dimarts, 1 de setembre de 2015

IN MEMORIAM DE SANT SALVADOR DE PUIGCERVER. SENTERADA. PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

La Gemma Capdevila Ribes recull – fotogràficament – els trossets d’història al Pallars jussà que expliquen les pedres.
Puigcerver és un nom compost. És descriptiu, i ja plenament romànic, és a dir, format ja dins del català. D'una banda, es tracta d'un puig, és a dir una muntanya de no gaire alçada, i de l'altra, evidencia la presència de cérvols, d'alguna de les menes abundoses antigament en el Pirineu. Es tracta, doncs, de la muntanyeta dels cérvols.

L’església de Sant Salvador de Puigcerver, a dia d’avui és una ruïna, llegia que tenia un campanar de torre a l'angle nord-oest, que va caure a mitjan segle XX, esfondrant una part de l'església.


El Pallars jussà cau a trossos davant l’absoluta indiferència de les elits politiques entretingudes en el seu ‘ i tu mes ‘.

Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) , imatges d’aquesta església avui ensulsiada.

I rebia una ràpida resposta en la que em diuen :
E.P. de Sant Salvador
Puigcerver (Senterada)
Pallars Jussà



Exterior març 1964


Interior 12-VII-1973

Salutacions.

El deute de Catalunya amb l’Arxiu Gavin és del tot impagable.

dilluns, 31 d’agost de 2015

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE TOURS. SOBREMUNT. OSONA, CATALUNYA.

Retratava l’església parroquial de Sobremunt, advocada a Sant Martí de Tours; la descripció ens diu que està orientada a ponent amb teulada de dues vessants. L´ envolten un grupet de cases formant el nucli rural de Sobremunt. La part davantera, està formada per un campanar de planta quadrangular de tres sostres i cobert de teules. A la part superior, s´hi observen quatre obertures semi- circulars, on es troben les campanes. A sota, el portal d´ entrada, amb una llinda de pedra treballada datada de l´ any 1890. Les cantoneres són de pedra i té adossada una capella al cantó dret, rematada amb un petit absis. Al cantó esquerra, un gran pati dona accés a la rectoria. Aquesta, amb teulades de dues vessants es troba orientada al sud.


Existia ja l’any 1094, bé que fou totalment transformada any aprofitant una bona part dels murs romànics.

L’any 1760 – amb els diners d’Amèrica - fou ampliada i decorada amb elements barrocs, i el 1890 li fou afegida una espaiosa capella del Santíssim.

En la nostra visita romania tancada

Sobremunt tenia 339 veïns al cens de l’any 1857 en que s’assolia el nombre màxim d’habitants , que trobada reduïts fins a 90 a finals de l’any 2013.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 30 d’agost de 2015

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE TOURS. COFORB. CAPOLAT. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Coforp ( ara Coforb )´, advocada a Sant Martí de Torus, al terme de Capolat, al Berguedà.


El topònim evoluciona del llatí FAGU CURUV ‘ faig retorçat , corbat’ , i possiblement era aleshores de caire descriptiu, avui dissortadament no hi ha un faig en aquesta zona, ni per un remei.

La descripció ens diu, edifici d'una sola nau, el cementiri al seu costat i una casa annexa. L'església és de planta rectangular, ubicada en un terreny amb desnivell, d'aquí que l'accés pels peus es faci a través de graons. Aquesta porta és una obra posterior, un arc escarcera de maó flanquejat per falses pilars, també de maó. El parament és de pedra sense treballar, de diverses dimensions i disposada en filades després arrebossat. Sobre la porta hi ha un petit òcul i rematant la façana, un campanar d'espadanya de dos ulls. La coberta és a dues aigües feta de teula àrab.

El Miquel Pujol Mur, i la Maria Rosa Planell Grau, tenien ocasió d’accedir a l’interior, i en retrataven l’altar.

La reiteració d’aquesta advocació en aquestes contrades, s’explica per la presència de tropes franques a l’època de la reconquesta als sarrains; tothom viatja amb els ‘seus Sants, i les seves Mares de Déu’, i això en els nostres dies, es continua repetint. També els nostres ‘emigrants’ , dits ara per la ‘camarada’ María Fátima Báñez García (San Juan del Puerto, Huelva, el 6 de gener de 1967), Ministra de Treball, ‘mobilitat exterior’, s’encomanen a la Mare de Déu de Montserrat, o a la que els pertoqui per veneració familiar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 29 d’agost de 2015

ESGLÉSIA DE SANT LLUÍS BISBE. ELS GUIAMETS. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església parroquial dels Guiamets, advocada a a Sant Lluis, bisbe de Tolosa, i coincidia amb la senyora, Concepció Perpinyà Giné, amb la que tenia ocasió de tenir una gratíssima conversa , en la que m’explicava entre altres coses interessants , que la figura que decora la fornícula de l’església de Sant Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe, va ser obra de Marcel•lí Giner i Folch (Marçà, Priorat, 4 de desembre de 1918 - 13 de novembre de 2006), i que l’escultor va prendre com a model per a la seva cara, la d’un germà de la Concepció.


