dijous, 28 de maig de 2015

LA RUÏNA INEXPLICABLE DEL MAS MITJÀ. SANTA EUGÈNIA DE BERGA. OSONA

Retratava entre sanglots – l’oblit del patrimoni històric és una constant malauradament a Catalunya - el Mas Mitjà, casa natal de l’historiador franciscà Josep Maria Pou i Martí (Santa Eugènia de Berga, Osona, 1882 — Roma, 1961 ) vinculat a la vida de sant Miquel dels Sants, de nom de naixement Miquel Argemir i Mitjà (Vic, 29 de setembre de 1591 - Valladolid, 10 d'abril de 1625 ) , el mas té a prop una capella, dedicada a la Puríssima Concepció, i un petit oratori on, segons la tradició, el sant ( Patró de la Ciutat de vic ) , encara infant, es va rebolcar en les bardisses per vèncer les seves temptacions.



Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) en el que atenen el meu prec m’adjunten dues imatges datades el 15-I-1983, del Mas Mitjà i la capella de la Puríssima Concepció, situades al terme de Santa Eugènia de Berga, a la comarca d’Osona.



Quina successió terrible de fets a portar aquesta casa a la seva tristíssima situació actual ?.

No en sabia trobar cap dada, ho demanaré a l’ajuntament, als santaeugenencs, i urbi et orbe a qualsevol que ens pugui donar un xic de llum.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 27 de maig de 2015

EL PONT MEDIEVAL D’OGERN. BASSELLA. LLEIDA.CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant del que es manté encara dempeus del pont d'Ogern que constava originàriament de quatre ulls, dels quals se'n conserven dos a la banda dreta del riu, i de la resta únicament els fonaments.


Es tractava d'un pont d'un sol vessant amb un desnivell que anava creixent de dreta a esquerra, de manera que els ulls es feien més alts i grans per salvar la diferència d'alçada entre les dues ribes. El pont està esbiaixat sobre les aigües, possiblement per assentar-lo en l'indret on hi ha la roca del riu i per resistir millor l'empenta de l'aigua. Els pilars són de carreus regulars, igual que les dovelles que són força grosses. Els carreus de pedra es barregen amb els còdols del riu. Es tracta d'una estructura difícil de datar.

El pont d'Ogern servia per travessar la Ribera Salada, enllaçant la part d'Ogern i Oliana amb Madrona. Era l'únic pont de la zona. Francisco de Zamora, en el seu periple de 1789 diu: "hay [en Ogern] puente de cuatro ojos hecho a expensas de don Antonio Pongem, comerciante de Barcelona". http://www.monacodebacardi.com/julio/doc01130.html

Malgrat aquesta afirmació hom pensa que podria ser de tradició romànica o gòtica, i que enlloc de HECHO, potser Francisco de Zamora Peinado, (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 1757 + 1812 ) hauria d’haver escrit REHECHO.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 26 de maig de 2015

CEIP LOLA ANGLADA. BADALONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
http://www.diaridebadalona.com/linici-de-lampliaci%C3%B3-de-lescola-lola-anglada-ja-%C3%A9s-una-realitat


Llegia que l’actual CEIP Lola Anglada de Badalona, va ser inaugurat a primers de novembre de l’any 1930, aleshores a la paret que dona cara al mar, hi havia un rètol, amb grans lletres de bronze que proclamava el seu nom: Grupo Escolar Martínez Anido [ Severiano Martínez Anido (Ferrol, La Coruña, 21 de mayo de 1862 - Valladolid, 24 de diciembre de 1938), un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputats l’any 2008, per la Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón Real ( Torres , Jaén , Andalusia , octubre 26 de 1955 ) pels presumptes delictes de detenció il•legal i crims contra la humanitat que suposadament haurien estat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim de Franco . El jutge va declarar extingida la responsabilitat criminal de Martínez Anido quan va rebre constància fefaent de la seva mort, esdevinguda setanta-vuit anys abans. La instrucció de la causa va ser tan polèmica que Garzón va arribar a ser acusat de prevaricació , jutjat i absolt pel Tribunal Suprem ]

És obra de l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana (Barcelona, 1869-1937), curiosament no trobava a la fitxa tècnica , gaire informació de l’edifici. http://geoportal.badalona.cat/badalonagp/Doc/F-22.pdf

Son del mateix arquitecte, l'edifici de l'antiga Escola del Treball de Badalona, actual seu del Conservatori de Música, i el Grup escolar Ventós Mir.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dilluns, 25 de maig de 2015

L’ESCOLA DE LA II REPÚBLICA DE CASSÀ DE LA SELVA.GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.


