dilluns, 23 de gener de 2017

ANTIGUES ESCOLES DE RIUDECOLS. EL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA.

Retratava l’edifici de les ‘ antigues escoles’ de Riudecols que tenen avui altres destinacions.


No trobava cap dada del seu autor, en demanaré informació a l’Ajuntament, als riudecolencs i urbi et orbe a tothom que en tingui informació.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un pdf de la Revista El-Eco-patronal.-1-10-1935-no.-304 en la que a la pàgina 23, es fa referència a l’arquitecte Nilo Tusquets, com autor del projecte de Tres Escuelas Unitarias a la Villa de Riudoms.

A http://www.joaquimnadal.cat/el-convent-de-les-bernardes-exclaustracio-i-restitucio-1936-1939/
Llegia que el 7 de juny de 1940 es van reunir, a Girona, d’una banda, l’arquitecte Nilo Tusquets de Cabirol

I finalment a http://archivo.elperiodico.com/ed/19970329/pag_030.html
Al fallecimiento de Don Nilo Tusquets de Cabirol, hecho ocurrido en Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el día once de Septiembre del año mil novecientos noventa y seis,..

No trobava enlloc cap referencia al lloc i data de naixement d’aquest arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 22 de gener de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GENÍS. TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Teníem ocasió el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, d’accedir al interior de l'església parroquial de Torroella de Montgrí, advocada a Sant Genís, perquè s’hi celebrava la missa exequial de la Montserrat Sagrera Bagudà que lliurava l’ànima al Senyor als 74 anys.


Patrimoni Gencat ens explica que el temple està situat al nucli més antic de la vila. És un temple d'una sola nau (de 14,46 metres) de cinc trams amb arcs torals apuntats recolzats sobre pilars que es corresponen amb els contraforts exteriors. A cada banda hi ha cinc grans finestrals d'arc apuntat. Entre els arcs hi ha voltes de creueria, amb claus de volta que presenten relleus de gran interès. L'absis és de base poligonal, de set costats, amb capelles i finestrals apuntats. A banda i banda de la nau hi ha capelles, algunes d'elles modificades per intervencions posteriors a la construcció del temple. A la banda nord es troba la Capella Fonda, a la qual s'accedeix des de l'interior. La sagristia és situada a la dreta del presbiteri, i el cor a l'extrem de ponent, de cara a l'altar major. L'església té dues portes d'accés: una situada a ponent, la de Sant Genís, i la porta de migdia, que ocupa el lloc destinat anteriorment a capella lateral. La façana és barroca, amb una gran portalada que presenta elements d'inspiració clàssica. El temple té dos campanars: el petit, més antic, és de base quadrada i cos superior hexagonal amb coberta piramidal, i el nou, inacabat, es troba situat a la banda nord de la façana, i és octogonal, amb una balustrada a cada una de les cares. És remarcable la decoració escultòrica de les impostes i de les gàrgoles.

El temple va ser erigit durant el segle XIV, en substitució d'un d'anterior, d'època romànica. Va ser iniciat a principis d'aquest segle i acabat en l'interior probablement el 1605 (en una clau de volta apareix aquesta data). La consagració de l'església va realitzar-se l'any 1609. Posteriorment van efectuar-s'hi obres de gran importància durant el segle XVIII: d'aquest període daten la Capella Fonda, la Sagristia, el campanar nou, la porta de Migdia i la façana de Ponent.




Recollia imatges del interior en acabar la funció religiosa.

dissabte, 21 de gener de 2017

CASTELL DE RAVÓS. CORNELLA DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El sol declinava ràpidament quan retratava al Josep Olivé Escarre, davant del gran casal amb torres rodones als angles i merlets, conegut com ‘Castell de Ravós’, avui al terme de Cornella del Terri, a la comarca del Pla de l’Estany.



Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta quadrangular amb un interessant pati interior, que integra en el seu perímetre l'església parroquial de Ravós, advocada a Sant Cugat. Conserva bona part de l'estructura de la façana de llevant i de migdia amb dues torres de planta circular, en una d'elles encara es conserva la coberta. Les parets són de maçoneria que és arrebossada a les façanes i les cobertes són amb teula àrab a vàries vessants. A la part superior de la façana de llevant es conserven restes de merlets. L'accés principal és situat a la façana de migdia, és un gran portal amb llinda de dovelles tallades en regràs.