La descripció de patrimoni gencat ens diu ; construcció de planta rectangular, bastida de maçoneria arrebossada, amb carreus tallats a les cantoneres, coberta per teulades i cúpula al creuer. Església de tres naus de tres trams, el primer dels quals és ocupat pel cor, separades per pilastres, amb el creuer que no sobresurt de la planta i un absis poligonal. La volta, de canó amb llunetes a la nau central i al creuer, d'aresta a les laterals, arrenca a partir d'un entaulament clàssic. El campanar vuitavat és als peus de la nau, de 36 metres d'alçada i base quadrada, amb quatre finestres i cobert per una teulada piramidal de teula vidriada. La façana, sòbria, presenta un petit ull de bou i la portalada de pedra, decorada amb unes volutes senzilles que emmarquen dues pilastres que suporten un arc rebaixat. A l'interior s'hi troba la porta en un arc de mig punt i, a sobre, una fornícula amb una imatge moderna del patró del poble, afegim; obra de Marcel•lí Giner i Folch (Marçà, Priorat, 4 de desembre de 1918 - 13 de novembre de 2006).


En una futura ocasió esperem poder veure’n l’interior.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 28 d’agost de 2015

SANTA MARIA DE BIOSCA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església parroquial de Biosca, advocada a Santa Maria.


La descripció ens diu que és un edifici de grans dimensions. La porta principal, és quadrangular, i presenta dues pilastres amb estries molt profundes en disposició vertical i doble cornisa. A sobre hi trobem un frontó semicircular. A sobre d'aquest, hi ha una rossassa. L'extrem superior de la façana, utilitza formes còncaves i convexes. El campanar de forma octogonal, i presenta dos cossos separats per una motllura. A l'interior hi ha tres naus i les cobertures son de volta de canó amb quatre trams.

El sostre demogràfic de Biosca s’assolia al cens de 1857 amb 1.093 habitants, que es reduirien a 835 l’any 1900, i que a darreries de l’any 2013 eren 202.

A la llinda de la porta de l’església de Santa Maria de Biosca, hi ha gravada la data 1859.

A la Segarra, hi ha Catalunya, li cal desenvolupar una planificació pel que fa a l’ocupació del sòl, i als seus usos, i establir politiques que permetin viure dignament a qualsevol lloc.

dijous, 27 d’agost de 2015

SANTA MARIA D’ARDÈVOL. PINÓS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església parroquial d’Ardèvol, al terme de Pinós, a la comarca del Solsonès, advocada a Santa Maria.


La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals, orientada a llevant i amb la façana a ponent. Al costa de migdia hi té adossada la rectoria. L'església té un presbiteri quadrat. Totalment llis , al costat nord-est s'alça al campanar de planta quadrada, coronat per una balustrada i dos obertures a cada cara d'arc de mig punt. La façana, oberta a la plaça i a la torre de guaita medieval del castell d'Ardèvol és un exemplar propi de l'època: frontó triangular amb un petit nínxol que guarda la imatge de Sant Isidre. La porta té la següent inscripció a la llinda: "Sit Nomen Domini Benedictum anno 1688". El temple conserva alguns elements romànics en els murs.

Hom pensa que Santa Maria era alhora que la capella del Castell – del que resta únicament una torre – la parroquial d’Ardèvol; no hi ha però cap constància documental de l’existència d’una primera església romànica.

dimecres, 26 d’agost de 2015

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE TORÀ. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la Capella del Sant Crist del Cementiri de Torà, a la comarca de la Segarra.



Trobava forçà informació a : TORÀ•Arqu. RELIGIOSA OK_TORň•Arqu ... - Raco

La capella va ser sufragada pel bisbe Gil Esteve i Tomás (Torà, la Segarra, 16 de desembre de 1798 - Tortosa, 27 de juliol 1858), que va ser alhora promotor del recinte.

El mateix bisbe va ser qui va dissenyar el recinte, preveient un passeig central amb arbres i flors.

Se li encarregaven les obres al mestre de cases Josep A. Riera.

El dia 2 de setembre de 1854 va ser beneit per les autoritats.

No trobava cap referència als possibles estralls materials – els mort no poden ofegar-se - que deuria provocar l’aiguat del 12 d'octubre de 1907, a la Font de la Vila, hi ha un rètol que diu “l'aigua arribà aquí" que fa referència al nivell que assolí­ l'aigua del riu Llanera després d'uns forts aiguats.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que segons m’expliquen van ser posteriorment caserna de la Guardia Civil, i dels que m’agradaria saber-ne la història, i rebre’n almenys una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com