dimarts, 29 juliol de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GENÍS. MONELLS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA.

La Roser Riubrugent retratava l'església parroquial de Monells, advocada a Sant Genis, situada al barri de la Riera.


La descripció ens explica que és un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals capçalera poligonal i teulada a dues vessants. Té la façana dividida verticalment en tres cossos, al central dels quals hi ha la porta, de gran interès arquitectònic, on es troba situada la porta d'accés, d'inspiració clàssica; presenta una obertura d'arc escarser, entaulament i frontó circular, que apareix tallat i els costats laterals del qual s'avancen com si s'obrissin per mostrar la porta i la fornícula amb la imatge.


Al centre de la façana hi ha un òcul amb motllures, on apareix inscrita en relleu la data del 1785. Un cap d'angelet separa aquest conjunt de l'òcul ovalat superior que té decoració en relleu. El coronament és sinuós, amb cornisa motllurada i boles de coronament . El campanar s'eleva en el cos esquerre de la façana; és de grans dimensions, de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt i la inscripció del 1788 a l'angle.

El topònim al segle X està documentat Mulnels 'molins petitsʼ

dilluns, 28 juliol de 2014

ERMITA DELS SANTS METGES. SARRAL. CONCÀ DEBARBERA. TARRAGONA. CATALUNYA

Visitàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, l’ermita dels Sants Metges de Sarral, que conserva de la primitiva construcció probablement del segle XV l'absis; coincidíem sortosament amb el Joan Bonet LLienes – agraïm a Mn. Adam Safianczuk, rector de Santa Maria , la seva gestió per conèixer els cognoms - que alhora que ens ensenyava el temple, ens facilitava tota mena d’informació sobre aquest magnífic edifici.


L’ermita l'any 1966 amenaçava ruïna i fou quan el poble, a proposta del rector Mn. Morell i seguint l'opinió de l'arquitecte sarralenc , Josep Puig Torné, decidí construir una capella nova, el, projecte es va desenvolupar en dues etapes, la primera, entre l'octubre de 1967 i setembre de 1969 de l'obra pròpiament dita; i la segona, acabada el 1970, de l'embelliment del que s’ocupava Josep Grau-Garriga ( Sant Cugat del Vallès , 18 febrer de 1928 - Angers , 29 agost de 2011 ), cal remarcar l’extraordinari interès artístic de l'enorme vitrall que forma la façana de l'església obrat amb materials diversos procedents, sobretot, d'utillatges del camp.



El cost total de l'obra assolia 1.331.634,50 pessetes, i no es van avaluar econòmicament les aportacions de treball físic i intel•lectual de la gent que va intervenir-hi.

Al llarg de la seva història l’ermita ha viscut tota mena de canvis :

L'any 1832 l'arquebisbe Antonio Fernando de Echanove i de Zaldívar , en una visita pastoral, va prohibir que s'hi fessin misses i la va clausurar degut al seu mal estat.

L’any 1854 es van realitzar obres d'arranjament a l'edifici, la tradició recull el fet que aquell any la vila es veié deslliurada d'una epidèmia de còlera degut a la protecció dels Sants Metges; les obres van assolir gran envergadura:construcció d'un nou frontispici amb campanar d'espadanya i les imatges dels sants metges, 4 nous altars interiors, pintures de Marià Fortuny i Marsal (Reus, Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874 ).

El 6 de juny de 1855 es retornaren a l'ermita les imatges dels Sants, esdeveniment que es rememora cada any amb l'aplec a l'ermita.

Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II República Española , va patir danys de molta importància.

La descripció tècnica ens diu; construcció de línies sinuoses, amb una gran barbacana suportada per un campanar de formigó situat a la part davantera del recinte. La portalada és un dels seus trets més característics i consisteix en una gran reixa vidrada de 8 metres d’amplada , per una alçada semblant , que integra eines agrícoles, instruments de les arts liberals i vidres policroms.



L'ermita inclou el santuari pròpiament dit, exvots, sagristia, sales de reunions i menjars, cuina i gran plaça empedrada.

S'accedeix a l'ermita pel camí vell, les escales que duen a la plaça estan flanquejades per dues escultures dels Sants Metges, dins dels corresponents nínxols, que daten del segle XIX.

Deixàvem al Joan Bonet LLienes continuar les seves tasques de manteniment i neteja, i ens comprometíem a fer-li arribar noticia d’aquesta publicació que adreçarem a l’Ajuntament.

CREU DEL COLLET DE SANT ANTONI. BOT. LA ‘TERRA NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Serra Saún, al que anomenava amb tota justícia ‘ apòstol’ d’aquestes terres , em feia arribar unes bellíssimes imatges de la Creu del Collet de Sant Antoni , que està a la carretera d'Orta, encara que poc visible des del cotxe en quedar a un nivell més baix. Des de Bot un camí rural us hi portarà directament.


A la pàgina de l’Ajuntament s’explica ; Collet de Sant Antoni. Situat a prop del poble, al camí dels horts per honorar a Sant Antoni amb una creu de terme de l’any 1759 de recent restauració; el lloc disposa d’una petita zona de lleure.

El cert però, és què durant molts anys l’ indret ha estat totalment abandonat , i hom pensa que el impuls que ha fet possible aquesta ‘ restauració’ ha estat l’enyorança d’altres èpoques de les que únicament resten avui algunes frases poètiques, en que els botencs demanaven la intercessió al Sant ‘miracler’ en aquesta capelleta.


Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa te vull dir,
que els pobres planten la vinya, i els rics es beuen el vi.

Sant Antoni, Sant Antoni, tu que estàs en eixe armari,
ves a dir-li al nostre amo, que mos apujo lo salari.