Llegia que l’escola de Cassà de la Selva , fou projectada per Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960) Actualment se l’anomena Escola Puig d’Arques

Ni va haver moltes més a Catalunya en aquella època, en la que s’associava la cultura, amb la llibertat, el progrés social i el creixement econòmic, el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) ho va deturar temporalment, i durant el segon feixisme enderrocar escoles va esdevenir mèrit patriòtic, així a Sabadell, Arbúcies,..., sou pregats de penjar directament les vostres fotografies a la pàgina de facebook, https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT PERE D’ALTÉS. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Bassella té una superfície de 70,25 km², encara que bona part del terme municipal està inundat per les aigües pel pantà de Rialb, de les que antics pobles com Bassella, Aguilar de Bassella, Castellnou de Bassella , sobresurten en èpoques de gran sequera.

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins al poble d’Altés a retratar la seva església parroquial advocada i el fossar proper fossar parroquial.




Llegia en un document municipal : http://bassella.ddl.net/fotos/bassella/POUM/POUM_Bassella_Mem_2.pdf

L'actual església parroquial de Sant Pere d'Altés fou bastida el 1828; consta d'una nau, força elevada, i tres altars.
L’any 1118 l'antiga església de Sant Pere del castell d'Altés fou donada per Arnau Guitard a la canònica de Solsona i el lloc és esmentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.

A mitjan segle XIII pervingué als Josa i el 1259 Guillem Ramon de Josa era senyor d'Altés, Ogern i la Salsa.

A la segona meitat del segle XIV Altés tenia 5 focs.

L’any 1559 era senyor d'Altés, Madrona, Ogern, Ceuró, la Salsa i altres llocs, Joan de Josa i de Cardona.

L’any 1831 Altés era senyoria de Mercader i Sadurní.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici de l’església i el fossar parroquial. Ho demanaré a l’ajuntament de Bassella.

El mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa la procedència d’aquest topònim Altés, de la forma bascoide ote-tsu ("ple d'esbarzers").

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 24 de maig de 2015

CAPELLA DEL SANT CRIST DE FOSSAR DE VERDÚ. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA.CATALUNYA

Tenen els verdunins un fossar ‘clàssic’, amb els nínxols situats sota porxo, i un espai en que encara s’enterra i/o s’enterrava a terra.


La capella del Sant Crist és l’edifici situat en el punt central, com pertocava en els temps reculats als edificis de culte.



No sabia trobar cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.

M’havia succeït el mateix amb l’edifici de les antigues escoles.

Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com l’autoria d’un i altre edifici.

La ‘inèrcia perniciosa’ s’ensenyoreix també d’aquestes terres de la Catalunya interior.

Li agraden al Josep Olivé Escarré aquests cementiris que podeu trobar en els límits de la Segarra històrica, i també en les terres illenques que es colonitzaven amb nadius d’aquestes contrades.

ESCOLA ANDREU FARRAN. AGER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

En ocasió de documentar l’edifici de l’ajuntament i escoles de la Llacuna a la comarca de l’Anoia, em feien arribar per e.mail un ‘material’ preciós per la tasca de recuperar la memòria de les escoles publiques de Catalunya, anteriors a la dictadura de Franco. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/05/23/pagina-6/33186801/pdf.html

En relació a l’arquitecte Ignasi Villalonga Casañes, traslladava aquest post al Col•legi d’Arquitectes, al que demanava també dades – si existeixen – sobre aquella exposició , que s’esmenta a la Vanguardia del 23 maig de 1933.
Sol•licitava informació a l’Ajuntament d’Ager, que em contestava per email ;

L'escola Andreu Farran d'Àger va ser construïda per l'Estat, existint un document d'acord de diferents entitats per a la seva construcció que data de finals del anys 20.

Hores d’ara hi han unes persones que estan fent un recull històric de l'escola d'Àger, malgrat que això els hi portarà mesos, i que no tenen encara gaire informació, si esteu interessats podeu posar-vos en contacte amb ells al correu einglada@economistes.com.

Els hi demanava una fotografia per completar la imatge que trobava al blog de l’escola, i per descomptat qualsevol informació que vagin trobant en la seva recerca.


L’Esther Inglada ens enviava fotografies actuals de l’edifici.




Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés