diumenge, 17 de desembre de 2017

SABEU SI L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’AJUNTAMET FINS A L’ANY 2005 HAVIA ACOLLIT TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES?. SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, ens decidíem a fer un tomb per Sant Feliu de Codines, malgrat el vent fred del divendres 15.12.2017, o fèiem gràcies al vehicle Megane Scenic, que malgrat la pèrfida obsolescència programada, de la que Renault manifesta no voler-se’n fer càrrec, ens ha porta – i ens porta – per arreu de Catalunya.

Llegia que la Casa de la Vila estava al nº 9 del carrer de Sant Joan. D'ací passà més tard, la Corporació municipal, a establir-se al carrer de Vic.

L'edifici es va construir en l'època del batlle Rosàs, l'any 1863. L’estructura em feia pensar – malgrat l’absència de dades- que l’edifici acollia alhora que la Casa Consistorial, potser les escoles Púbiques, i àdhuc els habitatges per als mestres. Ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també lògicament del nom propi , el cognom matern , i els llocs i dates d naixement i traspàs de l’alcalde Rosàs, del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici, i de l’autor dels estucats que podria ser Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988), del que hi ha constància de la seva activitat al Farell – Caldes de Montbui - i al mas Oller de Castellterçol


El dia 18 de setembre de 1943 es varen inaugurar les noves dependències de la Casa Consistorial, amb motiu de la celebració de la Festa Major de la Població. i hi varen ser fins al novembre de 2005, quan es van traslladar a un edifici nou situat a la plaça Josep Umbert Ventura.
http://www.santfeliudecodines.cat/actualitat/noticies/2005/11/24/el-nou-edifici-de-l-ajuntament-en-marxa-des-del-28-de-novembre

Actualment és la seu de l'Escola de Música Municipal.

PATRIMONI Gencat el descriu com ; edifici entre parets mitgeres compost de planta baixa i dos pisos i amb coberta a dues vessants coronada per un ràfec. La façana, de composició plana i simètrica, amb elements que li donen un caràcter neoclàssic.

L’edifici completament simètric en la seva façana, conforma malgrat l’abandó i la incúria un exemple de la tècnica de l’esgrafiat. Mitjançant aquest mètode decoratiu, a la façana s’hi representa l’escut de la vila, així com d’altres motius florals i línies que simulen marcs arquitectònics que atorgaven personalitat a l’antiga Casa Consistorial del municipi.

No disposa - encara - Sant Feliu de Codines d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dissortadament en matèria de justícia no hem trobat la resposta adient per part de Renault i de Regal,
no defallim.

En la immediatesa de les eleccions del 21D, ens fem nostres les paraules de la periodista Beatriz Talegón ( Madrid, 1983). I deplorem la inacció del PP enfront de les amenaces de mort que ha rebut ella i el seu fill.

Antonio Mora Vergés

dissabte, 16 de desembre de 2017

CAN PUIGDOMÈNECH. SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, ens decidíem a fer un tomb per Sant Feliu de Codines, malgrat el vent fred del divendres 15.12.2017, o fèiem gràcies al vehicle Megane Scenic, que malgrat la pèrfida obsolescència programada, de la que Renault manifesta no voler-se’n fer càrrec, ens ha porta – i ens porta – per arreu de Catalunya.

Llegia que Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona , 30 de novembre de 1952) va ser l'arquitecte autor de CAN PUIGDOMÈNECHC, per la seva ubicació, al costat de la carretera, que aleshores li atorgava un valor afegit, i que avui constitueix l’explicació més clara del seu estat d’abandó, li esqueia el CAN.


També és obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona , 30 de novembre de 1952) Can Trinxet/Can Bosch/ la Baronia, que de totes aquestes maneres s’ha conegut la casa, situada fora del nucli de Sant Feliu de Codines.


Sobta alhora que no consti a la llista de monuments de Sant Feliu de Codines, la casa de la fotografia de la que ens agradarà rebre’n dades del promotor i de l’autor, nom cognoms, lloc i data de naixement i traspàs ,.., a l’email coneixercatalunya@gmail.com


No disposa - encara - Sant Feliu de Codines d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dissortadament en matèria de justícia no hem trobat la resposta adient per part de Renault i de Regal,
no defallim.