Sant Antoni, Sant Antoni, Sant Antoni del giner,
que a la meva butxaqueta, no hi habita cap diner.

Sant Antoni del Collet, Santa Magdalena d’Arnes,
doneu-me bona collita, de primentons i tomàtes.

Sant Antoni del Collet, vós que esteu en aquesta ermita,
guardeu als fadrins de Bot, de caure a la quinta.

Dissortadament a la ‘ Terra Noble’, com per arreu, la pràctica religiosa passa avui una ‘època molt magre’.

diumenge, 27 juliol de 2014

VIATGE A L’EMIRAT DE LÀRIDA [ AL-TARG AL-ALA ] FRONTERA SUPERIOR DE AL-ANDALUS

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, principalment a la comarca del Segrià, els Alamús, Albatàrrec, Alfés,.. saltant a les Garrigues, fins Albagés,.. està clar que no sempre aquest Al- té una connotació àrab, tant almenys – des del meu punt de vista – com que no la té en CAP CAS.

Alamús, els ; Albatàrrec ; Alcanó ; Alcarràs; Alcoletge; Alfarràs ; Alfés ; Alguaire ; Almacelles ; Almatret ; Almenar ; Alpicat ,...

Cercava una de les obres més ‘oblidades’ de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), l’edifici de la Societat Agrícola La Practica d’ Albatàrrec.


Retratava al Josep davant la malmesa façana ; la descripció ‘tècnica’ de forma quasi telegràfica ens diu ; edifici entre mitgeres que correspon estructuralment a una sola nau, tot i que l'interior ha estat objecte de diferents remodelacions. La façana principal és de maó i fa un joc de línies horitzontals i arcs escalonats; la façana està rematada en forma triangular i resseguit per una motllura que imita un entaulament clàssic.

Quan al topònim llegíem com un sentit possible, en tesis de Miguel Asín Palacios ( Saragossa 15-07-1871- Sant Sebastià 12-08-1944 ), atesa la seva situació al llarg d’una via de comunicació ‘al-watira ‘ , la senda.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 26 juliol de 2014

LA CAPELLA DEL SANT CRIST DE CEMENTIRI DE VILADRAU. MONTSENY JUSSÀ. OSONA. GIRONA. CATALUNYA

La Neus Mir retratava la Capella del Cementiri de Viladrau, que s’aixecava a darreries del segle XIX, ja que fins l’any 1899 estava adossat a la Capella de la Pietat, avui quasi al centre de la població.


Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), confirmació de l’advocació d’aquesta Capella, i àdhuc – si en tenen – fotografies del seu interior.

La profunda descreença que generava la signatura de la Carta Col•lectiva de la Jerarquia Catòlica – amb l’excepció només de l’arquebisbe de Tarragona, que moriria a l’exili - ; l’església española no ha fet – encara – cap acte de penediment aquella acció d’extrema vilesa qualificable com un apostasia , que lesionava de forma irreparable la unitat de l'Església Catòlica Apostòlica d’obediència Romana, ha comportat que la major part d’aquestes capelles tinguin avui ‘funcions paganes’, com magatzem de mals endreços per exemple.



Rebia unes imatges datades el 1-XI-1981 des de l’arxiu Gavin, que alhora que em confirmen l’advocació, evidencien ja el caràcter ‘subsidiari’ d’aquesta Capelles de Cementiri.

divendres, 25 juliol de 2014

L’ANCIENNE HÔTEL DE VILLE D' ALBATÀRREC. SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Em cridava l’atenció un edifici en cantonera de planta baixa i dos pisos de composició inicialment simètrica, encara que avui desvirtuada, situat al número 23 de la Plaça Sant Salvador.


A la façana principal, les obertures de la planta baixa i el primer pis són d'arc rebaixat i les del segon pis quadrangulars però totes estan emmarcades per una motllura llisa, a l'igual que la separació entre els diferents pisos. A la façana lateral totes les obertures són allindades però també estan emmarcades per la motllura llisa. A la primera planta de la façana principal hi ha un balcó corregut de pedra. El parament és de grans carreus de pedra ben escairats.


A la mateixa Plaça hi ha un font datada l’any 1906 – sembla que de pare desconegut -, i de la que ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


No disposa Albatàrrec d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i no trobava tampoc cap dada de l’edifici de les antigues escoles, reconvertit avui per atendre altres ‘necessitats socials’.

dijous, 24 juliol de 2014

LA MARTIRITZADA ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’OLLERS. BARBERÀ DE LA CONCA. TARRAGONA. CATALUNYA

No sabia trobar la data de consagració de la primitiva esglesiola romànica que es va enderrocar al segle XVII per construir al seu damunt un temple barroc – que segons m’explicaven estava curull d’obres d’art - i que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República Española va patir danys tant importants que aconsellarien el seu definitiu abandó, i l’habilitació d’una casa del nucli d’Ollers com a nou temple.

La descripció d’aquest espai dessolat ens diu ; església barroca de nau única i coberta amb volta de canó, el mur, a la banda interior, presenta una decoració molt sòbria.

Només es conserva una part de la façana i el primer tram d'entrada. La porta principal encara conserva les dovelles motllurades.


Les imatges ho contradiuen força, avui les plantes s’han ensenyorit de l’edifici, i llevat d’algun llençol de les parets, tot és ruïna.


Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp 1869 - Toledo 1940), cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil, promovia la signatura d’una carta entre la Jerarquia catòlica recolzant al feixisme contra el Govern democràticament escollit, i l’ Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), era la única veu opositora, i marxava a l’exili.

Cadascú des del lloc on els ha situat Déu, veuen el resultat d’aquell tràgica decisió.