Castell palau. Documentat el 1116. Castell de l'ardiaca.

Fou construït durant els segles XII-XIII i, segons Martín de Riquer Morera, VIII comte de Casa Dávalos (Barcelona, 3 de maig de 1914 - ibídem, 17 de setembre de 2013), Luis Monreal y Tejada (Zaragoza, 1912+ Barcelona, 1.11.2005) , formava part de la línia defensiva situada al nord de Girona, que a més era completada pels castells de Medinyà i Sant Julià de Ramis.

Durant molt temps fou de senyoria eclesiàstica, que el 1359 era propietària de pràcticament tot el poble.
Amb la desamortització, el segle XIX el castell esdevé casa de pagès.

Quan al topònim Ravós, com el seu homònim de l’Empordà sobirà, defensem que deriva del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ ràpids fluvials’. http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf

No agrairem mai a la dinastia Borbònica, el caos que deixaven tant en la toponímia, con en els llinatges o cognoms, els funcionaris de parla castellana, que des de 1714, s’ocupaven dels afers administratius. En aquest sentit no podem deixar de recordar als dictadors que han excel•lit també en aquesta tasca miserable.

No trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista. La despoblació de la Catalunya interior, és un dels GRANS problemes que haurà de corregir la República Catalana

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara- , és feina de TOTS.

divendres, 20 de gener de 2017

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA AL CONVENT DE SANT AGUSTÍ DE TORROELLA DE MONTGRÍ. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a ;

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Montgr%C3%AD&page=9&pos=83

L'edifici de l'antic convent de Sant Agustí ocupa tota una illa delimitada pels carrers de Sant Agustí i Onze de setembre, i per les places d'Espanya i dels Dolors.

El conjunt presenta dificultats quant a la seva descripció, a causa de les nombroses modificacions que ha experimentat en la seva adaptació com a escola pública i després de remodelació i ampliació. Fins a la darrera intervenció (Arcadi Pla, 1988) el component tipològic dominant a l'exterior era el noucentista, corresponent a la reforma realitzada per Jeroni Martorell a principis d'aquest segle, tot i conservar-se una gran portalada barroca i el claustre del convent, d'estil renaixentista.


L'element més notable que s'ha conservat de l'antic convent de Sant Agustí és el claustre renaixentista d'estil toscà datable del XVII. Originàriament tenia dos pisos d'arcades de mig punt; actualment només es conserva l'ala nord, però seria relativament fàcil reconstruir les tres ales restants al nivell del segon pis.

Fundació dels Agustins de finals del XIV abandonada a causa de la desamortització de 1835. Actualment l'edifici conserva alguns elements datables a finals del s. XIV, tot i que la l'única resta visible de l'antic convent és el claustre del segle XVII.

L'any 1921, per encàrrec de la Diputació, l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951), restaura l'edifici i l'adapta per acollir-hi les Escoles Públiques, desapareixent les estances conventuals.

L'any 1932 s'enderroca l'antiga església dels Dolors (del segle XVIII), de la qual només s'han conservat alguns arcs.

L'edifici ha estat reformat i ampliat per l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel (Girona, 1945) entre els anys 1988-1989, quan s'hi allotjava l’ Institut d'Ensenyament Secundària. Aquesta obra va ser finalista al Premi FAD de 1988. Actualment (2005) amb la construcció del nou IES l'edifici de les antigues escoles acull dependències municipals com l'escola de música o l'escola d'adults, entre d'altres.