En la immediatesa de les eleccions del 21D, ens fem nostres les paraules de la periodista Beatriz Talegón ( Madrid, 1983). I deplorem la inacció del PP enfront de les amenaces de mort que ha rebut ella i el seu fill.

Antonio Mora Vergés

ESCOLA SANT LLUÍS GONÇAGA. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu . No vaig valorar adequadament – sóc una ànima càndida – els efectes de ‘la inèrcia perniciosa’ en el cos social de Catalunya.

Llegia que l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896 – 25 de juny del 1934), va ser l’autor de l’escola Sant Lluís Gonçaga de la Garriga, al Vallès Oriental.

Patrimoni Gencat en fa una minsa descripció; edifici civil, aïllat, destinat a escoles. Consta de planta soterrani i planta baixa. La planta és rectangular i la composició simètrica. El cos central el forma un atri de quatre columnes acanalades que reposen damunt un estilobat de pedra. Coberta de faldons amb teula plana.


Al fris de l'entaulament hi ha la inscripció: "Initum Sapiente Timor Domini".

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

divendres, 15 de desembre de 2017

IN MEMORIAN DEL XALET DEL CLOT DEL MORO I LA CAPELLA DE SANT JAUME. CASTELLAR DE N’HUG. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA .

Aprofitava la fredorada d’aquesta primera quinzena de desembre per fer ‘ feina de despatx’, i el dia de Santa Llúcia 13.12.2017, trobava que el Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), retratava l’any 1918 el Xalet del Moro, construcció de 1905 feta un cop acabada la fàbrica de ciment del Clot del moro, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciment pòrtland.


EL Clot del Moro fou iniciativa de l’ Eusebi Güell y Bacigalupi, I comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846-ibídem, 8 de juliol de 1918 ), exponent clar de la iniciativa industrial de finals del segle XIX i principis del segle XX.

El conjunt de la fàbrica és obre de l'arquitecte Rafael Guastavino Moreno ( València, 1 de març de 1842 + Baltimore, EUA, 2 de febrer de 1908 ) el xalet, dels arquitectes Eduard Ferrers Puig (Vilassar de Mar, 1872[1] - Barcelona, 1928), i Lluís Homs i Moncusí (Valls, 1868 - Barcelona, 1956 ). El conjunt forma una unitat amb la capella propera de Sant Jaume (de l’enginyer Patricio Palomar Collado + Barcelona, 15.01.1980 ) http://josep-matarredona.blogspot.com.es/2014/08/el-clot-del-moro.html

http://galeria.lillet.cat/displayimage.php?album=4&pid=131#top_display_media

La fàbrica fou tancada a mitjan dels setanta del segle XX.

A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força devastador.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada



Fotografies de la Capella de Sant Jaume de Jordi Contijoch Boada

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3268

http://modernistespuntcom.blogspot.com.es/2010/10/xalet-guell.html

Patrimoni Gencat la descriu com un edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment del clot del moro. És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a mode de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements.

Dissortadament, en matèria de llibertats, no hi ha constància de millores.

dijous, 14 de desembre de 2017

IN MEMORIAM DE SANTA MARIA DE CAMPANYÀ I SANT MAMET. SANT CUGAT. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Estem en terres del que fou segles ha, l’antic terme i poble de Campanyà, a mig camí entre Sant Cugat i Rubi ; el lloc esmentat l’any 991, fou donat al Monestir de Sant Cugat el 1.120. De l’antiga església n’hi ha noticies d’ença del 1.047; l’any 1.176 consta ja com Parròquia, avui encara es conserven al costat esquerra de l’edifici vestigis de l’antic cementiri. L’any 1.492 passà a dependre de la Parròquia de Valldoreix, i esdevé fins al nostres dies una capella rural.

L’edifici fou objecte d’una profunda restauració en el període 1.733 -1.739, en la que es perderen sens dubte alguns dels trets romànics inicials.

Juntament amb Santa Maria, el lloc és centre de devoció de Sant Mamet, quina denominació acabarà imposant-se. El lloc és avui un polígon industrial.

