a l'entrada, al capdavall de la nau, on hi ha actualment la pica d'aigua beneita. El peu gòtic no era visible, ja que romania enterrat, i alguns trossos de la pica, molt malmesos. L'ambó fa joc amb la pica baptismal.

A l'esquerra de la nau, on hi havia hagut la trona, hi quedà una cavitat que s'adaptaren com a fornícula pels sants patrons de la parròquia.

Tanmateix, tenint en compte que Campllong és una parròquia rural i que com a tal la feligresia venera els dos patrons dels agricultors, Sant Isidre i Sant Antoni Abat, es van col•locar un a cada costat de l'entrada al temple, acollint els fidels pagesos que els invoquen.

El cor data de l'any 1739. Per accedir-hi, calia fer una escala, i aleshores se suprimí la de pujada al campanar construint-ne una altra de més grossa que servís per adreçar-se als dos llocs. En les últimes obres, també s'arranja la barana original , que es trobava en molt mal estat.

A dreta i esquerra del presbiteri es pot accedir a la Sagristia i a l'actual capella del Santíssim. Aquesta capella, que antigament havia estat l'habitació dels mals endreços, s'hi pot accedir des de el presbiteri i per la porta que s'ha obert a la capella lateral. Aquest departament havia estat afegit i no formava part de la primitiva església, tal com es comprovà, ja que el mur que la separa del presbiteri donava a l'exterior, i així ho constaten les marques dels regalims de l'aigua que baixava de les teules, ben visibles a la pedra.

La magnífica decoració d'aquesta capella convida al recolliment. En ella es pot celebrar la missa en la petita mesa d'altar amb una assistència reduïda de fidels a l'entorn del celebrant. El Sagrari queda al fons de la paret de la capella i és d'ònix,

A la Sagristia , és digna de veure’s una interessant rajola catalana que compta amb més de quatre segles.

El campanar és de planta quadrada, té un finestral a cada banda amb reforç al damunt, acaba amb coberta piramidal. Un fet que podem destacar, es que les campanes són les mateixes que foren col•locades en una de les etapes reconstructives més antigues, i malgrat els esdeveniments bèl•lics de les passades centúries i els desgavells que seguien a la sedició els militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola, continuen dringant. Ningú no les va fer malbé.

La portada de l’església correspon a la reforma verificada el segle XVII. És rectangular amb timpà triangular i dues pilastres i esferes que surten del angles verticals. Al damunt, un rosetó i dues finestretes laterals en el terrabastall.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 16 desembre de 2014

L’ESCORXADOR DE PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

M’explicaven que el més que centenari escorxador de Palafrugell; està datat l’any 1907, continua exercint la funció per la que fou dissenyat per l’arquitecte Isidre Bosh Bataller ( Vilanna, Bescanó ; 1875-1960 ).




Llegia a la pàgina 184 de : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Edifici industrial projectat per a escorxador, situat encara avui als afores de la ciutat, en un ampli recinte tancat.
Té forma rectangular i s’estructura en tres cossos longitudinals paral•lels que s’aprecien a la façana principal, al costat curt del rectangle, perfectament simètrica. El conjunt presenta així una volumetria molt clara i potent. El cos central, enretirat respecte la línia de façana que formen els cossos laterals, és una estructura en forma basilical, és a dir, de tres naus o crugies, la central més ampla i alta que les laterals, de manera que permet la il•luminació per la part superior dels murs, per sobre de les cobertes de les naus laterals. La part central, amb el seu coronament i la disposició a la façana de les obertures, dóna verticalitat al conjunt. Els cossos laterals, en canvi, amb les potents cornises i les llargues façanes laterals, li confereixen horitzontalitat.

És una estructura funcional, que cal emmarcar dins d'un grup d’edificis modernistes que potencien al màxim els recursos expressius que s'aconsegueixen simplement amb els materials constructius. En aquest cas, es juga amb el contrast cromàtic entre el maó combinat amb pedra picada que emmarca les obertures, d'arc escarser, l’arrebossat blanc que constitueix el fons de la façana, i amb la força ornamental de frisos, cornises, arcs i altres elements també de maó. En destaquen, per últim, l’escut de pedra de la vila i l'any 1907, situats a dalt de la part central de la façana, en un voluminós frontó. Hi ha diverses dependències afegides.

A l’Arxiu Municipal de Palafrugell, s'hi troba el projecte i la memòria, d' Isidre Bosh Bataller ( Vilanna, Bescanó ; 1875-1960 ) , així com també un projecte del corral de l’escorxador, del mateix autor, de l’any 1912. Cap d’ells es realitzà en tots els detalls.

És sens dubte l’excepció que confirma la regla, aquest bonic escorxador de Palafrugell.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/09/lescorxador-de-sitges-el-garraf.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/06/lescorxador-de-lleida.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/01/l-escorxador-modernista-de-la-seu.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/11/lescorxador-desparraguera.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/04/lescorxador-de-manresa-bages-catalunya.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/lescorxador-noucentista-de-montmelo.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/escorxador-de-santa-coloma-de-queralt.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/11/lescorxador-municipal-de-santa-coloma.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/lescorxador-de-montblanc-conca-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/03/lescorxador-de-sant-feliu-de-llobregat.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/lescorxador-de-camprodon-el-ripolles.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/05/lescorxador-digualada-lanoia-catalunya.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/03/memoria-de-lescorxador-dolot.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/12/la-casa-de-tanatos-de-navarcles-bages.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/12/lescorxador-de-larboc.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/08/lescorxador-public-de-prats-de-llucanes.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/lescorxador-dartes.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/els-escorxadors-de-josep-domenech-i.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.