Un enllaç molt interessant per als que vulguin ampliar aquesta informació : http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/208762/277968

M’explicaven a l’Estartit , topònim derivat de AESTUARIUM TICERI, estuari del Ter, que l’edifici de l’escola anterior a la dictadura franquista, se’l enduia el mar. Sou pregats de fer-nos arribar si més no una fotografia, i qualsevol dada relativa a la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions d'edificis escolars anteriors a la dictadura franquista en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dijous, 19 de gener de 2017

IN MEMORIAM. ESCOLES PÚBLIQUES / AJUNTAMENT. PALAU-SAVERDERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografíes de l’edifici que acull avui l’ajuntament de Palau-saverdera, i que havia estat l'escola pública de la Mancomunitat de Catalunya a Palau-Saverdera (aquest és el títol del plànol conservat) construïda entre els anys 1914 i 1916 per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 1883 - ídem, 1965)



http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=saverdera&page=1&pos=2

Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici està situat dins del nucli urbà de la població, l'edifici ocupa tota una illa delimitada pels carrers Nou, de l'Escola, Padró i Gironès.

Edifici exempt de planta rectangular format per tres crugies, les dues situades als extrems més altes. Les cobertes són a dues vessants de teula àrab, amb voladís sostingut amb les mateixes bigues que les cobertes. Consta de planta baixa i un pis d'alçada. L'edifici té doble façana, tot i que la principal té sortida al carrer Nou. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt ubicat a la crugia situada a l'angle est de l'edifici, la qual correspon a la caixa d'escala. Damunt seu hi ha dues finestres d'arc de mig punt, amb la línia d'impostes destacada i ampit corregut. A la part superior, un rellotge de sol decorat amb motius ornamentals. A la part central de la façana, les obertures són de les mateixes característiques que les de l'escala, agrupades per parelles. A la primera planta hi ha una terrassa amb barana d'obra motllurada i entaulament de bigues. La crugia adossada a l'oest presenta el mateix tipus d'obertures anteriors, però agrupades en grups de tres. A l'altell hi ha un òcul emmarcat. La façana posterior manté les mateixes característiques tipològiques que la resta de façanes de l'edifici.

La creació de les Antigues Escoles o també nomenades Escoles de la Mancomunitat va ser promoguda per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925 ) , va funcionar com a escola durant 80 anys.

L'any 1999 l'edifici fou traspassat al patrimoni municipal. Després de traslladar els alumnes a la nova escola del Quintants, l'escola va patir una sèrie de reestructuracions per acollir les dependències de l'actual Ajuntament. Aquest va ser inaugurat el 5 de febrer de 2005

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte de la rehabilitació.

Si us interessa el tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista us recomano un a lectura :
Das, Ribes de Freser, Vilobí d’Onyar, Salardú,... , un món per explicar a la ciutadania.
http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/Mestall16.pdf

Tenim publicades MÉS de 1000 escoles a https://issuu.com/1coneixercatalunya , i esperem la col•laboració de TOTHOM a l’email coneixercatalunya@gmail.com per assolir la TOTALITAT d’aquest edificis que estimen en no menys de 3.000 arreu de Catalunya

Palau-saverdera gràcies a les búfales de la Ramaderia Mont ha tingut un ressò internacional.
http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-oncomprar/ramaderia-mont/

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. PUJALS DELS CAVALLERS. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Costa retratar l’església parroquial de Pujals dels Cavallers, avui al terme de Cornellà del Terri, està situada en una petita elevació, i quasi engolida per un edifici en la seva part posterior i lateral dreta.



Patrimoni Gencat ens diu que és un temple de nau única, planta rectangular amb absis i dues capelletes laterals de construcció posterior. Les parets portants són en bona part fetes amb carreus de diferents mides. La nau és coberta amb volta de mig punt i teulada a dues vessants. Presenta un campanar amb espadanya cobert amb teulada. A sobre de la volta hi ha restes de l'antiga coberta que hauria anat directament suportada a sobre d'ella. Inicialment l'edifici era romànic i posteriorment presentà ampliacions realitzades en el segle XVII.

La porta principal presenta una ferramenta de forja, la fusta, ja força gastada, és de xiprer. Té un forrellat senzill, sense cap tipus d'ornamentació i un pany amb sobrepany quadrat, amb quatre cares corbades i els vèrtex amb sageta que subjecta un clau de cabota grossa. Només tres dels claus són d'època. La porta està reforçada amb les típiques espirals romàniques: un plançó acanalat partit en dos pels extrems que es cargolen un per cada banda. La porta va ser restaurada l'any 1655, data que fou gravada a la fusta i que es pot veure clarament com ocupa el lloc on hi havia una de les espirals.