L ’esglesiola - eclipsada com totes les d’aquesta contrada per l’edifici gegantí del Monestir de Sant Cugat - , té com habituals companys cavalls, i/o com en aquesta ocasió gossos que s’esbraven corrent pel seu voltant.


No és senzill accedir fins a l’edifici; no tant per l’absència de senyalització, com pel sistema d’ordenació del tràfic rodat . Malgrat això us recomanem molt aquesta visita.

Aprofitava aquests dies rúfols de començament de desembre per repassar cròniques publicades, i trobava una fotografia de Sant Mamet i Santa Maria de Campanyà feta l’any 1919 , pel Josep Salvany Blanch. Catalunya no ha reconegut – encara – la seva ingent tasca.


La imatge palesa clarament que en aquella època , fa menys de 100 anys, l’entorn era del tot rural.

ublicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

dimecres, 13 de desembre de 2017

SANT QUIRZE DE LA COMA. LLOBERA. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA.

El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, teníem previst recollir imatges del mas Blanch i la seva capella de Sant Pere d’Hortoneda, al terme de Clariana de Cardener; de l’esglesiola de Sant Quirze de la Coma, de Sant Feliu de Falou, de Santa Maria de Montraveta i l’antiga parroquial de Sant Pere de Llobera, totes les esmentades fins aquí de la comarca del Solsonès, per arribar-nos abans de dinar l’Hostal Palouet, al Santuari de Camp-real, i a l’església parroquial de Sant Jaume Apostòl de Palouet, al terme de Massoteres a la comarca de la Segarra.

En la nostra cerca matinal no podíem localitzar Sant Quirze de la Coma, com si ho aconseguien els amics de :

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-quirze-de-la-coma-llobera/

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/938_SQuirzeComa/SQuirzeComa.htm

Patrimoni Gencat explica que Sant Quirze de la Coma està ubicada a 400 metres del mas anomenat la Coma. Conserva essencialment l'estructura arquitectònica original del segle XI, en un estil que és bona mostra del romànic llombard. Està orientada a l'est. La planta és rectangular i l'absis semicircular, ornamentat a l'exterior amb un fris d'arcuacions, en sèries de dues entre lesenes. L'única finestra que hi ha és al centre de l'absis. És de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat. La coberta és a dos vessant. El parament és fet de pedres solament desbastades, posades en filades uniformes, però irregulars. La cornisa de la coberta del mur de migjorn presenta tres daus, un decorat amb una creu i els dos restants amb una flor. Altres dos són trencats. En aquest mur hi ha una porta posterior a l'original tapiada. L'accés actual és al frontis, amb una llinda datada l'any 1680. Altres elements posteriors són: el campanar de cadireta, un cor i una escala que accedeix a una de les capelles que hi ha a banda i banda de l'absis. L'interior és enguixat, la volta és de canó, reforçada per dos arcs torals i un de pre-absidal en degradació que obre a l'absis. Hi ha dues capelles a banda i banda de l'absis: són semicirculars, excavades als murs. La de tramuntana conserva encara l'ara original. La cornisa sembla ser el resultat d'una restauració feta en sobrealçar la nau, segons Mateo Vidal Sanvicens , i Montserrat López Vilaseca, dels que en agradarà rebre dades del lloc i data de naixement i traspàs - si s'escau - a l'email coneircatalunya@gmail.com . Els senyals heràldics i motius florals fan referència als Cardona. La datació de la cornisa no és clara.



Fotografia de l’Isidre Blanc

En la documentació dels segles XI-XIII surt esmentada a les confrontacions com a situada "infra terminos castri Lobera ad ipsam ecclesiam Sancti Quirici". Apareix anomenada també la Serra de Sant Quirze. En els capbreus de Llobera del segles XIV i XVI esmenta que "Sant Quiro de Lobera" era sufragània de la parroquial de Sant Pere de Llobera. L'any 1855 és esmentada pel rector de Llobera com Sant Quirze de Bacons, segurament per estar dins el terme de dita casa. En aquesta època ja no era sufragània.

En idèntic termes apareix descrita a : http://www.ajuntamentdellobera.cat/wp-content/uploads/2015/02/3_Cat%C3%A0leg-de-Patrimoni.pdf

Desprès de dinar tindríem temps encara de retratar l’ església de Sant Salvador de Massoteres, i les restes del Palau Episcopal a les envistes de Guissona.

A les 16,30 amb catalana puntualitat estàvem a Guimerà, on tindria lloc la reunió Ordinària i Extraordinària de l’associació guimera.info

Ah!, documentava fins a cinc edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, a Sant Pere de Llobera, la masia Secanella, El Santuari de Camp-real, Palouet de Segarra i Massoteres, i no en sabien donar raó de l’escola de Talteüll.

Aclaria , gràcies al Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ que em feia arribar un document , que la Glorieta de la Vila Riu de Solsona fou dissenyada per Joaquin Tort Mensa, i espero rebre les dades relatives al lloc i de naixement i traspàs – en el seu cas - a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 12 de desembre de 2017

SANT CEBRIÀ I SANT ROC DE FUIROSOS. SANT CELONI. EL MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

Havia anat recollint imatges i dades de les esglésies del terme 65,2 km² de Sant Celoni a la comarca administrativa del Vallès Oriental, o al Montseny jussà, si parlem de la seva ubicació.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/08/lesglesia-parroquial-de-sant-esteve.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/05/santa-maria-de-lesperanca-la-batlloria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/05/santa-maria-del-puig-penjadis-io-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/sant-marti-de-montnegre-valles-oriental.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/sant-llorenc-de-vilardell-valles.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-parroquial-de-sant-marti-sant.html

Recollia també – fins on és possible – testimoni dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/05/edifici-de-lescola-publica-montnegre-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/05/escola-soler-de-vilardell-sant-celoni.html

En aquest apartat necessitem la col·laboració de la ciutadania a la que preguem ens faci arribar imatges /o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Malgrat les facilitats tècniques – si ho comparem amb les que tenia el Josep Salvany Blanch quan retratava l’any 1917 l’església de Sant Cebrià i Sant Roc de Fuirosos, jo no havia trobat – encara – la forma d’accedir-hi.


Patrimoni Gencat en fa la següent descripció; edifici religiós format per una sola nau, amb dues capelles al costat del presbiteri. La nau té dos trams i el presbiteri està separat per dos arcs torals de mig punt. La volta és de mig canó. Als dos costats de la nau hi ha una senzilla cornisa, posterior l'any 1560. El paviment és de maó. Té dues portades, una està tancada a la part de migjorn amb una petita motllura. L'altra, que és la que s'utilitza, és quadrada.

Hi ha un campanar quadrangular, d'un sol cos, amb quatre buits a les campanes, són obertures d'arcs de mig punt. Fou construïda de paredat i coronada en els seus vèrtexs amb merlets, és del segle XVI.

En trobava imatges més actuals en les que sembla haver desaparegut el coronament del campanar.


http://www.santceloni.cat/ARXIUS/publicacions/2011/40_La_Vall_de_Furiosos.pdf

El lloc de Fuirosos és esmentat des del 1020. Aquesta església sembla ser que fou sempre sufragània de Sant Martí de Montnegre, la fàbrica és posterior al 1560.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa per a Fuirosos – relacionant-lo amb al riera - el significat ‘ torrent cabalós o/i d’aigües tèrboles

Els pobles de Fuirosos i la Batllòria, formaren part de la baronia i del municipi de Montnegre, i amb aquest poble s'integraren ‘ manu militari ‘ a Sant Celoni l‘any 1927.

Faré seguir aquest post a info@salvaguardamontseny.Cat amb prec de publicació a la revista la Sitja del Llop

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Em quedava atonit escoltant als líders dels partits anticatalans assimilant la recuperació dels mal dits ‘papers de Salamanca ‘ – que foren robats als seus legítims propietaris , en aplicació del DERECHO DE CONQUISTA - , i el tema de les obres de Santa Maria de Sixena, que foren adquirides ‘legalment’ per la Generalitat de Catalunya, i que li han estat espoliades.

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-document-que-acredita-la-propietat-catalana-de-les-obres-de-sixena/

La Trinca tenia malauradament una visió profètica.

Antonio Mora Vergés