A l'interior de l'església hi ha una talla de Sant Antoni amb el Nen, del segle XVII, restaurada.


Fotografia de Dolors Casanovas i Ramon Maria Castells

Per nomenclàtors del segle XV se sap que, des d'abans, aquesta parròquia era dedicada a Santa Eulàlia, i el seu mossèn assistia als sínodes celebrats a Girona. En un visita realitzada pel bisbe de Girona, l'any 1363, va comprovar el mal estat en que es trobava la teulada de l'església, i que la parròquia no podia pagar les obres de millora.

L'any 1420 el bisbe Andreu Bertran ordenà que el Santíssim Sagrament fos guardat en un tabernacle o sagrari.

Cap al segle XVII es va reformar la fàbrica de temple. En concret, es van construir dues capelletes laterals i la sagristia.

No ens era possible accedir al temple, tampoc trobàvem cap ésser humà per a preguntar-li si abans de la dictadura franquista hi havia escola a Sant Andreu, i ens cas afirmatiu on es feien les classes

És bo recordar que a Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ en patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és de feina de TOTS.

Hi ha una pregunta que em corseca; com és possible que en una Catalunya amb poca població, amb obvies dificultats tècniques, i àdhuc econòmiques, es fessin edificis monumentals com aquest, i que en l’actual Catalunya, pletòrica de població, amb totes les facilitats tècniques que el progrés permet, i sense problemes econòmics ‘reals’, tothom estigui resignat a veure’ls ensorrats?.

Als que han permès i/o propiciat el lamentable estat en que es troba el patrimoni històric de Catalunya, felicitats, a ells, als seus fills, nets i família tota. Esperem i desitgem que la seva ‘tasca’ no quedi en l’oblit.

dimecres, 18 de gener de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA ANNA DE L’ESTARTIT. TORROELLA DE MONTGRÍ. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església parroquial de l’Estartit, topònim derivat de AESTUARIUM TICERI, estuari del Ter, patrimoni Gencat ens diu que és un temple amb planta de creu llatina, d'una sola nau amb absis semicircular, amb cúpula semiesfèrica sobre el creuer, que es reflecteix exteriorment en cimbori vuitavat, amb vuit obertures d'arc de mig punt atrompetades. La façana presenta un cos central avançat amb la porta d'accés d'arc de mig punt, una finestra de la mateixa tipologia i un campanar superior de base quadrada i coronament amb merlets; a ambdós costats d'aquest cos hi ha paraments amb finestres. Hi ha un ús decoratiu dels elements del vocabulari romànic, (aquets llombards, atrompetant de les obertures, arcs de mig punt, ...).


Josep, Salvany i Blanch
(Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) l’havia retratat l’any 1912, abans de que fos reconstruïda i eixamplada l'any 1920.


A la façana hi ha una placa, on s'indica que fou costejada pels familiars de Pere Coll i Rigau (Torroella de Montgrí, 1853 – Pals, 1918) (introductor del conreu de l'arròs a l'Empordà el segle XIX) per tal d'honorar la seva memòria.


Us deixo un enllaç on podreu llegir un interessat i documentat article sobre Pere Coll Rigau ( 1853-1918), en el que no consta però, qui va el mestre d’obres i/o arquitecte de Santa Anna de l’Estartit.
http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/viewFile/200357/281434

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Un bon amic, metge hematòleg, m’explica que en general els gironins son els catalans que presenten un menor índex de feixisme sang’, dit això, m’insistia però en el llarguíssim període d’emmetzinament que patien uns i altres, que acabava provocant la ‘inèrcia perniciosa’ que assola Catalunya.

El Valentí Pons Toujouse, autor de la pàgina MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , en relació a l’església de Santa Anna de l’Estartit, terme de Torroella de Montgrí, a la comarca de l’Empordanet, em diu que l’autor, va ser l’arquitecte Isidre Bosch Bataller ( Vilanna, 1875- Vilanna, Bescanó , 1960 )